Obre el menú principal

Explotació ramadera

Vaques en una explotació de boví de llet
Explotació de boví de llet

Una explotació ramadera és el conjunt d'instal·lacions, construccions o, en el cas de la cria a l’aire lliure, qualsevol lloc destinat a la producció ramadera, és a dir, a la cria, producció, engreix o manteniment de bestiar de producció.[1] En un sentit més ampli, inclou també el bestiar i les activitats necessàries aplicades al funcionament de l'empresa ramadera.[2][3][4]

TerminologiaModifica

El terme explotació ramadera s'utilitza per a referir-se a la unitat productiva, caracteritzada per una gestió única i uns mitjans de producció controlats pel seu titular. El terme s'utilitza sobretot des d'un punt de vista administratiu i legal, ja que una explotació és la unitat bàsica utilitzada per l'Administració a efectes d'identificació, registre o de control sanitari. A aquests efectes, la normativa vigent a Catalunya pel que fa a l'ordenació de les explotacions ramaderes les defineix com el «conjunt d’animals de producció, instal·lacions o construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tècnico-econòmica i epidemiològica caracteritzada per la utilització d’uns mateixos mitjans de producció, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües, i que són totes elles explotades per un mateix titular».[4]

A nivell d'ordenació administrativa, el sector ramader s'articula en explotacions. Una explotació pertany a un únic titular, sigui aquest individual o una societat. A efectes econòmics, una explotació pot ser una empresa o part d'una empresa. Igualment una empresa pot tenir diverses explotacions ramaderes.

El titular d'una explotació ramadera és la persona o empresa que exerceix l’activitat ramadera, organitza els béns i drets integrants de l’explotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió d’aquesta, amb independència de qui tingui la propietat de les instal·lacions i dels animals allotjats. En el cas de l’existència de contractes d’integració és qui té la condició d’integrat.

L'expressió "explotació ramadera" és relativament nova, lligada a la progressiva regulació normativa del sector ramader, en contraposició a termes més tradicionals i alhora ambigus com granja, ramat, estable, corral, vaqueria, etc. A nivell col·loquial el terme "explotació" se sol utilitzar per a unitats amb un cens mínim, si bé a efectes legals totes les instal·lacions destinades a la producció ramadera són explotacions ramaderes, incloent les d'autoconsum.

Se sòl parlar d'explotació ramadera només pel bestiar o animals de producció, entenent com a tals aquells mantinguts, engreixats o criats per a la producció d'aliments o productes d'origen animal per a qualsevol ús industrial. Altres instal·lacions de cria d'animals solen tenir altres denominacions, i legalment i administrativa tenen també normatives específiques:[4]

  • les instal·lacions per a l’ensinistrament i la pràctica eqüestre i les instal·lacions d’èquids d’oci.
  • les instal·lacions de pesca i aqüicultura.
  • els nuclis zoològics.
  • les empreses de control i recollida d’animals de companyia.
  • les instal·lacions de cria d’animals de competició.
  • les instal·lacions de cria d’animals de companyia.
  • els centres de cria, subministradors i usuaris d’animals d’experimentació.

Tipus d'explotacionsModifica

 
Vaca en una pastura
  • en funció de l'allotjament del bestiar:
    • explotació extensiva: aquella en què els animals no estan allotjats dins d’instal·lacions i s’alimenten fonamentalment en el pasturatge. A aquests efectes, les pastures són explotacions que alberguen bestiar de forma permanent o no permanent per a l’aprofitament mitjançant pasturatge de les produccions vegetals naturals o sembrades del terreny.
    • explotació intensiva: aquella en què els animals estan allotjats i són alimentats de manera permanent dins de les instal·lacions.
    • explotació semi-intensiva: aquella en què l’alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit.
    • explotació agrària: aquella que el conreu estan en camps naturals destinats a ser conreats.
  • per tipus de bestiar:
    • Porcí: porc i porc senglar.
    • Boví: vacum, búfal, bisó.
    • Oví.
    • Cabrum.
    • Èquids: cavall, ase, mul, zebres.
    • Aviram (aus de corral): aus de l’espècie Gallus gallus (gallines, pollastres), galls d'indi, ànecs, pintades, oques, perdius, guatlles, ratites (estruç, emús, nyandú), faisans i coloms.
    • Cunícola: conill, llebre.
    • Apícola: abelles.
    • Espècies pelleteres.
    • Espècies cinegètiques de caça major: cérvol, cabirol.
 
Garrins mamant en una explotació porcina de producció
  • pel orientació productiva:
    • engreix: són les explotacions dedicades a l’engreix dels animals amb destinació a escorxador.
    • producció: són les explotacions que disposen d'animals reproductors dedicades a la producció d’animals destinats al seu engreix i posterior sacrifici. Aquestes explotacions es poden generar els seus reproductors per a l’autoreposició. En el cas d'explotacions porcines es pot diferenciar:
      • Producció de cicle tancat: explotacions en què tot el procés productiu, naixement, cria, reposició i engreix, es realitza a la mateixa explotació, utilitzant únicament la producció pròpia.
      • Producció de garrins: aquelles en les quals el procés productiu es limita al naixement i la cria fins al deslletament, o fins al seu pas a explotacions d’engreix.
      • Transició de garrins: les explotacions dedicades a allotjar garrins per realitzar la fase de cria i posterior trasllat a explotacions d’engreix.
    • selecció: són les explotacions que es dediquen a la producció d’animals de races o híbrids, amb llibres genealògics o oficialment establerts o inclosos en un registre oficial de bestiar, per a l’obtenció d’animals amb destinació a la reproducció i que porten els corresponents programes de millora genètica i de control sanitari. Aquestes explotacions es poden dividir en explotacions de selecció de races pures o de selecció d’híbrids.
    • multiplicació: són les explotacions dedicades a la multiplicació d’animals de races pures o híbrides, procedents de les explotacions de selecció, la finalitat de les quals és l’obtenció d’animals destinats a la reproducció.
    • reposició o recria: dedicades a allotjar animals destinats a fer de reproductors. S'hi crien fins al posterior trasllat a explotacions de producció.
    • mixtes: combinacions de les anteriors.
  • per dimensió: en funció de l'espècie d'animal de què es tracti i de la capacitat de l'explotació, l'Administració les classifica en els següents estrats:
    • Explotació d’autoconsum: és aquella la producció de la qual s’utilitza per satisfer les necessitats de la persona titular de l’explotació.
    • Explotació de petita capacitat: és la que té una capacitat que un determinat nombre de places (en funció de l'espècie), i per a la qual les exigències normatives són menys restrictives.
    • Explotacions grans: en funció de l'espècie, l'ordenació normativa defineix uns rangs (o estrats) de capacitats de menor a major. Per a cadascun d'ells els requeriments poden variar pel que fa a distància mínima entre explotacions, requeriments sanitaris i ambientals, etc.
  • pel règim de tinença i la gestió:
    • propietat: el ramader és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix l’adquisició d’inputs i la comercialització
      del producte. A vegades també se l'anomena ramaderia independent, en contraposició al règim d'integració.
    • integració: és sistema de gestió en col·laboració entre dues parts: l'integrador, habitualment una empresa agroindustrial (fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de producció o serveis; i l' l'integrat, habitualment un ramader individual, que aporta la feina necessària per a la cura i el manteniment del bestiar així com les instal·lacions (granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris. A canvi d'aquesta feina, l'integrat rep una retribució de l'integrador que pot ser una quantitat per unitat de producte, una participació en el preu de venda o similars. Vegeu Contracte d'integració.
  • Classificació segons criteris de sostenibilitat o autocontrol:
    • explotacions convencionals.
    • explotacions ecològiques,[5] aquelles que segueixen un procés de producció seguint les directrius de l'agricultura ecològica, és a dir, utilitzant productes i tècniques el més naturals possibles i excloent aquelles que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient. A Catalunya aquestes explotacions estan inscrites al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), i a les Illes Balears pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

Requeriments normatius de les explotacions ramaderesModifica

A efectes d'ordenació ramadera, i amb l'objectiu d'assegurar la sanitat, una bona gestió mediambiental i el benestar dels animals, entre altres, l'Administració ha fixat una sèrie de requeriments[4] que han de complir les explotacions ramaderes per a poder desenvolupar la seva activitat, i que afecten a diferents àmbits:

  • mesures de bioseguretat: disposar d'una àrea ben delimitada, disposar d’un espai per a l’aïllament i separació dels animals malalts o sospitosos (infermeria, quarantena), sistemes de neteja i desinfecció, eliminació dels animals morts.
  • mediambientals: complir amb la normativa relativa a la gestió de les dejeccions ramaderes.
  • benestar animal.
  • disposar i aplicar un programa higiènico-sanitari contra les malalties de les espècies subjectes a control oficial, supervisat pel veterinari/ària responsable de l’explotació.
  • identificació dels animals i dels productes d’origen animal (traçabilitat).
  • registres de l’explotació obligatoris: moviments d’animals, actuacions i incidències sanitàries que es produeixin en l’explotació ramadera, material genètic, productes d’origen animal, pinsos, medicaments o plaguicides utilitzats. Anualment informar l'Administració de les dades dels censos.
  • estar inscrites al Registre d’explotacions ramaderes, responsabilitat del departament d'Agricultura, que és un registre administratiu en el qual s’han d’inscriure totes les explotacions ramaderes ubicades a Catalunya, i que conté les dades relacionades amb l’activitat o activitats que es desenvolupen a l’explotació així com les dades de capacitat màxima desglossada per espècies. La inscripció en el Registre és requisit previ per a l’inici de l’activitat ramadera així com per a l’expedició dels documents relacionats amb l’explotació, i per a l’obtenció d’ajuts. Cada explotació ha de disposar un únic número de registre, també anomenat marca oficial.
  • noves explotacions o ampliació de les existents: estan sotmeses a un règim de l’autorització previ per part de l'Administració.

