Fàbrica

instal·lació on es produeixen o processen productes manufacturats
(S'ha redirigit des de: Fàbriques)

Una fàbrica o planta[1][2] és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.[3][4] Normalment el vocable «fàbrica» s'associa amb un lloc físic on es processen matèries primeres o es munten productes. En l'economia moderna també s'estén el concepte als llocs virtuals on es fan serveis, per extensió del procés de transformació d'idees en serveis útils, com programari o capacitació.

Fàbrica de Danone a Polònia

N'hi ha de diferents menes i grandàries. Actualment a les fàbriques es va reemplaçant la mà d'obra per tecnologia per a reduir costos i augmentar la productivitat.

Antigament la paraula «fàbrica» (del llatí: fabrica) podia designar qualsevol obrador, però especialment el del ferrer[5] (llatí: faber).[6] Al segle xvii[7] va patir un canvi de significat, que és el que ens ha arribat en el dia d'avui, lligat al desenvolupament de la indústria.

Fàbriques notables

modifica

Al llarg del temps les fàbriques han tingut característiques variables que poden ser estudiades i comparades. Algunes característiques són òbvies: ubicació,[8] superfície, edificis, nombre de persones treballadores, maquinària, magatzems, matèries primeres, productes manufacturats, vies de comunicació i transport,… Altres característiques són menys evidents però poden ser molt importants: ergonomia,[9] seguretat activa i passiva, sostenibilitat, importància estratègica…

Arsenal de Venècia

modifica

L'Arsenal de Venècia es va començar a construir devers el 1104. En el moment de màxima eficiència, el segle xvi, a l'arsenal de la República veneciana hi treballaven unes 16.000 persones que haurien sigut capaces de fabricar un vaixell diari i podien posar a punt, armar i aparellar una nova galera amb tècniques de producció en massa basades en una producció en cadena que no es tornaria a veure de nou fins a la revolució industrial.[10][11][12]

Arsenal de la República de Pisa

modifica

Rebia el nom de Tersana (derivació de dàrsena) i data del segle xiii. Va ser construït per la República de Pisa a la part occidental de la ciutat, al marge d'un canal afluent de l'Arno, per construir i reparar les naus. Tenia una mida força gran per l'època (tot i que menor que la seva rival veneciana), i funcionava amb un sistema organitzat d'artesans experts en petites tasques: ebenistes experts en la construcció de cascs, pals, timons o rems: ferrers encarregats de fer les àncores. esperons i resta de peces metàl·liques, telers per cosir les veles, fabricants d'aparells de navegació....[13][14][15]

Antiga Foneria de Canons de Barcelona

modifica
 
La Foneria de Canons, a la part baixa de la Rambla de Santa Mònica.

L'any 1537, l'emperador Carles V ordenà al Consell de Cent l'establiment d'una foneria reial de canons a la Rambla de Barcelona.[16] Tenia una caserna per al cos de guàrdia, quatre coberts i un petit edifici d'oficines.[17] Després de la desfeta de 1714, Felip V prohibí la fabricació local d'artilleria, que va passar a produir-se únicament a les Drassanes Reials.[18]

Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara

modifica

La Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara va ser fundada l'any 1720 per Felip V, a imitació dels tallers reials francesos que seguien el model de Colbert, a conseqüència de la interrupció de la importació de tapissos flamencs després del tractat d'Utrecht, que proveïen les peces destinades a les dependències reials. A l'inici va ser dirigida per Jacob Vandergoten i la seva família, que provenien d'Anvers. Es va fer instal·lar en una finca als afores de Madrid, al costat de la Porta de Santa Bàrbara. S'hi van instal·lar telers de baix lliç i els tapissos es feien a partir de models dissenyats per pintors de la cort. Comença a ser important des del 1746, durant el regnat de Ferran VI, amb la unificació de la Reial Fàbrica amb la que havia obert al costat el fill de Vandergote, Jaume.[19][20]

Reial Fàbrica de Vidre de La Granja de San Ildefonso

modifica
 
Fàbrica de Cristalls de La Granja.

