Félix Savart

físic francès

Félix Savart (1791-1841) fou un físic francès conegut pels seus treballs en acústica i electromagnetisme.

Infotaula de personaFélix Savart
Interior of Institut de France, Paris 6th 013.jpg
Bust de Savart a l'Institut de França Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1791 Modifica el valor a Wikidata
Charleville-Mézières (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1841 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estrasburg
Tesi acadèmicaSobre les venes varicoses (Medicina) (1816)
Director de tesino conegut
Conegut perLlei de Biot-Savart
Activitat
Camp de treballFísica i acústica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
Acústica
Electromagnetisme
OrganitzacióCollège de France
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Vida i ObraModifica

Nascut en una família d'enginyers militars, va estudiar Metz on es va inclinar per la medicina. Després d'una estada a l'hospital militar de Metz, es va enrolar a l'exèrcit napoleònic on va exercir com a cirurgià en les campanyes de 1810 a 1814. En ser derrotat Napoleó, va ingressar a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat en medicina el 1816. El 1817, retornat a Metz, comença a interessar-se per la física, abandonant a poc a poc la pràctica de la medicina.

El 1819 se'n va a París per estudiar amb Jean Baptiste Biot i on coneixerà el 1820 Antoine Becquerel amb qui establirà una forta amistat.[1] Amb Biot comença els seus treballs d'electromagnetisme[2] que desembocaran en l'avui coneguda llei de Biot-Savart que relaciona el corrent elèctric amb el camp magnètic que provoca[3]

Però serà més conegut pels seus treballs d'acústica. Seguint les tècniques desenvolupades per Ernst Chladni i en estreta col·laboració amb el lutier Jean Baptiste Vuillaume, establirà les primeres teories sobre les vibracions.[4] També va fer treballs sobre l'estructura dels materials.[5]

El 1827 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, ocupant la vacant que havia deixat Fresnel.

Els seus treball més importants són:[6]

  • Mémoire sur la construction des instruments à chordes et à archet (Paris, 1819)
  • Mémoire sur la communication des mouvements vibratoires entre les corps solides (1820)
  • Note sur le magnétisme de la pile de Volta (1820), escrit amb J. B. Biot
  • Recherches sur les vibrations de l'air (1823)
  • Mémoire sur les vibrations des corps solides, considérées en général (1824)
  • Recherches sur l'élasticité des corps qui cristallisent regulièrement (1829)
  • Recherches sur la structure des métaux (1829)
  • Sur les modes de division des plaques vibrantes (1840)

ReferènciesModifica

  1. Clanet, pàgina 11.
  2. Erlichson, pàgina 385.
  3. Trefil, pàgina 43.
  4. Wali, pàgines 54 i ss.
  5. Clanet, pàgines 11 i ss.
  6. Dostrovsky, Complete Dictionary of Scientific Biography.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Félix Savart
  • «Félix Savart». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Félix Savart» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Dostrovsky, Sigalia. «Savart, Félix». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juny 2016].