Les explotacions ramaderes a CatalunyaModifica

Explotacions ramaderes a Catalunya. Desglòs per espècie i capacitat de les explotacions. Desembre 2012 [6]
Nombre i capacitat

de les explotacións2

Estrat 1 Estrat 2 Estrat 3 Estrat 4 Estrat 5
Espècies Nº explot Places Nº explot Places Nº explot Places Nº explot Places Nº explot Places
Aviram Gallines-pollastres 4.472 56.552.356 2.973 62.300 222 244.367 1.211 32.177.683 66 24.068.006
Guatlles 127 15.042.516 44 342 27 293.424 52 7.947.750 4 6.801.000
Gall dindi 369 2.255.128 252 1.197 12 3.804 102 1.451.105 3 799.022
Perdius 155 1.673.692 71 347 61 252.710 22 1.012.935 1 407.700
Faisans 117 134.645 94 465 21 69.545 2 64.635
Ànecs 808 120.538 722 6.527 73 12.633 13 101.378
Coloms 291 8.826 227 2.505 64 6.321
Colí 4 6.034 1 4 3 6.030
Oques 363 3.893 354 1.935 9 1.958
Ratites 33 2.982 23 138 8 1.576 2 1.268
Resta aviram (2) 47 1.622 34 505 13 1.117
Pintades 28 628 26 178 2 450
Porcí 5.983 7.770.794 84 156 643 49.404 4.555 4.846.622 701 2.874.612
Conills 1.917 2.395.911 743 19.179 599 136.172 208 279.410 367 1.961.150
Oví 3.333 1.392.901 487 1.317 1.887 269.960 864 826.956 95 294.668
Boví 6.579 994.416 1.028 28 1.109 36.018 4.257 781.137 185 177.233
Cabrum 2.804 223.393 573 2.348 2.145 149.436 82 62.244 4 9.365
Abelles 1.440 182.432
Èquids 4.285 61.574 492 445 3.531 37.973 262 23.156
Xinxilla 2 5.862
Senglars 33 302
Daines 2 118
Cèrvols 3 118
Muflons 1 110
Llebres 2 70
Llames 3 48
Cargols 45
TOTALS1 33.246 88.830.909

Font: Sistema d'Informació Ramadera (SIR). Explotacions ACTIVES a Desembre 2012. Notes: 1) La capacitat de les explotacions es classifica en 5

estrats (1 a 5) de més petites a més grans. 2) Les explotacions d'aviram inclouen les incubadores. 3) Es considera com a explotació ramadera la

Marca Oficial. No es pot sumar el nombre total d’explotacions perquè una mateixa explotació pot tenir animals de més d’una espècie.

Històricament, la producció ramadera a Catalunya ha tingut molta importància, en paral·lel a la indústria alimentària que abasteix (indústries càrnies i làcties sobretot). Predominen les explotacions de porcí, sobretot d'engreix, aviram i de boví.

Vegeu també Importància de la ramaderia als Països Catalans a la Viquipèdia.

Explotacions ramaderes a Catalunya i Espanya (2009)[7]
Catalunya Espanya
Explotacions Caps

(milers)

Explotacions Caps

(milers)

Bovins 4523 544,14 111837 5840,8
Ovins 2085 600,08 68975 16574,22
Cabrum 1416 71,75 29862 2363,52
Porcins 4983 6742,64 69772 24712,06
Equins 1762 19,35 51033 317,87
Aviram 3871 43890,56 96958 200904
Conilles mares 1748 335,05 24947 1088,72
Totals (1) 13473 -- 242630 --
(1) el total d'explotacions no coincideix amb la suma d'explotacions

per espècie perquè hi ha explotacions amb dues o més espècies.


Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «explotació». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Explotació ramadera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «explotació». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «DECRET 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les explotacions ramaderes.». DOGC, 6591, 27-03-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  5. «Producció agroalimentària ecològica (PAE). Principis i objectius». Departament d'Agricultura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2014].
  6. «Explotacions ramaderes i places de bestiar per estrats. Catalunya (2012)». Departament d'Agricultura. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 27 desembre 2014].
  7. «Explotacions ramaderes. Per espècies». Idescat. [Consulta: 27 desembre 2014].