La Reial Fàbrica de Cristalls de La Granja de San Ildefonso és una altra construcció creada durant el regnat de Felip V. Data de 1727, quan Buenaventura Sit i Carlos Sac, mestres vidriers de la fàbrica de Goyeneche, hi instal·len un petit forn de vidres plans per abastir el Palau de la Granja de finestres i miralls. El 1737 s'aconsegueixen millores en la fabricació mitjançant la tècnica del colat, que permetia obtenir vidres més grans que 3,5 × 2 m. El 1746, el mestre francès Dionisi Sibert impulsa la fabricació de cristall, amb òxid de plom i el 1750, el mestre alemany Joan Eder inicia la fabricació de vidres entrefins (o alemanys), utilitzant vidre de base potàssica.[21][22]

Fàbrica d'Armes de Toledo

modifica

Va ser creada l'any 1761 per ordre de Carles III, inspirant-se en la situada a Torre Annunziata. Per les seves dimensions, permetia el funcionament de les fargues, l'emmagatzematge dels materials i les sortides dels productes, principalment tres tipus diferents d'espases. Davant la necessitat d'ampliar l'espai, el 1780 s'inaugura la nova fàbrica a l'exterior de la ciutat, a la vora del riu Tajo, on va poder aprofitar la força hidràulica.[23][24][25]

Imatges dels tallers de Sèvres a començament del s. xx.

La fàbrica de porcellana de Vincennes, fundada el 1740, va ser traslladada l'any 1756 a Sèvres a petició de Lluís XV i Madame de Pompadour. El nou edifici va ubicar-se a la finca La Guyarde. Va ser obra de l'arquitecte Laurent Lindet i tenia una longitud de 130 m i quatre pisos d'altura.[26][27]

Es tracta d'un edifici de Vinalesa (Horta Nord), datat de la segona meitat del segle xviii. Inicialment albergà la Fábrica Nacional de la Seda i, amb el pas del temps, fou fàbrica de teixits d'espart i jute. Fou també la base operativa d'una important empresa d'adobs. L'edifici és una ampla nau amb sostres de fusta i altres petites dependències adossades, però el més notable com a element del patrimoni hidràulic era la gran roda vertical que es construí sobre la séquia i que generava la força motriu de les màquines.[28][29]

Va ser la primera fàbrica textil del món impulsada mitjançant energia hidràulica. Fundada per Richard Arkwright el 1771 a Cromford (Anglaterra) va ser també una de les primeres en edificar una colònia industrial, doncs la ma d'obra disponible a la localitat era insuficient i va haver de rebre treballadors migrats d'altres regions del país. Els infants de més de 10 anys que hi treballaven rebien també educació escolar. La fàbrica funcionava les 24 hores del dia, amb dos torns de mig dia. Quan Arkwright va morir el 1792, era l'home més ric del país.[30][31] Encara es manté dempeus i està inclosa dintre del conjunt de Fàbriques de la vall del Derwent, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[32]

La Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, també coneguda com El Vapor, va entrar en funcionament l'any 1833 al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i marcà l'inici de la industrialització moderna a Catalunya amb les màquines de filar i els telers mecànics de fosa,[a] a més de les tècniques metal·lúrgiques per a construir-les i reparar-les.[35] També fou la primera a l'estat espanyol en fer servir la màquina de vapor com a força motriu.[34][b]

La nit del 5 al 6 d'agost, durant l'anomenada «bullanga», la fàbrica fou assaltada i incendiada, causant la mort del maquinista francès Dejean.[33][36] Sembla que es va tractar d'una acció vandàlica perpetrada per la «patuleia», un escamot de subproletariat i gent marginada,[33] o bé d'una acció luddista dels obrers contra la mecanització.[37][38]

Fàbrica de Tabacs Partagás

modifica
 
Fàbrica Partagás, a L'Havana.

