Viquipèdia

Fadrique de Portugal i de Noronha

cardenal

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès. Va ser lloctinent de Catalunya durant el regnat de Carles I.[1]

Infotaula de personaFadrique de Portugal i de Noronha
Biografia
Naixement1465 Modifica el valor a Wikidata
Vila Viçosa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1539 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Sigüenza Modifica el valor a Wikidata
61è Arquebisbe de Saragossa
23 febrer 1532 – 15 gener 1539
← Joan d'Aragó – Ferran d'Aragó i de Gurrea →
Virrei de Catalunya
1525 – 1539
← Antonio de Zúñiga y Guzmán – Francesc de Borja →
Bisbe de Sigüenza
20 juny 1519 – 23 febrer 1532
← Bernardino López de Carvajal – García de Loaysa y Mendoza →
Bisbe de Segòvia
22 desembre 1508 – 1511
← Juan Ruiz de Medina – Diego Ribera de Toledo →
Bisbe de Calahorra i La Calzada
5 maig 1503 – 22 desembre 1508
← Juan Ortega Bravo de la Laguna – Juan Fernández Velasco →
Abat de Santa Maria de Ripoll
té el rol: abat comendatari
1490 – 1504
← Ponç Andreu de Vilar – Ascani Maria Sforza → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, polític Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlfons de Bragança Modifica el valor a Wikidata
GermansGuiomar de Portugal Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'Alfons de Braganza, primer comte de Faro, i de Maria de Noronha i Sousa, comtessa d'Odemira, descendent d'Enric II de Castella i de Ferran I de Portugal.[2] La seva germana Guiomar de Portugal va casar-se amb l'infant Enric d'Aragó i Pimentel. Es va graduar en lleis i dret canònic i es va formar com a clergue. Va ser canonge de Sogorb, arribant aviat a ser bisbe de Calahorra, de Segòvia i de Sigüenza. Mitjançant la vinculació familiar de la seva germana, entrà en contacte amb Ferran el Catòlic de qui va ser conseller a la mort de la reina Isabel. Va ser un dels clergues que més va combatre la successió de Joana la Boja i, mort Ferran, va donar suport incondicional a Carles I que el va mantenir com a Conseller.[3][4]

El 1525, Carles I l'anomenà Lloctinent de Catalunya i Capità General de Catalunya, Cerdanya i Rosselló. Va haver d'encarar les amenaces de França i dels turcs, encapçalats per Barbarossa. Fou present a la sortida de l'expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Barcelona del 1528, les corts de Montsó de 1533 i de 1537. Precisament, va ser acusat d'abusos de poder i per l'ús que en feia de la inquisició pels diputats a les Corts de Montsó de 1533. En 1532 va ser nomenat arquebisbe de Saragossa, encara que mai no va visitar la ciutat i, posteriorment, abat comendatari de Ripoll (1490-1504).[5]

Va ser enterrat a la Catedral de Santa Maria de Sigüenza, després de ser traslladat des de Barcelona, al mausoleu que porta el seu nom.[1]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «HERMANAMIENTO CON VILLA VIÇOSA» (en espanyol europeu). Catedral de Sigüenza, 23-07-2014. [Consulta: 26 novembre 2023].
  2. ↑ Almeida, Fortunato de. História da igreja em Portugal (en portuguès). Imprensa académica, 1917, p. 670. 
  3. ↑ Colmenares, Diego de. «Cap. XXXVI». A: Historia de la insigne ciudad de Segovia y compendio de las historias de Castilla (en castellà), 1982. 
  4. ↑ Plantilla:Cref-llibre
  5. ↑ «Fadrique de Portugal i de Noronha». GEC. [Consulta: 26 novembre 2023].

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio de Zúñiga y Guzmán 		Lloctinent de Catalunya
1525 –1539 		Succeït per:
Sant Francesc de Borja
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fadrique_de_Portugal_i_de_Noronha&oldid=33288280»