Viquipèdia

Xoriguer comú

espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Falco tinnunculus)
Aquest article tracta sobre el Falco tinnunculus. Vegeu-ne altres significats a «Xoriguer».

El xoriguer comú,[1][2] xoriguer,[3][4][5] xoriguer gros,[6] xoric[7] soliguer,[4] soriguer,[4] penja-sargantanes,[8][9] o moixeta[10][11] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).[12][13] És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, restant gairebé aturat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta o a Mallorca fer l'esperit sant) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llançant-s'hi en picat, encara que també és comú que descendeixi suspès i silenciosament sobre la presa sense donar-li temps a reaccionar.

Infotaula d'ésser viuXoriguer comú
Falco tinnunculus Modifica el valor a Wikidata
Common kestrel falco tinnunculus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes201 g (pes adult, femella)
21 g (pes al naixement)
167 g (pes adult, mascle) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,73 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696362 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae
GènereFalco
EspècieFalco tinnunculus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Falco tinnunculus ditsr.png
Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any.
Ou

Sovint s'aplica per confusió el nom d'esparver al xoriguer,[14][15] tots dos ocells rapinyaires, potser perquè aquest darrer, tenint per costum de caçar en zones boscoses, no es veu pas tant com l'altre, habitual en el medi urbà.

Es troba per tota Euràsia i Àfrica (excepte en els grans deserts) i el seu estat de conservació es considera de risc mínim.[16]

AlimentacióModifica

Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grossos i alguns rèptils i petits ocells.

ReproduccióModifica

La majoria de les parelles ponen al maig i arriben a bon terme de 3 a 6 polls. El Xoriguer comú pren al voltant d'uns 25 dies d'incubació de l'ou. Aproximadament un mes després les cries estaran llestes per a abandonar al niu.

DistribucióModifica

El xoriguer és el falcònid més comú a bona part d'Euràsia i el nord d'Àfrica.[17]

A CatalunyaModifica

A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.[1] Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.

S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població; antigament[18] incloïa una colònia d'unes vint parelles que niaven als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimentaven als camps del delta del Llobregat i l'aeroport. Aquesta colònia era especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[5] També hi ha una parella estable que té el niu a una xemeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.[cal citació]

 
Xoriguer rondant un niu en un test a l'Hospitalet de Llobregat
 
Ous d'un xoriguer que ha utilitzat un test de niu en plena ciutat
 
Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú

CostumsModifica

Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[6]

Imatges del seu volModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
  2. ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «xoriguer comú». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  3. ↑ «Xoriguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Diccionari Normatiu Valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 4 maig 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
  6. ↑ 6,0 6,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
  7. ↑ «Xoric». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. amb les variants xòric i xúric
  8. ↑ «penja-sargantanes». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «penja-sargantanes». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  10. ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «moixeta». Diccionari normatiu valencià [Consulta: 23 febrer 2018].
  11. ↑ «TERMCAT - Diccionaris en Línia - Multidiccionari - xoriguer comú» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2018].
  12. ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 354. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  13. ↑ «Seriemas, falcons». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  14. ↑ [enllaç sense format] https://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2013-2014-03-2-TR.pdf
  15. ↑ [enllaç sense format] https://books.google.ga/books?id=0dMnDwAAQBAJ&pg=PA66&lpg=PA66&dq=%22esparver+de+quatre+cuixes%22&source=bl&ots=4mfnufBe_f&sig=ACfU3U399AM-4VylKlsdNyiPR5Zv1g1DpA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjfibDqh5nlAhUPxoUKHYV3B0AQ6AEwAHoECAkQAQ#v=onepage&q=%22esparver%20de%20quatre%20cuixes%22&f=false
  16. ↑ BirdLife International. «Common Kestrel. Falco tinnunculus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
  17. ↑ Stastny, Karel. Aves (Enciclopedia de la ciencia) (en castellà). Tikal, p. 141. ISBN 9788492678334. 
  18. ↑ Atles dels ocells nidificants de Barcelona = Atlas de las aves nidificantes de Barcelona = Barcelona breeding bird atlas. ISBN 978-84-9168-023-9. 

BibliografiaModifica

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)  
 
 Commons (Categoria)  
 
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xoriguer_comú&oldid=30761591»