F de Fairbanks

pel·lícula de 1976 dirigida per Maurice Dugowson

F de Fairbanks (títol original: F… comme Fairbanks ) és una pel·lícula francesa de Maurice Dugowson estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaF de Fairbanks
F… comme Fairbanks
Fitxa
DireccióMaurice Dugowson
Protagonistes
ProduccióMichel Seydoux
GuióJacques Dugowson i Maurice Dugowson
MúsicaPatrick Dewaere i Roland Vincent
Dissenyador de soMichel Laurent
FotografiaAndré Diot
MuntatgeJean-Bernard Bonis
VestuariAnne-Marie Marchand
ProductoraCaméra One, Gaumont, FR3 Cinema
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1976
Durada110 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0074508 Filmaffinity: 189337 Allocine: 3960 Letterboxd: f-as-in-fairbanks Allmovie: v145949 TCM: 487088 TMDB.org: 72685 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Un jove aturat, alimentat de somnis i d'ideals, perd el contacte amb la realitat i per una passió d'amor desencantada. Anomenat «Fairbanks» pel seu pare, operador en un cinema, André deixa l'exèrcit amb un diploma d'enginyer químic a la butxaca. Està convençut de poder trobar treball per l'intermediari d'una coneixença, Etienne Lambert. Tanmateix, la situació ha evolucionat bé i André es troba a l'atur. Troba el seu amic Jean-Pierre, escenògraf de teatre, als assajos del seu últim espectacle. Én el transcurs d'una d'aquestes vesprades André coneix Marie, una jove actriu que ha vingut a provar sort a París. S'estimen. Tanmateix, a mesura que la seva relació evoluciona, la moral d'André baixa.[2]

Repartiment modifica

Nominacions modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

Segon llargmetratge de Dugowson amb una part dels mateixos actors principals, entre els quals Dewaere, Miou-Miou i Jean-Michel Folon.

El malnom donat per Fragman al seu fill és una referència a l'actor americà Douglas Fairbanks. «Els mites corresponen a les seves èpoques. De Fairbanks, no n'hi ha més », dirà Jean-Pierre, l'escenògraf, explicant a Marie, qui és Douglas Fairbanks. Alguns mesos abans de la producció de la pel·lícula, mentre Miou-Miou acaba de ser escollida per al rodatge de la pel·lícula D'amour et d'eau fraîche, intenta sense èxit imposar Patrick Dewaere pel primer paper[3] al realitzador Jean-Pierre Blanc que escull Julien Clerc, tanmateix actor inexpert. El cantant sedueix Miou-Miou, que trenca amb Patrick Dewaere. El cartell de la pel·lícula F com Fairbanks reuneix tanmateix Miou-Miou i Dewaere en una història on la ficció s'ajunta amb la realitat. El 1992, a la pel·lícula de Marc Esposito, « Patrick Dewaere », Miou-Miou reconeix com aquest rodatge haurà estat emotiu per a ella i per al seu excompany, un record encara més dolorós, ja que l'actor havia posat fi als seus dies uns anys més tard, el 1982.

L'1 de març de 1976, Philippe Caloni rep Patrick Dewaere a França Inter per a l'estrena de la pel·lícula La Meilleur façon de marcher.[4] La periodista Sophie Dumoulin precisa que acaba d'acabar el rodatge de F com Fairbanks de Maurice Dugowson. Compara: «A la pel·lícula de Claude Miller, sóc un tipus que no mata una mosca mentre que a la pel·lícula de Dugowson, em torno boig finalment», subratllant com els esdeveniments dramàtics d'una existència poden afectar un ésser humà tan fràgil i sensible com el personatge de F com Fairbanks. En relació amb la seva tècnica d'actor, Dewaere confirma que es nega a «fer-ho semblant». Pretén que seria més simple i que procediria així per peresa. Confirma viure literalment les emocions del personatge i actuar en funció del paper. Refusa per contra, la noció d'improvisació i confirma una tria deliberada, una reflexió i una certa preparació.

Referències modifica

  1. esadir.cat. F de Fairbanks. esadir.cat. 
  2. «F... comme Fairbanks». The New York Times.
  3. (francès) Karin. «/famille/miou_miou.html Miou-Miou companya de Julien Clerc», 07-05-2007.[Enllaç no actiu]
  4. [1][Enllaç no actiu] «Entrevista amb Patrick Dewaere» en l'emissió Inter actualitats de 13h a France Inter, l'1 de març de 1976, a l'indret de l'INA

Enllaços externs modifica