Fórmula de Sylvester

En teoria de matrius, la fórmula de Sylvester o teorema de matrius de Sylvester (en honor del matemàtic anglès J. J. Sylvester) o la interpolació de Lagrange−Sylvester expressa una funció analítica f(A) d'una matriu A com el polinomi en A, en termes dels valors propis i vectors propis de A.[1][2] Diu el següent[3]

on les λi són els valors propis de A, i les matrius

són els covariants de Frobenius corresponents a A, que són la matriu (projecció) dels polinomis de Lagrange de A.

Condicions modifica

La fórmula de Sylvester es pot aplicar en matrius diagonalitzables A amb k valors propis diferents, λ1, …, λk, i amb qualsevol funció f definida en algun subconjunt dels nombres complexos tal que f(A) estigui ben definida. Aquesta darrera condició signfica que tot valor propi λi es troba en el domini de f, i que tot valor propi λi amb multiplicitat mi > 1 es troba a l'interior del domini, sent f (mi — 1) vegades diferenciable en λi.[1]:Def.6.4

Exemple modifica

Consideri's la matriu 2 per 2

 

Aquesta matriu té 2 valors propis: 5 i −2. Els seus covariants de Frobenius són

 

La fórmula de Sylvester és doncs

 

Per exemple, si f és definit com f(x) = x−1, llavors la fórmula de Sylvester expressa la inversa de la matriu f(A) = A−1 com

 

Generalització modifica

La fórmula de Sylvester només és vàlida per matrius diagonalitzables. Una extensió atribuïda a A. Buchheim, basada en polinomis d'interpolació de Hermite, cobreix el cas general:[4]

 ,

on  .

Schwerdtfeger va donar-ne una forma concisa[5]

 ,

on Ai són els covariants de Frobenius corresponents a A

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Roger A. Horn and Charles R. Johnson (1991), Topics in Matrix Analysis. Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-46713-1
  2. Jon F. Claerbout (1976), Sylvester's matrix theorem, a section of Fundamentals of Geophysical Data Processing. Online version at sepwww.stanford.edu, accessed on 2010-03-14.
  3. Sylvester, J.J. «XXXIX. On the equation to the secular inequalities in the planetary theory» (en anglès). The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 16, 100, 1883, pàg. 267–269. DOI: 10.1080/14786448308627430. ISSN: 1941-5982.
  4. Buchheim, A. «On the Theory of Matrices» (en anglès). Proceedings of the London Mathematical Society, s1-16, 1, 1884, pàg. 63–82. DOI: 10.1112/plms/s1-16.1.63. ISSN: 0024-6115.
  5. Schwerdtfeger, Hans. Les fonctions de matrices: Les fonctions univalentes. I, Volume 1. París, France: Hermann, 1938. 

Bibliografia modifica

  • F.R. Gantmacher, The Theory of Matrices v I (Chelsea Publishing, NY, 1960) ISBN 0-8218-1376-5, pp 101-103
  • Higham, Nicholas J. Functions of matrices: theory and computation. Philadelphia: Society for Industrial and Applied Mathematics (SIAM), 2008. ISBN 9780898717778. OCLC 693957820. 
  • Merzbacher, E «Matrix methods in quantum mechanics». Am. J. Phys., 36, 9, 1968, pàg. 814–821. DOI: 10.1119/1.1975154.