Fadrique de Portugal i de Noronha

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Portugal ? - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès. Va ser lloctinent de Catalunya durant el regnat de Carles I

Infotaula de personaFadrique de Portugal i de Noronha
Biografia
Naixement1465 Modifica el valor a Wikidata
Vila Viçosa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1575 Modifica el valor a Wikidata (109/110 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Saragossa
23 febrer 1532 – 1539
← Juan de Aragón IIHernando de Aragón →
Bisbe de Sigüenza
20 juny 1519 –
← Bernardino López de CarvajalGarcía de Loaysa y Mendoza →
Bisbe de Segovia
22 desembre 1508 – 1511
← Juan Ruiz de Medina (en) TradueixDiego Ribera de Toledo →
Bisbe de Calahorra i La Calzada
5 maig 1503 –
← Juan Ortega Bravo de la Laguna (en) TradueixJuan Fernández Velasco (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlfons de Bragança Modifica el valor a Wikidata

Fill d'Alfons de Braganza, primer comte de Faro, i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d'Odemira, descendent d'Enric II de Castella i de Ferran I de Portugal. La seva germana Guiomar de Portugal va casar-se amb l'infant Enric d'Aragó i Pimentel.

Es va graduar en lleis i dret canònic i es va formar com a clergue. Va ser canonge de Sogorb, arribant aviat a ser bisbe de Calahorra (La Rioja), de Segòvia i de Sigüenza.

Mitjançant la vinculació familiar de la seva germana, entrà en contacte amb Ferran el Catòlic de qui va ser conseller a la mort de la reina Isabel. Va ser un dels clergues que més va combatre la successió de Joana la Boja i, mort Ferran, va donar suport incondicional a Carles I que el va mantenir com a Conseller.

El 1525, Carles I l'anomenà Lloctinent de Catalunya i Capità General de Catalunya, Sardenya i Rosselló. Va haver d'encarar les amenaces de França i dels turcs, encapçalats per Barbarossa. Fou present a la sortida de l'expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Barcelona del 1528, les corts de Montsó de 1533 i de 1537. Precisament, va ser acusat d'abusos de poder i per l'ús que en feia de la inquisició pels diputats a les Corts de Montsó de 1533.

En 1532 va ser nomenat arquebisbe de Saragossa, encara que mai no va visitar la ciutat i, posteriorment, abat comendatari de Ripoll (1490-1504).

Va ser enterrat a la Catedral de Santa Maria de Sigüenza, després de ser traslladat des de Barcelona, al mausoleu que porta el seu nom.


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio de Zúñiga y Guzmán
Lloctinent de Catalunya
1525 –1539
Succeït per:
Sant Francesc de Borja

Enllaços externsModifica