Exili espanyol a Mèxic
Les primeres onades de refugiats espanyols de la Guerra Civil van arribar a Mèxic en els vaixells Sinaia, Ipanema i Mexique. Els historiadors estimen que Mèxic va acollir a prop de 25.000 refugiats espanyols entre 1939 i 1942, gran part durant el govern del President Lázaro Cárdenas del Río. D'aquests refugiats s'estima que la "immigració intel·lectual" o d'"elit", es conformava d'una quarta part del total. Es destaca també que en major nombre van arribar a més: "competents obrers i camperols", així com militars, marins i pilots, homes i dones d'Estat, economistes i homes d'empresa.
Primers grups modifica
Però va ser des del 1937 que van començar a arribar els primers grups, al voltant de cinc-cents nens convidats per les autoritats mexicanes per protegir-los dels desastres de la guerra, i una trentena d'intel·lectuals per a qui es va fundar la famosa Casa d'Espanya a Mèxic, per poder realitzar investigacions i treballar en la seva especialitat lluny del conflicte.
D'acord amb la doctora Clara Lida:
- "Va ser Daniel Cosío Villegas -encarregat de negocis a Portugal- qui va tenir la idea que Mèxic havia d'acollir científics i intel·lectuals espanyols, perquè continuessin les seves activitats, mentre la República Espanyola lluitava contra el feixisme i es decidia el futur d'Espanya i en previsió que la República fos derrotada".
Els refugiats van ajudar a crear "La Casa d'Espanya a Mèxic", avui anomenada "El Colegio de México" i el "Fons de Cultura Econòmica", així com a reforçar el professorat de la "UNAM" i l'"IPN".
L'exili espanyol va enriquir al continent americà amb l'arribada de filòsofs com María Zambrano, els poetes León Felipe, Luis Cernuda i Juan Rejano, narradors com Francisco Ayan i Max Aub, els qui van allunyar amb bon humor la pena del desterrament.
Llei de Memòria Històrica modifica
Aproximadament uns 25.000 ciutadans mexicans, segons dades de l'Associació d'Exiliats Espanyols, podran adquirir la nacionalitat espanyola gràcies a la Llei de Memòria Històrica, una ambiciosa i complexa norma que aspira a reconèixer i ampliar els drets dels que van patir la Guerra Civil (1936-1939) i la repressió de la dictadura de Francisco Franco (1939-1975).
La llei que està vigent des del 28 desembre de 2008 regula l'obtenció de la nacionalitat per als fills i nets dels emigrants i exiliats de la Guerra Civil i el franquisme. Podran adquirir la nacionalitat espanyola els fills de pares o mares nascuts a Espanya i que actualment viuen a l'estranger, així com els nets de persones que van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola a conseqüència de l'exili.
Bibliografia modifica
- Hemerografia de l'exili espanyol a Mèxic, 1939-1950]
- Palacios-Rios. M. & J.A. Carrillo E. 2007. Faustino Miranda, un botànic espanyol apassionat per la Flora Mexicana. CIBIO-Institut d'Ecologia, A.C. Espanya-Mèxic. 193 pp.[1]