Obre el menú principal

Ewald Jauch (Schwenningen (Baden-Württemberg, 23 d'abril del 1902 – executat el 8 d'octubre del 1946 a Hameln (Baixa Saxònia)) de professió mercader, va esdevenir un SS-Oberscharführer al Camp de concentració de Neuengamme i commandant de les extensions a Schandelah, Wedel i l'Escola del Bullenhuser Damm.[1]

Infotaula de personaEwald Jauch
Biografia
Naixement 23 abril 1902
Villingen-Schwenningen
Mort 11 octubre 1946 (44 anys)
Hamelín
Activitat
Ocupació Militar i Q64000759 Tradueix
Altres
Condemnat per crim de guerra
Modifica les dades a Wikidata

Va afiliar-se el 1932 al NSDAP i el 1934 a la SS. El 1940 va començar com a guardia i més tard com a relator al camp de Neuengamme. D'octubre a desembre 1944 va ser comandant de l'extensió del camp a Wedel.[2] Vers la fi de l'any va esdevenir comandant de l'extensió al Bullenhuser Damm. A Neuengamme va robar objectes de valor i va assistir personalment a l'execució de molts presoners. Jauch, que era coix i marxava amb bastó va ser conegut com un funcionari molt bàrbar que sovint pegava els deportats amb el seu bastó fins que es trencava, com va testimoniejar un sobrevivent.[3] Després de l'evacuació dels presoners vers Sandbostel l'11 d'abril 1945, ell i Johann Frahm van quedar-se a l'edifici abandonat, de la vigilànica del qual eren responsables. La nit del 21 d'abril van acollir-hi un comboi amb els vint nens, víctimes dels experiments pseudo-mèdics del metge Kurt Heissmeyer, els seus cuidadors i uns 24 presoners soviètics, que havien de ser eliminats després d'un ordre de Berlín, per tal de fer desaparèixer tots els testimonis possibles de les atrocitats, davant la invasió imminent de les tropes aliades. Jauch va rebre l'ordre «d'eliminar el departament especials Heissmeyer» d'Arnold Strippel i va carregar Frahm d'executar-lo.[4]

Després de la guerra va amagar-se a can ses pares a Schwenningen. Durant el seu judici a la casa Curio, un tribunal militar organitzat per l'exèrcit britànic que ocupava la zona, va invocar la seva coixesa per a pretendre que no havia pogut participar en la massacre i que no sabia el que va passar amb els nens després de portar-les al celler on es trobava Frahm, el seu subordinat,[5] en un intent, típic de tots els còmplices de carregar els altres i negar qualsevol responsabilitat personal.[6]

El 1946 va ser condemnat a mort a Hamburg i executat el 8 d'octubre a Hameln.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Günther Schwarberg, Meine zwanzig Kinder (alemany), Göttingen, Editorial Steidl, 1996, 144 pàgines, ISBN 978-3882434316 (en català: Els meus vint nens)
  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experiment im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàhgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)

ReferènciesModifica

  1. Iris Groschek & Kristina Vagt, op.cit., pàgina 73-74
  2. Sascha Bauermeister, «Wedel: Langgesuchter KZ-Lagerleiter endlich identifiziert», Segeberger Tagesblatt, 25 de luliol de 2013
  3. Jørgen Barfod, citat per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 58
  4. Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 62
  5. Iris Groschek & Kristina Vagt, ibidem
  6. Extrets de l'interrogatori a la Casa Curio, citats per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 84-87