Jaume Partagàs va iniciar l'expansió del seu negoci a Cuba l'any 1827, a través de l'adquisició de plantacions i la inversió en tècniques millorades de producció. El 1845 va poder fundar la nova fàbrica a L'Havana, que es la fàbrica de cigars més antiga en funcionament. Es tracta d'un sumptuós edifici d'estil colonial. S'hi va introduir la figura del «lector», un treballador que tenia la important missió de llegir en veu alta diaris i novel·les per distreure els torcedores de cigars, mentre treballaven.[39][40]

La Maquinista Terrestre i Marítima fou fundada el 1855.[41] En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tota mena de maquinària pesant. Els seus primers tallers es construïren a la Barceloneta, amb una superfície total de 17.500 m² i col·locaven 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.[42]

 
Telers de Tomioka

Poc després de la Restauració Meiji a la fi del segle xix, el govern japonès va accelerar la modernització del Japó per posar-se a l'altura de les nacions europees. Com la seda japonesa era l'exportació més important, es va fundar a l'antiga ciutat de Tomioka, a la prefectura de Gunma, una fàbrica equipada amb sofisticades màquines de filat importades des de França. Va ser inaugurada l'any 1872 i va implantar al país un sistema de producció en massa en el que no s'havia de renunciar a la qualitat del producte final.[43][44]

Tots els seus edificis es troben en molt bon estat de conservació i, des de 2014, forma part del Patrimoni de la Humanitat.[45]

Eusebi Güell va decidir tancar la fàbrica del Vapor Vell (Sants) i traslladar-se a Santa Coloma de Cervelló, per fugir del clima de revolta laboral que es vivia a Barcelona i la primera corona.[46] Va encarregar a Antoni Gaudi i el seu equip la construcció d'una colònia industrial que hi acollís els treballadors. Inaugurada el 1890, tenia capacitat per a més d'un miler de persones, fou una de les més grans de les situades a la riba del Llobregat i va destacar per ser la primera moguda exclusivament per l'energia del vapor i per la seva singularitat arquitectònica.[47] El recinte va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, el 1991.[48]

 
Anunci de la fàbrica Asland.

L'Asland va ser una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà). Promoguda l'any 1901 per l'industrial Eusebi Güell, va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l'estat espanyol.[49] Obra de l'arquitecte Isidoro Pedraza de la Pascua,[50] constitueix un excepcional exemple de l'arquitectura industrial a principis del segle xx.[51] La construcció es realitzà entre 1901 i 1904, i fou molt complexa, ja que no hi havia bones infraestructures de transport. Per aquest motiu es realitzà tota l'obra de fàbrica desmuntant 60.000 metres cúbics de roca in-situ per cobrir 5.100 metres quadrats de fàbrica esglaonats en 13 pisos. Des del punt de vista arquitectònic destaca l'adaptació a la topografia, al procés industrial i a la ubicació dels recursos energètics. Destaca la bona distribució dels volums i del joc de la corba (donada per les voltes i les finestres de mig punt) i la línia recta.[52]

Va ser una fàbrica barcelonina, pionera en la indústria de l'automòbil al país. Nascuda el 1908 al Passeig de Sant Joan, va passar de taller de reparacions a fàbrica de peces i, des de 1914, va construir els seus primers automòbils. A mitjans dels anys 20 va iniciar la fabricació de motors d'aviació.[53] Absorbida per l'Instituto Nacional de Industria el 1951. la planta fou traslladada al barri del Bon Pastor (Sant Andreu).[54]

La primera fàbrica on Ford va produir el seu Model T va ser la de Piquette Avenue, a Detroit. L'any 1910 va inaugurar-ne la segona, a Highland Park (també a Michigan). Es tractava de la primera fàbrica estatunidenca en incorporar el sistema de cadena de muntatge en la producció. El complex incloïa oficines, fábriques, una planta d'energia i una foneria,​ como parte de l'estratègia d'integrar-hi la cadena de subministrament.​ Amb aproximadament 41 ha de superfície, quan va obrir va ser la fàbrica més gran del món.[55][56][57][58]

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.[59] Fou fundada per l'enginyer Frederick Stark Pearson el 1911 a Toronto, per aquest motiu era coneguda com La Canadenca.[60] Fou un dels fonaments que feu possible la Segona revolució industrial catalana,[61] proporcionant electricitat a la indústria i les llars del país (va arribar a controlar el 90% de la distribució elèctrica a Catalunya).[59] Les obres eren les majors d'Europa en el seu moment, i milers de treballadors de diversos llocs del món hi van treballar.[62] Va ser finançat per capitals internacionals que invertien lliurement gràcies a la globalització econòmica existent abans de la Primera guerra mundial.[63]

La Canadenca va ser famosa per la vaga de l'hivern de 1919, que a mesura que avançava, va estendre's a tot el sector. Va haver milers d'acomiadats, més de tres mil obrers foren empresonats al Castell de Montjuïc i un treballador fou assassinat. Barcelona va quedar sense llum i va intervenir el govern espanyol, l'ambaixada britànica i l'exèrcit.[64][65] Finalment, les autoritats van forçar un acord pel retorn dels treballadors, a canvi d'implantar la jornada laboral de 8 hores, 6 dies per setmana.[66]

 
Fàbrica Lingotto de la FIAT el 1928.

Inaugurada l'any 1923 a Torí, aquesta fàbrica d’automòbils de FIAT consistia en un edifici de cinc pisos, de construcció modular. Les matèries primeres entraven per la planta baixa i, conforme les peces s'anaven acoblant, anaven pujant pis a pis per una rampa interna. Els vehicles ja acabats sortien pel terrat, on hi havia un circuit oval de proves d'1,5 km de distància.[67][68][69][70]

Va ser inaugurada el 1930 a l'antiga Stalingrad, després de 4 anys de construcció. La fàbrica va ser una de les primeres mostres dels plans d'industrialització de l'URSS. Dos anys després de la seva posada en marxa ja es trobava a la màxima capacitat, i produïa fins a 144 tractors per dia. La instal·lació també va servir per a la fabricació de tancs de combat per a l'Exèrcit Roig. Durant la Batalla de Stalingrad, les instal·lacions van ser un dels principals objectius de la Wehrmacht. Quan els soviètics van repel·lir el setge alemany, la fàbrica fou reparada i en pocs mesos va restar operativa.[71][72][73]

  1. Fins aleshores, les màquines que utilitzava la indústria tèxtil eren de fusta, mogudes per la força d'un home o d'un animal. Una possibilitat hauria estat l'energia hidràulica, però els fabricants de Barcelona no tenien aquesta força motriu a l'abast.[33][34]
  2. Després de l'experiència pionera de Jacint Ramon a començaments de segle (vegeu fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon).[33]

