Obre el menú principal

Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs víkings més espectaculars. Björn Järnsida i Hasting varen comandar una flota de seixanta-dos vaixells que resseguint la península Ibèrica s'internà a la Mediterrània i arribà fins a la península Itàlica, saquejant multitud de ciutats i obtenint un important botí, tot i que només pogueren tornar vint de les naus que havien partit.[1]

Infotaula de conflicte militarExpedició normanda de 859
Tipus batalla
Data Entre l'any 859 i 862
Resultat Només vint de les naus originals va retornar
Bàndols
Víkings Regne d'Astúries
Emirat de Qúrtuba
Regne franc
Regne d'Itàlia
Comandants en cap
Björn Järnsida
Hasting
Forces
seixanta-dos vaixells
Modifica les dades a Wikidata

La incursió començà per Galícia[Nota 1] assaltant Iria Flavia i posant setge a Sant Jaume de Compostel·la on foren rebutjats,[3] després saquejaren Al-Yazira al-Jadrā [4] i travessaren l'estret de Gibraltar assolant la ciutat de Nador, el Castell d'Oriola [5] i les illes de Mallorca, Formentera i Menorca on feren importants estralls.[2] Durant l'hivern es varen establir a la Camarga saquejant la vall del Roine,[Nota 2] apoderant-se, al Rosselló, d'Elna, Santa Maria d'Arles, Sant Genís de Fontanes i assolant Empúries,[7] arribant, potser, fins a Banyoles.[8]

A la primavera de l'any 860 tornaren a assolar la vall del Roine, atacant Valença, després navegaren cap a l'est, destruint la ciutat de Luna al nord d'Itàlia, Fiesole, Pisa i Florència.[Nota 3]

El 861, de tornada, foren rebutjats de nou per la flota andalusina, que va destruir dues naus normandes. En el camí a casa, on només vint de les naus originals va retornar, varen saquejar Pamplona, on varen aconseguir capturar el rei de Pamplona Garcia I i alliberar-lo a canvi d'un gran rescat.[9]

L'expedició va ser la més audaç i de llarg abast a la Mediterrània amb l'objectiu de saquejar basant-se en la velocitat i la sorpresa. Per això quan es trobaven resistència real l'abandonaven per buscar objectius més fàcils.

Contingut

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Iterum Nordomani piratie per hac tempora ad nostra littora pervenerunt: deinde in Hispaniam perrexerunt, omnemque ejus maritimam gladio, signeque praedando disipaverunt: exinde mari transjecto Nachor civitatem Manritaniae invaserunt, ibique multitudem chaldeorum gladio interfecerunt. Denique Majoricam, Fermentellam, et Minoricam insulas adgressi, gladio cas depopulaverunt. Postea Graeciam advecti, post triennium in patriam suam reversi.[2]
  2. Any 859
    -Pyratae Danorum longo maris circuitu, inter Hispanias videlicet et Affricam navigantes, Rodanum ingrediuntur, depopulatisque quibusdam civitatibus ac monasteriis, in insula quae Camarias dicitur sedes ponunt.[6]
  3. Any 860
    -Hi vero Dani qui in Rodano morabantur usque ad Valentiam civitatem vastando perveniunt. Unde, direptis quae circa erant omnibus, revertentes, ad insulam in qua sedes posuerant redeunt.
    - Dani qui in Rodano fuerant Italiam petunt et Pisas civitatem aliasque capiunt, depraedantur atque devastant.[6]

ReferènciesModifica

  1. Haywood, 1995, p. 58-59.
  2. 2,0 2,1 Florez, 1756, p. 492.
  3. Gonzàlez, 1978, p. 150-151.
  4. Rovira i Virgili, 1920, p. 559.
  5. Millàs, 1987, p. 124.
  6. 6,0 6,1 Troyes, 1883, p. 51.
  7. Balañà, 1997, p. 38.
  8. Balaguer, 1879, p. 17.
  9. Miranda et alt., 2008, p. 77.

BibliografiaModifica