Félix de Azúa Comella

poeta i novel·lista català en castellà
(S'ha redirigit des de: Félix de Azúa)

Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 d'abril de 1944), és un poeta i novel·lista català en castellà. Des del 18 de juny del 2015, ocupa el seient H de la Reial Acadèmia Espanyola.

Plantilla:Infotaula personaFélix de Azúa Comella
Biografia
Naixement30 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòsof, poeta, catedràtic, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Barcelona
Universitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentNueve novísimos poetas españoles Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
14 juliol 2014manifest «Lliures i Iguals»
5 novembre 2012Amb Catalunya, amb Espanya
7 juny 2005Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi titulada: Aspectos de la estética de Diderot: El doble modelo neoclásico-romántico, dirigida per José María Valverde Pacheco i defensada el 1982. Iniciada ja la seva carrera literària, a principi dels anys setanta, a conseqüència del tancament de les facultats universitàries arran dels successos de 1969, es trasllada durant tres anys de Madrid a París, en els quals compagina els seminaris universitaris amb l'ambient de les tertúlies al Barri Llatí, freqüentant la que portava Agustín García Calvo al cafè La Boule d'Or, que considera el seu mestre i la persona que el portà a la Filosofia.[1] En els anys vuitanta inicia la docència universitària, primer a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga (Sant Sebastià), dependent de la Universitat del País Basc, i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on el 1993 obté per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneixement d'Estètica i Teoria de les Arts.[2] Fou nomenat director de l'Instituto Cervantes de París,[3] càrrec en el qual va estar entre 1993 i 1995, i del que va dimitir per diferències per les polítiques mantingudes en aquest moment pels responsables del Ministeri d'Afers exteriors.[4] És col·laborador habitual dels diaris El País i El Periódico de Catalunya, com a columnista, articulista i agitador cultural.

En la seva trajectòria poètica l'hi va vincular inicialment a la generació dels «novísimos», des que el 1970 Josep Maria Castellet el va incorporar a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles, formant-ne la «coqueluche» junt als poetes Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero, Guillermo Carnero i Ana María Moix. Amb aquesta antologia cobra un paper rellevant en la poesia espanyola contemporània, encara que de seguida va renegar del seu ofici exclusiu de poeta. La seva poesia és considerada freda i hermètica, girant sobre els eixos temàtics del buit i el no-res. Quant a la seva producció narrativa i de prosa literària destaca pel seu caràcter reflexiu i culturalista, incloent-hi fortes dosis d'ironia i sarcasme, sobretot en els seus textos més recents.

A mitjan primera dècada del segle xxi, durant el procés de la tramitació legislativa de la reforma estatutària de Catalunya, va ser un dels quinze signants dels dos manifestos de la plataforma política Ciutadans de Catalunya (2005 i 2006), a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominés «no nacionalista» (catalana). El 2011 decideix traslladar la seva residència familiar a Madrid, al costat de l'arquitecta Eva Fidalgo Elices (18 de gener de 1974), amb la qual va tenir una filla a la fi d'aquest any.

Controvèrsies

modifica

El març del 2016 en una entrevista a l'agència EFE, va atacar el sistema educatiu català tot afirmant que «L'educació a Catalunya és en mans de talibans, que ensenyen l'odi a Espanya i a tot allò que és espanyol», declaracions que foren contestades per la vicepresidenta del Govern Neus Munté.[5]

Obra literària

Trajectòria

  • 2000 - Premio Internazionale Sebetia-Ter. Cultura: Arte e Letteratura. Nàpols: Centri di Studi di Arte e Cultura di Napoli Sebetia-Ter.
  • 2001 - VII Premi a la Tolerància. Barcelona: Asociación por la Tolerancia.

Poesia

Novel·la i prosa literària

Relats

Assaig

Traducció

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Javier Marías
El hombre sentimental
Premi Herralde de Novel·la
1987
Succeït per:
Vicente Molina Foix
La quincena soviética
Precedit per:
Jorge Edwards
La serpiente de San Miguel
Premi César González-Ruano
2012
Succeït per:
Leila Guerriero
El bovarismo, dos mujeres y un pueblo de La Pampa
Precedit per:
José Antonio Zarzalejos
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
2015
Succeït per:
Claudio Magris
Precedit per:
Martí de Riquer i Morera
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira H

2016-
Succeït per:
'