Félix Fénéon

Félix Fénéon (Torí, 1886-Châtenay-Malabry, Sena, 1944) va ser un periodista i crític d’art. Director de La Revue blanche (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes el 1886 en va fer, amb Signac, el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica al diari Le Matin. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Com a director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme (1912). En resposta a una proposta de publicar una compilació de la seva obra, va dir: «Només aspiro al silenci». Per això Julian Barnes ha pogut dir que Fénéon és «l’escriptor “invisible’” que va tenir una influència “invisible”». L’Avenç va publicar el 2012 les seves Notícies de tres ratlles, en traducció de Joan-Lluís Lluís.[1]

Infotaula de personaFélix Fénéon
Félix Fénéon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Châtenay-Malabry (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCrematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista, traductor, crític d'art, escriptor i artista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Revue blanche
Bernheim Jeune & Cie.
Éditions de La Sirène (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Signatura
Félix Fénéon (signature).jpg Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. «Félix Fénéon». llegirencatala.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].