La fagina[2] o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.

Infotaula d'ésser viuFagina
Martes foina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima18,2 anys Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN29672 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMartes
EspècieMartes foina Modifica el valor a Wikidata
(Erxleben, 1777)
Nomenclatura
ProtònimMustela foina Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
 
Fagina
 
Esquelet
 
Crani
 
Fagina al museu de Gressoney-Saint-Jean

En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua fa entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes és d'1-2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.

  • Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm[3]
  • Pesa fins a 2 kg.
  • El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.

Ecologia

modifica

Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars. Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[4] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (Estats Units) fundada per individus fugits del comerç de mascotes.[5][6] A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[7] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Etologia

modifica

Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.

Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[8] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.

Subespècies

modifica

Referències

modifica
  1. Entrada «Martes foina» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Amb les variants fonètiques faïna, fuïna, fuina, fusina, fugina, fe(t)gina, feixina, fi(t)gina, ubina, uina.
  3. «Institut d'estudis catalans Fagina». Arxivat de l'original el 2008-09-05. [Consulta: 25 febrer 2009].
  4. Animal Diversity Web (anglès)
  5. Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
  6. Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231-237.
  7. Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
  8. [«Sierra de Baza. Fagina (castellà)». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 26 febrer 2009]. Sierra de Baza. Fagina (castellà)]
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. 10,0 10,1 Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 www.funet.com (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. Mammal Species of the World (anglès)
  21. Mammal Species of the World (anglès)
  22. «Martes foina». Catalogue of Life. (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41
  • Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
  • Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
  • Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
  • Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201-208.