Referències

modifica
  1. Sardà, M. «VW potencia la planta de Martorell». elpuntavui.cat, 09-05-2015. Arxivat de l'original el 2020-12-05. [Consulta: 16 març 2020].
  2. «planta | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 16 març 2020].
  3. Institut d'Estudis Catalans. fàbrica [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 5 de juny 2024 a Wayback Machine.
  4. Grup Enciclopèdia. fàbrica [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 5 de juny 2023 a Wayback Machine.
  5. Planas, M.S.. Homes, fargues, ferro i foc: arqueologia i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval : les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català. Marcombo, 1999, p. 88 (Col·lecció Cultura, tècnica i societat). ISBN 978-84-267-1221-9.  Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
  6. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «fàbrica». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 375. ISBN 9788441225169. 
  7. «Fabrique» (en francès). hls-dhs-dss.ch, 23-10-2006. Arxivat de l'original el 2020-04-01. [Consulta: 16 març 2020].
  8. Morris, A.E.J.. History of Urban Form Before the Industrial Revolution. Taylor & Francis, 2013. ISBN 978-1-317-88514-6 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  9. International Labour Office; International Ergonomics Association. Ergonomic Checkpoints: Practical and Easy-to-implement Solutions for Improving Safety, Health and Working Conditions. International Labour Office, 1996, p. 14. ISBN 978-92-2-109442-5 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  10. Bressan, A. L'arsenale di Venezia e la sua importanza per la città e per lo stato: memoria (en italià). A. Clementi, 1866 [Consulta: 4 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  11. Levi, C.A.. Navi da guerra costruite nell'arsenale di Venezia dal 1664 al 1896 (en italià). A. Forni, 1896 [Consulta: 4 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  12. de Bobadilla, J.C.; Imprenta Real de la Gaceta (Madrid). Política para corregidores y senõres de vasallos, en tiempo de paz, y de guerra, y para prelados en lo espiritual, y temporal entre legos, jueces de comisión, regidores, abogados, y otros oficiales públicos : y de las jurisdicciones, preeminencias, residencias, y salarios de ellos : y de lo tocante á las Ordenes, y Caballeros de ellas: primer[-segundo tomo] (en castellà). en la imprenta Real de la Gazeta, 1775, p. 381 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  13. Mitterauer, M.; Morrissey, J. Pisa nel medioevo: Potenza sul mare e motore di cultura (en italià). Viella Libreria Editrice, 2015, p. 174. ISBN 978-88-6728-515-0 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  14. Echarri, V.; Brebbia, C.A.. Heritage Architecture Studies. WIT Press, 2018, p. 66. ISBN 978-1-78466-273-8 [Consulta: 6 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  15. «Gli arsenali repubblicani» (en italià). Pisa Museo Aperto. Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 14 maig 2024].
  16. «Antiga Foneria de Canons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  17. Figuerola Rotger, Jordi; Martí Bonet, Josep Maria. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Volum 2: La Rambla. Els seus convents. La seva història. Arxiu Diocesà de Barcelona, 1995, p. 135-155. ISBN 9788460532248.  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  18. Gómez, J.S.. De minería, metalúrgica y comercio de metales: La minería no férrica en el Reino de Castilla, 1450-1610 (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 126. ISBN 978-84-7481-568-9 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
  19. Paseo por Madrid: ó guia del forastero en la corte, obra que contiene la descripcion de sus palacios, edificios, establecimientos publicos, academias, escuelas, tribunales, ministerios, dias de audiencia y demas noticias interesantes e instructivas: precedida de un compendio de la historia de Madrid; y terminada con una lista alfabetica de sus calles, plazas y plazuelas, indicadas de un modo facil, por medio del qual se pueden ballar sin necesidad de preguntar (en castellà). Imprenta de Repullés, 1815, p. 88 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-05 a Wayback Machine.
