La família carmelita o carmelitana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen la regla i espiritualitat de l'Orde del Carmel. Tenen el seu origen en l'orde mendicant d'aquest nom fundat a Palestina al segle xiii. Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde moviments de reforma i d'escissió, que han originat a diferents branques i ordes i havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional. Avui dia, la família carmelita és composta per tres ordes bàsics.

Escut de l'Orde del Carme, comú a molts dels instituts de la família carmelita.

Orde primer modifica

 
Escut del Carmel, amb el color marró propi de l'orde.

L'orde primer, masculí, format pels frares, religiosos que fan els tres vots solemnes d'obediència, castedat i pobresa i que tenen com a objectiu viure en comunitat i consagrar-se a l'esperit carmelità.

Les diferents reformes han fet que avui hi ha diferents branques:

En forma part, també l'institut dels Carmelites de Sant Elies, d'Indonèsia.

Orde segon modifica

L'orde segon, femení, per monges, religioses que fan els mateixos tres vots solemnes i fan vida contemplativa en monestirs de clausura. Tenen l'origen en les comunitats de dones que vivien, sense fer vots, seguint la regla de l'orde masculí. La primera comunitat femenina de monges amb vots data de 1452, a Florència, i se'n considera fundador de les monges carmelites el beat Jean Soreth.[2]

Com a l'orde masculí, s'hi troben diferents branques:

Orde tercer modifica

El tercer orde: format per religiosos de vots simples (congregacions) i per seglars d'ambdós sexes.

Laics i seglars modifica

Els Carmelites Laics o Tercer Orde de la Benaurada Mare de Déu del Mont Carmel: es tracta, com en tots els ordes tercers, de laics i seglars (preveres, per exemple) que, sense viure en comunitat ni fer vots públics, volen viure la seva existència en l'espiritualitat de l'Orde del Carmel, adoptant-ne la regla a la vida quotidiana: pregària, dejunis, reunions, etc., i vivint sota la guia espiritual dels frares carmelites. Voluntàriament, poden fer-se vots privats de castedat i obediència. Hi ha diverses agrupacions de laics terciaris, comunitats o confraries, molt nombrosos arreu del món. Alguns d'aquests grups són: els moviments Familia Domèstica, La Família, a Itàlia, el Moviment Carmelita (Països Baixos), Família Missionera Internacional Donum Dei, la Confraria de l'Escapulari del Carme, etc.[3]

Congregacions de germanes o germans modifica

Categoria principal: Congregacions del Tercer Orde del Carmel

Les Congregacions del Tercer Orde del Carmel es van formar a partir de comunitats de laics del tercer orde que, sense voler fer vots solemnes, volien viure també en comunitat en l'esperit carmelita, observant-ne la regla però sense el rigor dels frares i, en el cas de les dones, sense el requeriment de la clausura, la qual cosa els permetia fer tasques d'apostolat, educació o assistència. Des del segle xvi es van formar comunitats, sobretot femenines de terciàries com:

A partir del segle xix es formen moltes congregacions religioses de germanes, que fan vots simples i viuen en comunitats, dedicades a tasques diverses d'assistència i ensenyament, com ara:

I molts d'altres; també hi ha congregacions religioses masculines com:

Referències modifica

  1. «Web de l'Orde del Carmel». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].
  2. la Orden Carmelita aciprensa.com
  3. «Carmelites Laics». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].

Enllaços externs modifica