Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.[1][1][1]

Infotaula de personaFadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
Fadrique de Toledo Osorio, 7th Marquis of Villafranca.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1635 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1705 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Nàpols
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Toledo Modifica el valor a Wikidata
FillsJosé Fadrique de Toledo Osorio Modifica el valor a Wikidata
PareFadrique Álvarez de Tolède y Mendoza Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Madrid el 27 de febrer de 1635. Va ser fill pòstum de Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, I marquès de Villanueva de Valdueza, i d'Elvira Ponce de León.[1]

Després de la mort del seu oncle García Álvarez de Toledo Osorio, va heretar els seus títols i va esdevenir VII marquès de Villafranca del Bierzo, VI comte de Peña-Ramiro, IV duc de Fernandina i IV príncep de Montalbán.

Es va dedicar des de jove a la carrera militar i va aconseguir el seu primer càrrec important el 1663, com a capità general de les galeres de Sicília.[1] Va socórrer Candía de l'atac dels turcs el 1667 i va ser nomenat Capità General de les Galeres de Nàpols el 1670.

Va ser un hàbil virrei de Nàpols interí, durant l'absència de Pere Antoni d'Aragó el 1671.[1] Al seu retorn a Espanya va ser proposat per ocupar el virregnat de Nova Espanya, càrrec que va rebutjar.[2] Dos anys després va ser nomenat virrei de Sicília (1673-1676).[1] El 1676 fou nomenat Tinent General del Mar i poc després va aconseguir l'anhelat lloc de Capità General del Mar Oceà.[1]

Sempre va estar molt prop de la família reial, acompanyant la infanta Margarita a les seves noces amb Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra de Successió Espanyola va ser un acèrrim partidari de Felip d'Anjou, i quan aquest va accedir al tron d'Espanya com a rei Felipe V el va fer majordom major (1701), ministre de la Junta de Govern (1702), cavaller de l'orde francesa de Sancti Spiritus (1702) i cavaller de l'Orde de Santiago.[1]

FamíliaModifica

El marquès es va casar a Cabra (Còrdova), el 7 de juny de 1654 amb Manuela de Córdoba y Cardona, filla dels VII ducs de Sessa, Antonio Fernández de Córdoba i de Teresa Pimentel.[1] Els seus fills van ser:

  • José Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, VIII marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya
  • Antonio Álvarez de Toledo Osorio, casat amb la seva cosina Ana María Pimentel i Fernández de Córdoba, IX marquesa de Távara.
  • Elvira Álvarez de Toledo Osorio, esposa de Gaspar de Silva, VIII comte de Galve.
  • Luis Álvarez de Toledo Osorio, primer cavallerís del rei Carles II d'Espanya.
  • Francisco Álvarez de Toledo Osorio, marit de María Teresa Sarmiento de Eraso Vargas y Carbajal, IV comtessa de Humanes.
  • Teresa Álvarez de Toledo Osorio, casada amb Manuel José de Silva Mendoza i Álvarez de Toledo, IX Comte de Galve.

AncestresModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Ribot García, Luis. «Fadrique Álvarez de Toledo Osorio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 gener 2021].
  2. José Raneo: Virreyes de Nápoles, págs. 533-536, incluido en la "Colección de documentos inéditos para la historia de España", vol. XXIII, con notas de Eustaquio Fernández Navarrete.