Falcó mostatxut europeu
(S'ha redirigit des de: Falcó mostatxut)
El falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer[1][2] a les Balears) (Falco subbuteo) és semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però més petit.
Falco subbuteo  | |
|---|---|
_(cropped).jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 24 g (pes al naixement) 181,5 g (pes d'adult, mascle) 240,5 g (pes d'adult, femella) |
| Envergadura | 0,74 m |
| Nombre de cries | 3 |
| Període d'incubació de l'ou | 29 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696460 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Falconiformes |
| Família | Falconidae |
| Gènere | Falco |
| Espècie | Falco subbuteo Linnaeus, 1758 |
MorfologiaModifica
- Fa 30-35 cm de llargària.
- Té la cua més curta i les ales molt més llargues que el falcó pelegrí.
- Té una taca blanca al clatell i les franges fosques del pit són més nombroses.
- Igual que el falcó pelegrí, però encara més accentuat, si hom el mira de front, sembla que llueixi un magnífic bigoti negre.
CostumsModifica
És més àgil que el falcó pelegrí i molt ràpid. És migratori, però també nidifica als Països Catalans.
AlimentacióModifica
Caça ocells menuts (orenetes, etc.) i insectes al capvespre, a les zones lleugerament arbrades, on viu, per tot Catalunya.
Distribució geogràficaModifica
ReproduccióModifica
Cerca nius abandonats de còrvids a dalt d'un arbre. Al maig-juny hi pon els 3-5 ous corresponents que triguen 28 dies a descloure's. Després de 28-32 dies d'ésser alimentats pels pares, els falconets deixen el niu.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Ortega i Gonzàlez, Enric; Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega. Institut d'Estudis Catalans, 1 juny 2017, p. 70–. ISBN 978-84-9965-362-4.
- ↑ Freds, ocells, volcans, i capellans: crònica dels ocells menorquins a la primera meitat del XIX. Xavier Ferrer
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 39. ISBN 84-315-0434-X
