Obre el menú principal

Félix Fénéon (Torí, 1886-Châtenay-Malabry, Sena, 1944) va ser un periodista i crític d’art. Director de La Revue blanche (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes el 1886 en va fer, amb Signac, el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica al diari Le Matin. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Com a director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme (1912). En resposta a una proposta de publicar una compilació de la seva obra, va dir: «Només aspiro al silenci». Per això Julian Barnes ha pogut dir que Fénéon és «l’escriptor “invisible’” que va tenir una influència “invisible”». L’Avenç va publicar el 2012 les seves Notícies de tres ratlles, en traducció de Joan-Lluís Lluís.[1]

Infotaula de personaFélix Fénéon
Félix Fénéon by Vallotton.jpg
Biografia
Naixement 22 juny 1861
Torí
Mort 29 febrer 1944 (82 anys)
Châtenay-Malabry
Lloc d'enterrament Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87
Activitat
Camp de treball Escriptor
Ocupació Periodista, traductor, crític d'art, escriptor i artista
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. «Félix Fénéon». llegirencatala.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].