Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)

Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.[1] Es tracta d'un cos sant venerat a Vilafranca, població de la qual és sant patró.

Infotaula de personaSant Fèlix
Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès) - 44.jpg
Santa Maria de Vilafranca, amb la imatge de Sant Fèlix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFelix
Probablement, segles III-IV
Roma? (Imperi Romà)
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Roma
SepulturaBasílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióVenerat a Vilafranca des de la seva arribada en 1699; cos sant, no figura al Martirologi romà
Festivitat30 d'agost
IconografiaAmb palma de martiri
Patró deVilafranca del Penedès (1776)

No s'ha de confondre amb altres màrtirs romans del mateix nom, com Fèlix de Roma, Fèlix, el fill de Santa Felicitat o Fèlix, el martiritzat amb Adaucte (la festa d'aquest últim és, com la del patró de Vilafranca, el 30 d'agost).[1]

Història i veneracióModifica

 
Cripta de Santa Maria de Vilafranca, lloc d'enterrament de les relíquies de S. Fèlix.

Es tracta d'un cos sant (o corposanto): la relíquia d'un suposat màrtir trobada a les catacumbes romanes i venerat com a sant en un temple, però de la vida del qual no se'n coneix res i que no figura com a sant al Martirologi romà, tot i que la veneració immemorial el fa objecte de culte litúrgic.

El cos fou trobat a la catacumba de Calepodi, al tercer mil·liari de la via Aurèlia, a Roma. L'any 1699 fou portat a Vilafranca del Penedès.[Nota 1] L'arribada de les relíquies del Sant va coincidir amb unes pluges, que tancaven un període de sequera que havia deixat la vila empobrida. La població vinculà el fet de les pluges amb la vinguda de les relíquies, i d'ací s'originà la veneració que sant Fèlix té a la capital de l'Alt Penedès.[2] L'any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patró juntament amb els patrons anteriors, Sant Ramon de Penyafort i Sant Jocund. [cal citació]

Les relíquies de Sant Fèlix estaven conservades a la cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. Al segle xix, la cripta va ser soterrada i les relíquies van ser traslladades a la capella del Santíssim Sagrament, fins que es va recuperar la cripta el 1886. L'any 1916 el bisbe Torras i Bages va regalar a l'església dues figures de marbre de l'escultor Josep Llimona, per ser col·locades a la cripta: l'enterrament de Crist, i el nou altar de Sant Fèlix.

El 30 d'agost, durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès, té lloc la Diada de Sant Fèlix, una important exhibició castellera.

La imatgeModifica

La imatge actual de Sant Fèlix es construí l'any 1959 a proposta de mossèn Manuel Trens. És obra de l'escultor Josep Ricart i Jaume Sanjaume que la daurà i policromà. És una figura d'una mica més d'un metre i mig d'alçada, feta de pi de Flandes i representa el sant prevere amb sotana negra, roquet i museta. A la mà esquerra hi porta un breviari obert com a símbol de la fe i l'educació i a la dreta i porta la palma del martiri feta de plata. La palma data de 1939 i fou dissenyada per Jaume Mercader-Miret i construïda per l'orfebreria Sunyer de Barcelona. Aquesta branca de palmera que representa el caràcter de màrtir de sant Fèlix està unida a la mà del Sant amb un petit cadenat que n'impossibilita l'extracció la clau del qual es lliura a l'administrador que custodia el Sant. A més, a diferència de la imatge anterior de 1939, el sant porta aurèola. Josep Ricart i Jaume Sanjaume també van construir una còpia exacta del sant, però més petita (68 cm d’alçària) que és utilitzada per a la Capta.[3]

És la que durant l'any guarden els administradors (organitzadors de la Festa Major de la vila) a casa seva, i només surt al carrer per les tres processons dels dies de Festa Major, i en els dies de la novena a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, del 22 al 30 d'agost, on se li canten els seus goigs.[4] Aquesta imatge del 1959 va substituir-ne una que s'havia fet el 1939, i que era una còpia de la peça del segle xix que es va cremar durant la Guerra Civil.

Els Goigs a sant FèlixModifica

Article principal: Goigs a sant Fèlix
 
Basílica de Santa Maria

Els Goigs a sant Fèlix (o també Goigs a llaor del gloriós sant Fèlix màrtir són una composició dedicada a aquest sant. Es tracta d'uns goigs que es canten a la basílica de Santa Maria, església on se'n veneren les relíquies, el dia de Sant Fèlix (30 d'agost) i durant la seva novena (des del 22 d'agost).[5]

La partitura original és de Josep Badia (1857) i la lletra dels Goigs explica la vida de sant Fèlix, el seu martiri i el trasllat de les seves relíquies a Vilafranca on aconseguí fer ploure després d'una sequera. Té l'estructura habitual dels goigs. És a dir, una estrofa que es repeteix a l'inici i al final; i que inclou la tornada (que es repeteix al final de cada estrofa) en els dos darrers versos:[5][6]

« Puix per nostre protector
el Cel volgué destinar-vos,
als que vénen a implorar-vos,
Fèlix, deu vostre favor.
»

NotesModifica

  1. Era una situació habitual als segles xvi-xviii: els preveres o autoritats d'un lloc, desitjosos de tenir les relíquies d'algun sant (que donaven prestigi a un temple i, de retruc, el podien convertir en meta de peregrinació, amb els consegüents guanys econòmics per a la població), enviaven algú a cercar-ne, o les demanaven directament, a Roma, on les troballes de cossos a les catacumbes eren continuades. Sense fonament, s'interpretava que les catacumbes eren cementiris de cristians perseguits i, la majoria, màrtirs. S'interpretaven les inscripcions com a noms, encara que de vegades fossin només adjectius qualificadors de la persona (felix, pius, victor, etc.), i s'enviaven al lloc, on eren venerats com a màrtirs. Com que corresponen a figures desconegudes, no consten als santorals ni als martirologis, però reben culte local i són anomenats cossos sants. L'autenticitat de les restes era certificada per les autoritats eclesiàstiques romanes, que testimoniaven on s'havien trobat. Habitualment, la festivitat litúrgica es fa el dia que commemora l'arribada de les relíquies al temple, o el mateix dia d'algun altre sant del mateix nom que surti al martirologi, donant lloc a freqüents confusions (com moltes de les que figuren a duplicació de personalitat hagiogràfica).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pere Anton Bolet Secall, La Festa Major de Vilafranca: Orígens i evolució durant l'últim segle. Arxivat 2014-12-07 a Wayback Machine.
  2. Festa Major de Sant Fèlix
  3. Ajuntament de Vilafranca. Protocol Festa Major de Vilafranca del Penedès. 
  4. «Goigs a sant Fèlix patró de Vilafranca del Penedès». [Consulta: 26 agost 2016].
  5. 5,0 5,1 «Els Goigs». Festa Major. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 2 setembre 2021].
  6. «goigs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.