  20. «Historia» (en castellà). Real Fábrica de Tapices. Arxivat de l'original el 2023-12-11. [Consulta: 2 juny 2024].
  21. «Real Fábrica de Cristales de la Granja de San Ildefonso - Colección» (en castellà), 05-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-06. [Consulta: 5 juny 2023].
  22. Talavera, B.G.. Arte y artesanía del vidrio en Segovia: La Real Fábrica de cristales de la Granja. Fundación Centro Nacional del Vidrio (en castellà). Fundación EOI, 2014. ISBN 978-84-15061-54-0 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  23. Sánchez, D.P.; de Lucas Martínez, A.; Alcalde, A. La fábrica de armas de Toledo: Historia (en castellà). Gabinete del Rector de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1999. ISBN 978-84-89958-68-5 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  24. González, H. La fábrica de armas blancas de Toledo: Resumen histórico, ó breves noticias sobre el origen, progresos, vida, decadencia y renacimiento de la fabricación de armas blancas en Toledo, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Se añaden ligeras noticias acerca de la construcción de la fábrica y las grandes mejoras introducidas últimamente en ella (en castellà). Menor hermanos, 1889 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  25. Sánchez, D.P.; Gutiérrez, R.E.; de Lucas Martínez, A. El edificio Sabatini en la Fábrica de Armas de Toledo (en castellà). Universidad de Castilla-La Mancha, 2001. ISBN 978-84-8427-158-1 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  26. Origine et privilèges de la Manufacture Royale de porcelaine de Vincennes et de Sèvres, réedités d'après les arrets du Conseil d'Etat du 19 aôut 1753 et du 16 mai 1784 suivi de 345 marques et monogrammes avec leurs couleurs (en francès). Auteur, 1878 [Consulta: 4 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  27. Brongniart, A.; Pannequin, B.; Préaud, T.; Bezut, K.; Ostergard, D.E.; Ostergard, D.E.; D'Albis, A.; Arts, B.G.C.S.D.; Dahlberg, L. The Sèvres Porcelain Manufactory: Alexandre Brongniart and the Triumph of Art and Industry, 1800-1847. Bard Graduate Center for Studies in the Decorative Arts, New York, 1997, p. 72. ISBN 978-0-300-07338-6 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  28. «La implantació de les primeres grans fàbriques a l’Horta Nord». Diari La Veu, 16-03-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 15 maig 2024].
  29. Bueno, Baltasar. «Vinalesa: el motor de la seda» (en castellà). Levante-EMV, 12-06-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-15. [Consulta: 15 maig 2024].
  30. Hills, Richard Leslie. Richard Arkwright and Cotton Spinning (en anglès). Priory Press, 1973. ISBN 978-0-85078-131-1.  Arxivat 2024-05-26 a Wayback Machine.
  31. Cooper, Brian. Transformation of a valley: the Derbyshire Derwent (en anglès). Scarthin, 1991. ISBN 978-0-907758-17-4.  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  32. Historic England. «Cromford Mill  (Grade I) (1248010)». National Heritage List for England. [Consulta: 2 abril 2019].
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 Cabana, 1992.
  34. 34,0 34,1 Nadal, 1985, p. 22.
  35. Pérez, P.F.. Del metal al motor: innovación y atraso en la historia de la industria metal-mecánica española (en castellà). Fundación BBVA, 2007, p. 319. ISBN 978-84-96515-32-1 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  36. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 433.
  37. Sánchez Suárez, 1981, p. 231-232.
  38. Castro, C.R.. Barcelona romántica y revolucionaria: una imagen literaria de la ciudad, década de 1833 a 1843 (en castellà). Universitat de Barcelona Publicacions, 1994, p. 152. ISBN 978-84-475-0462-6 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  39. «Real Fábrica de Tabacos Partagás» (en castellà), 05-02-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 5 juny 2023].
  40. Pastor, Aurelio. El Mundo de los puros (en castellà). Iberlibro, 2009. ISBN 978-84-459-0743-6.  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  41. Pérez i Núñez, Albert «"La Maquinista Terrestre y Marítima", una empresa pionera de la industrialització barcelonina». Barcelona Quaderns d’Història, 11, 2004, pàg. 197-210. Arxivat de l'original el 2024-06-05 [Consulta: 2 juny 2024].
  42. Cabana, Francesc «La Maquinista Terrestre i Marítima». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992. Arxivat de l'original el 2023-09-07 [Consulta: 2 juny 2024].
  43. Suzuki, J. «Technology and the Culture of Progress in Meiji Japan» (en anglès). Social Science Japan Journal, 12, 2, 01-12-2009, pàg. 285–288. Arxivat de l'original el 2024-06-05. DOI: 10.1093/ssjj/jyp019. ISSN: 1369-1465 [Consulta: 4 juny 2024].
  44. Kiyokawa, Yukihiko «Transplantation of the European Factory System and Adaptations in Japan: The Experience of the Tomioka Model Filature». Hitotsubashi Journal of Economics, 28, 1, 1987, pàg. 27–39. Arxivat de l'original el 2024-06-04. ISSN: 0018-280X [Consulta: 4 juny 2024].
  45. «Tomioka Silk Mill and Related Sites» (en anglès). Unesco. Arxivat de l'original el 2018-07-06. [Consulta: 4 juny 2024].
  46. Farràs, Andreu. Els Güell. 1a edició. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3. 
  47. «la Colònia Güell». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 1r juny 2024].
  48. «Patrimoni Cultural». Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 1r juny 2024].
  49. «Història», 26-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-06. [Consulta: 6 juny 2023].
  50. Espel, Ramon «Les connexions de Gaudí amb el Berguedà». L'Erol, 111, 2012, pàg. 14-16. Arxivat de l'original el 2024-01-14 [Consulta: 17 maig 2024].
  51. «Fàbrica de Ciment Asland». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1 de juny 2024. [Consulta: 12 novembre 2015].
  52. «Construcción» (en castellà). Tren de la Pobla de Lillet. iGuadix. Arxivat de l'original el 2010-06-19. [Consulta: 2 juny 2024].
  53. Manuel, R.C.J.. TAYLORISMO. LA REVOLUCIÓN MENTAL QUE LLEGA A EUROPA. UNED, 2015, p. 175. ISBN 978-84-362-6926-0 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  54. Miguel Vidal, Ricard. El Motor de Aviación de la A a la Z. Barcelona: L'Aeroteca, 2008, p. 36. ISBN 84-612-7902-6. 
  55. Lewis, D.L.. The Public Image of Henry Ford: An American Folk Hero and His Company. Wayne State University Press, 1976, p. 53. ISBN 978-0-8143-1892-8 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  56. Van Horn, C.E.; Schaffner, H.A.. Work in America: M-Z. ABC-CLIO, 2003, p. 214. ISBN 978-1-57607-676-7 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  57. «Ford Highland Park Plant |» (en anglès americà). Encyclopedia of Detroit. Detroit Historical Society. Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 25 maig 2024].
  58. Abernathy, William J.; Wayne, Kenneth «Limits of the Learning Curve». Harvard Business Review, 01-09-1974. Arxivat de l'original el 2021-07-23. ISSN: 0017-8012 [Consulta: 25 maig 2024].
  59. 59,0 59,1 Mestre i Campi, 1998, p. 102.
  60. Fortuny, Jordi; Cabana, Francesc «La Canadenca: el gran cop». Sàpiens [Barcelona]. Arxivat de l'original el 2020-06-14 [Consulta: 22 novembre 2020].
  61. Capel, 1994, p. 214.
  62. Tarraubella i Miravet, 1990, p. 107.
  63. Ferguson, 2008, p. 442.
  64. Abelló, 2024, p. 20.
  65. Casals, 1994, p. 128-129.
  66. Abelló, 2019, p. 103.
  67. Williams, R.H.; Wood, B. Industrial Property Markets in Western Europe. CRC Press, 2006, p. 145. ISBN 978-1-135-82959-9 [Consulta: 6 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  68. Batchelor, R. Henry Ford, Mass Production, Modernism, and Design. Manchester University Press, 1994, p. 67. ISBN 978-0-7190-4174-7 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  69. Stratton, M. Industrial Buildings: Conservation and Regeneration. Taylor & Francis, 2003, p. 66. ISBN 978-1-135-80781-8 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  70. Fridenson, P. Industrialisation et sociétés d'Europe occidentale, 1880-1970 (en francès). Les éditions de l'Atelier/Editions ouvrières, 1997, p. 63. ISBN 978-2-7082-3325-6 [Consulta: 5 juny 2023].  Arxivat 2024-06-01 a Wayback Machine.
  71. «Волгоградский тракторный завод (историческая справка)». Real Economy Information Portal, 2007. Arxivat de l'original el June 5, 2008.
  72. «Tractor Factory». dark-tourism.com. Arxivat de l'original el June 24, 2019. [Consulta: June 24, 2019].
  73. Crawford, Christina E. «Soviet Planning Praxis: From Tractors to Territory». Centrepiece. WCFIA, Harvard University, vol. 29, núm. 2, 2015. Arxivat de l'original el 2015-08-10 [Consulta: 16 gener 2022].

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica