Obre el menú principal

Fajol

espècie de planta

El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat, blat sarraí o blat cairut (Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se'n fa el mateix ús; és el que hom anomena un pseudocereal. El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat fagomina que retarda la sensació de gana.

Infotaula d'ésser viuFajol
Fagopyrum esculentum
Japanese Buckwheat Flower.JPG
Dades
Font de buckwheat Tradueix
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereFagopyrum
EspècieFagopyrum esculentum
Moench
Modifica les dades a Wikidata

La planta té de 30 a 80 cm d'alçada, amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (tot i que no ha de ser gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És una planta molt melífera, la mel que fa té gust fort.

Contingut

GastronomiaModifica

 
Camp de fajol florit

Tradicionalment es feien servir de menjar per animals i també en algunes regions per a fer pa. A partir dels anys mil nou-cents vuitanta del segle XX el conreu per al consum humà ha ressorgit per l'augment de la nutrició equilibrada i natural. Conté les proteïnes de més valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians i, com que no té gens de gluten, també es fa servir en aliments per a celíacs. Tradicionalment, a més de'alimentació per als animals, s'ha usat per a fer pa i en preparacions humils destinades a humans, com ara les farinetes (a la Garrotxa, a la Vall d'Aran, etc.) o els tortons (a Occitània). Actualment, de més a més d'aquestes receptes antigues, es destina a farines per a fer galetes, crespells i pans especials. A França la farina de fajol també es fa servir per a fer galettes, similars a les crepes (crêpe) però per a acompanyaments salats. És el plat típic de la Bretanya. En altres països, com ara Ucraïna, Bielorússia, Polònia, Rússia i els països bàltics, aquest gra sempre ha tingut una gran popularitat i és apreciat per al consum humà, bé sigui cuinat com a gra sencer (torrat i després bullit) bé sigui per a fer pa. Al Japó el fajol és molt popular i s'ha utilitzat tradicionalment per a fer-ne fideus (soba), i fins i tot recentment se'n fa cervesa (Morimoto Soba Ale).[1]

ConreuModifica

El conreu n'és fàcil, se sembra en crestalls un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No tolera l'entollament de l'aigua al terreny. Té un cicle de cap a 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recol·lectora de cereals. Els retiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha. Els principals productors mundials són Xina, Rússia i Ucraïna. A Catalunya solament es conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujós permet que creixi bé. En aquesta comarca és un cultiu típic i tradicional, i s'hi conreen les varietats anomenades pota de gall i arracada.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica