Obre el menú principal

Les primeres onades de refugiats espanyols de la Guerra Civil van arribar a Mèxic en els vaixells Sinaia, Ipanema i Mexique. Els historiadors estimen que Mèxic va acollir a prop de 25.000 refugiats espanyols entre 1939 i 1942, gran part durant el govern del President Lázaro Cárdenas. D'aquests refugiats s'estima que la "immigració intel·lectual" o d'"elit", es conformava d'aproximadament un 25% del total. Es destaca també que en major nombre van arribar a més: "competents obrers i camperols", així com militars, marins i pilots, homes d'Estat, economistes i homes d'empresa.

Primers GrupsModifica

Però va ser des del 1937 que van començar a arribar els primers grups, al voltant de cinc-cents nens convidats per les autoritats mexicanes per protegir-los dels desastres de la guerra, i una trentena d'intel·lectuals per als qui es va fundar la famosa Casa d'Espanya a Mèxic, per poder realitzar investigacions i treballar en la seva especialitat lluny del conflicte.

D'acord amb la doctora Clara Lida: "Va ser Daniel Cosío Villegas -encarregat de negocis a Portugal- qui va tenir la idea que Mèxic havia d'acollir a científics i intel·lectuals espanyols, perquè continuessin les seves activitats, mentre la República Espanyola lluitava contra el feixisme i es decidia el futur d'Espanya i en previsió que la República fos derrotada".

Els refugiats van ajudar a crear "La Casa d'Espanya a Mèxic", avui anomenada "El Colegio de México" i el "Fons de Cultura Econòmica", així com a reforçar el professorat de la "UNAM" i l'"IPN".

L'exili espanyol va enriquir al continent americà amb l'arribada de filòsofs com María Zambrano, els poetes León Felipe, Luis Cernuda i Juan Rejano, narradors com Francisco Ayan i Max Aub, els qui van allunyar amb bon humor la pena del desterrament.

Llei de Memòria HistòricaModifica

Aproximadament uns 25 mil ciutadans mexicans segons dades de l'Associació d'Exiliats Espanyols, podran adquirir la nacionalitat espanyola gràcies a la Llei de Memòria Històrica, una ambiciosa i complexa norma que aspira a reconèixer i ampliar els drets dels qui van patir la Guerra Civil (1936-1939) i la repressió de la dictadura de Francisco Franco (1939-1975).

La llei que està vigent des del 28 desembre 2008 regula l'obtenció de la nacionalitat per als fills i néts dels emigrants i exiliats de la Guerra Civil i el franquisme. Podran adquirir la nacionalitat espanyola els fills de pares o mares nascuts a Espanya i que actualment viuen a l'estranger, així com els néts de persones que van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola a conseqüència de l'exili.

BibliografiaModifica

  • Hemerografia de l'exili espanyol a Mèxic, 1939-1950]
  • Palacios-Rios. M. & J.A. Carrillo E. 2007. Faustino Miranda, un botànic espanyol apassionat per la Flora Mexicana. CIBIO-Institut d'Ecologia, A.C. Espanya-Mèxic. 193 pp.[1]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica