Falguera mascle

espècie de planta

La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comunes distribuïda per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes, com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya, es troba sobretot als Pirineus i al pre-Pirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.

Infotaula d'ésser viuFalguera mascle
Dryopteris filix-mas Modifica el valor a Wikidata
Dryopteris filix mas nf.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deresina de la falguera mascle Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdrePolypodiales
FamíliaDryopteridaceae
GènereDryopteris
EspècieDryopteris filix-mas Modifica el valor a Wikidata
Schott, 1834
Nomenclatura
BasiònimPolypodium filix-mas Modifica el valor a Wikidata
Detall de la formació de fulles noves en una falguera mascle

S'anomena falguera mascle per diferenciar-la de la femella, anomenada Athyrium filix-femina.

Descripció morfològicaModifica

És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dues en dues (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Té dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide, produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dona cap fruit. La separació de sexes es dona en la fase haploide.

EcologiaModifica

Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a assecar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.

FarmacologiaModifica

Part utilitzadaModifica

Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.

Composició químicaModifica

Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, l'antocianidina i la floroglucina.

Usos medicinalsModifica

De l'arrel i el rizoma, es prenen 5 g de matí i 5 més a la nit, juntament amb un purgant salí (sulfat de sodi o sulfat de magnesi) per aconseguir l'efecte medicinal.

Accions farmacològiquesModifica

La falguera es fa servir per a paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma, el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.

ToxicitatModifica

Durant el dia que s'ha ingerit la falguera, no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosi es produeix, a més, icterícia, albuminúria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.

ObservacionsModifica

Com a curiositat, cal citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.

BibliografiaModifica

  • STRASBURGUER, Tractat de botànica.
  • PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Dioscòrides renovat.
  • OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.

Referències i enllaços externsModifica