Faidherbia

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Faidherbia albida)

Faidherbia és un gènere monotípic de la família de les lleguminoses. El seu únic membre del gènere és Faidherbia albida, un arbre perenne i espinós.

Infotaula d'ésser viuFaidherbia Modifica el valor a Wikidata
Faidherbia albida.JPG
Faidherbia albida (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
SubfamíliaMimosoideae
GènereFaidherbia Modifica el valor a Wikidata
(Delile) A.Chev.
Distribució
Faidherbia alba Distribution Map.svg
Modifica el valor a Wikidata
Branques
Il·lustració de Taubert

DistribucióModifica

És natural d'Àfrica i Orient Mitjà. També s'ha introduït a l'Índia i Pakistan.

DescripcióModifica

Acacia albida és un dels majors arbres espinosos, arribant a 30 m d'alçada, amb branques i una copa arrodonida. L'escorça és rugosa i de color marró fosc, o llisa i verd grisenca. Les branques joves són de color blanc a gris cendra amb una característica forma de ziga-zaga. Les estípules són espinoses, rectes, d'uns 2 cm de llarg i de color crema. Les arrels poden créixer fins als 40 m de profunditat.

Les fulles tenen de 3 a 10 parells de pinnes, cadascuna conté 6-23 parells de folíols bastant grans, de 3,5-9 x 0,7-3 mm i són de color gris-verd. Les flors es disposen en prims pics de color blanc cremós, amb 4-14 cm de longitud. El calze té d'1 a 1,7 mm de longitud, de glabre a pubescent, amb 5 sèpals. La corol·la mesura de 3 a 3,5 mm de longitud, amb 5 pètals lliures.

El fruit és una beina inusual, brillant, de color taronja a marró vermellós, gruixuda, indehiscent, característica i clarament corbada i trenada, gran, de fins a 25 x 5 cm. Cada beina conté de 10 a 29 llavors de color marró fosc, ovoides, brillants, cadascuna de 10 x 6,0 mm i separades per un envà prim. El tegument és dur, impermeable i coriaci.

UsosModifica

S'utilitza per a la fixació del nitrogen per a les collites i control de l'erosió. Les beines de les llavors són molt importants per al bestiar i s'utilitzen com a aliment per als camells a Nigèria. La seva fusta és usada per a la construcció de canoes i morters. També té usos en l'alimentació, begudes i medicina.

A diferència de la majoria dels altres arbres, llança les fulles en l'estació de les pluges; per aquesta raó, és altament valorat en l'agrosilvicultura, ja que pot créixer entre conreus sense ombrejar-los.[1] Conté el compost químic psicoactiu dimetiltriptamina a les seves fulles.[2]

PropietatsModifica

L'arbre té valor medicinal per al tractament d'infeccions com les de l'aparell respiratori, també per a la malària i la febre. És útil en el tractament dels problemes de sistema digestiu. L'escorça s'empra en tractaments clínics dentals d'higiene i el seu extracte s'empra en el tractament del mal de queixal. L'extracte també s'utilitza per a tractar infeccions oculars a les granges d'animals.[2]

TaxonomiaModifica

Faidherbia albida va ser descrita per (Delile) A. Chev. i publicada en el London Journal of Botany 5: 97. 1846.[3][4]

EtimologiaModifica

  • Faidherbia: nom genèric en honor del major LLC. Faidberbe, governador de Senegal cap al 1854.
  • albida: epítet llatí que significa 'blanca'.[5]

SinonímiaModifica

  • Acacia albida Delile.[6]

ReferènciesModifica

  1. ILDIS LegumeWeb
  2. 2,0 2,1 World AgroForestry
  3. «Faidherbia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 febrer 2013].
  4. Faidherbia albida a PlantList.
  5. albida a Epítetos Botánicos.
  6. «Faidherbia albida» a EOL. Data consulta: 04 de juliol de 2014.

BibliografiaModifica

  • Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra.
  • Lock, J. M. & Simpson, K. (1991) Legumes of West Asia: A Checklist. RBG, Kew.
  • Ross, J. H. (1979) Mem. Bot. Surv. S. Afr. 44: 1-150. A conspectus of African Acacia.
  • Anonymous (1979) Tropical Legumes: Resources for the Future. Washington.
  • Skerman, P. J. (1987) Tropical forage Legumes. New York.
  • Wickens, G. E. (1969) Kew Bull. 23: 181-202. A study of Acacia albida.
  • Bailey, L. H. & Bailey, E. Z. (1976) Hortus Third. New York: Macmillan.
  • Boudet, G. & Lebrun, J.-P. (1986) Catalogue des plantes vasculaires du Mali. IEMVPT Et. +Syn. 16.
  • Guinea, E. (1948) Anales Jard. Bot. Madrid 8: 357-431. Cat. Pl. Sahara español.
  • Ali, S. I. (1973) Flora of Pakistan, No. 36. Mimosaceae. Karachi: Univ. of Karachi.
  • Sanjappa, M. (2000) Checklist of the Leguminosae in South Asia. Typescript.
  • Collenette (1985) Flowers of Saudi Arabia.