Obre el menú principal

Exocètids

(S'ha redirigit des de: Exocoetidae)

Els exocètids (Exocoetidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels beloniformes, marins, que consta d'unes 64 espècies agrupades en 9 gèneres. Són notables perquè poden planejar fora de l'aigua, per la qual cosa s'anomenen peixos voladors. Es troben en tots els principals oceans, particularment en les aigües tropicals i subtropicals de l'Oceà Atlàntic, Pacífic i Índic.

Infotaula d'ésser viuExocètids
Exocoetidae
Cheilopogon melanurusPCCA20070623-3956B.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreBeloniformes
FamíliaExocoetidae
Constantine Samuel Rafinesque, 1810
Gèneres
Modifica les dades a Wikidata

EtimologiaModifica

Exocoetidae deriva del grec: εξωκοιτος de 'εξω = "fora" i κειμαι = "estic tombat", aplicat a alguns peixos voladors que es creia que es tombaven a dormir sobre la platja (segons explica Plini el Vell).

El míssil guiat Exocet també deriva del mateix mot.

CaracterístiquesModifica

La seva característica més cridanera és la seva anatomia de les aletes pectorals.[1] les quals són inusualment grans i fan a aquesta família de peixos capaces d'escapar dels depredadors[2] saltant fora de l'aigua, fent un breu vol (de fet planegen) per sobre la superfície de l'aigua. Aquests vols poden fer de 50 a 400 m de distància.[3]

Mecanisme de planeigModifica

Per a planejar fora de l'aigua el peix mou la cua fins a 70 vegades per segon,[4] la qual "vibra" per a produir prou velocitat per emergir a la superfície. Estén les seves aletes pectorals i les inclina lleugerament cap avall per a planejar en l'aire.[1] Pot anar a més de 70 km per hora.[4]

DietaModifica

Els Exocoetidae s'alimenten principalment de plàncton Entre els seus depredadors hi ha dofins, túnids, ocells, etc.[4] Són comestibles també pels humans especialment al Japó (per exemple en sushi) Vietnam i Barbados

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 [Fish, F.E.] «Wing design and scaling of flying fish with regard to flight performance». Journal of Zoology, 221, 1990, pàg. 391–403 [Consulta: 16 juliol 2009].
  2. Buller, D.J. «Etiological Theories of Function: A Geographical Survey». Biology and Philosophy, 13, 1998, pàg. 505–527 [Consulta: 16 juliol 2009].
  3. Piper, Ross (2007), Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Press.
  4. 4,0 4,1 4,2 Kutschera, U. «Predator-driven macroevolution in flyingfishes inferred from behavioural studies: historial controversies and a hypothesis». Annals of the History and Philosophy of Biology, 10, 2005, pàg. 59–77 [Consulta: 16 juliol 2009].

Enllaços externsModifica