Fanny Elssler
Fanny Elssler (Viena, 23 de juny de 1810 - 27 de novembre de 1884) va ser una ballarina austríaca.[1][2]
  | |
| Nom original | (de) Fanny Elßler |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Franziska Elßler 23 juny 1810 Gumpendorf |
| Mort | 27 novembre 1884 (74 anys) Viena |
| Sepultura | cementiri de Hietzing, 6/12A |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dansa, teatre i ballet |
| Lloc de treball | Berlín París Viena Londres |
| Ocupació | ballarina, coreògrafa, ballarina de ballet |
| Ocupador | Theater am Kärntnertor |
| Família | |
| Cònjuge | Louis Véron |
| Parella | Leopold de Borbó-Dues Sicílies |
| Pare | Johann Florian Elßler (en)  |
| Germans | Therese Elssler, Johann Elßler (en) , Anna Elßler (en) i Josef Elßler (en) |
 | |
El 1816 ja formava part del cos infantil de ball d'un dels més importants teatres de Viena, i als quinze va ser contractada, amb la seva germana Teresa, per a Milà, Nàpols, Berlín i Londres, on va ballar amb Antonio Guerra.[3] També a París. Després anà als Estats Units i el 1845 es retirà del teatre.[4] És considerada deixebla de Jean Aumer.[2]
Biografia modifica
Va néixer Franziska Elßler a Gumpendorf, un barri de Viena. El seu pare Johann Florian Elssler era un empleat de segona generació de Nikolaus I, el príncep Esterházy. Tant Johann com el seu germà Josef van ser empleats com a copistes del mestre de capella del príncep, Joseph Haydn. Finalment, Johann es convertiria en servent de Haydn i va assistir a Haydn i va estar present a la mort d'Haydn.
Des dels seus primers anys es va formar per al ballet i va aparèixer al Kärntnertortheater de Viena abans dels 7 anys. Invariablement, ballava amb la seva germana Therese, que era dos anys més gran que ella;[5] les germanes van estudiar dansa amb Jean-Pierre Aumer i Friedrich Horschelt, començant quan Elssler tenia 9 anys, viatjant també a Nàpols, Itàlia, per estudiar amb Gaetano Gioja. Després d'uns anys d'experiència juntes a Viena, les germanes van marxar el 1827 a Nàpols. Mentre era allà, va tenir una aventura amb Leopold, príncep de Salern, fill del rei Ferran I de les Dues Sicílies, que va tenir com a resultat el naixement d'un fill, Franz.
El seu èxit a Nàpols, al qual Elssler va contribuir més que la seva germana, la va portar a un contracte Berlín el 1830. Aquest va ser l'inici d'una sèrie de triomfs per la bellesa personal i l'habilitat de ballar d'Elssler. Després de captivar tots els cors a Berlín i Viena, i inspirar a Friedrich von Gentz amb una passió notable, va fer una visita a Londres, on va rebre molta amabilitat de George i Harriet Grote, que pràcticament van adoptar la nena que va néixer tres mesos després de l'arribada de la mare a Anglaterra.[5]
El setembre de 1834, Elssler va aparèixer amb el Ballet du Théâtre de l'Académie Royale de Musique (avui conegut com el Ballet de l’Òpera de París), un pas que esperava amb molt recel a causa de la supremacia de Marie Taglioni en aquell escenari.[5] Tanmateix, Elssler i Taglioni eren ballarines excepcionalment diferents, i la direcció de l'Òpera va veure això com una oportunitat per provocar una certa controvèrsia contractant Elssler. Taglioni era coneguda com a ballarina ballon, representada per la lleugeresa dels seus salts i salts. Elssler, en canvi, va distingir el seu ball amb la precisió en què feia passos petits i ràpids. El tipus de dansa d'Elssler es coneixia com a danse tacquetée. Els resultats de les seves actuacions, però, van ser un altre triomf per a Elssler i l'eclipsi temporal de Taglioni. Taglioni, de moment no va poder competir amb la fascinació personal de la nouvinguda. En la seva interpretació de la Catxutxa espanyola (del ballet Coralli / Gide de 1836 "Le Diable boite") Elssler va superar tots els rivals.[5] Elssler no era espanyola, però les seves interpretacions de la Catxutxa estaven plenes de foc i vida sensual. El poeta Théophile Gautier la va titllar de ballarina "pagana" per les seves actuacions a la Catxutxa, contraposada a Taglioni, la ballarina "cristiana".[7] L'èxit d'Elssler i la Catxutxa va provocar una demanda generalitzada de ballets de ballet més coreografiats i de sabor nacional específic. Aquest tipus de danses es van fer molt populars, i la mateixa Elssler va afegir una cracoviana polonesa (Krakowiak) i una Tarantel·la italiana al seu repertori. La seva imatge sovint s'identificava amb setí rosa i encaix negre com la ballarina espanyola carnosa i sensual, en fort contrast amb les representacions de Taglioni com la modesta Sílfide en blanc. Elssler no només posseïa dots tècnics, sinó que la seva capacitat per actuar de manera espectacular era excepcional. Les seves interpretacions dels grans ballets romàntics, com La Sílfide, Giselle i La Esmeralda, van retratar aspectes realçats dels seus antics personatges. Això li va fer guanyar a Elssler un lloc entre les ballarines més talentoses i notables del període del ballet romàntic.
El 1840 va navegar amb la seva germana cap a Nova York per a una gira organitzada per Henry Wikoff, i després de dos anys d'èxit, van tornar a Europa.[8][5] Mentre estava a la ciutat de Nova York, Elssler va sopar i va ser acompanyada per John Van Buren, fill del president dels Estats Units, Martin Van Buren. A Washington DC, el Congrés es va tancar perquè ningú es perdés l'actuació d'Elssler.[9] Elssler és considerada per Lillian Moore com "la Sílfide més il·lustre que mai ha fet el paper a Amèrica", amb l'escena final que va fer plorar a molts membres del públic.[6] Al St Charles Theatre de Nova Orleans, Elssler va ser contractada durant dues setmanes a 1.000 dòlars per cada nit que ballava.[10] Els fans de tot el país no només van assistir a les seves actuacions, sinó que també van experimentar "Elsslermania", comprant xampany, pa, cigars i molts altres productes de la marca Elssler. La van saludar amb exuberància, però van debatre si el seu talent justificava exhibicions tan exagerades de culte a les celebritats.[11]
Durant els cinc anys següents, Elssler va aparèixer a Alemanya, Àustria, França, Anglaterra i Rússia. El 1845, va ser convidada a actuar juntament amb les seves rivals Marie Taglioni, Carlotta Grisi i Fanny Cerrito al Pas de Quatre de Jules Perrot a Londres, però va declinar. El mateix any, després d'haver acumulat una fortuna, es va retirar dels escenaris i es va establir a prop d'Hamburg. Uns anys més tard, la seva germana Teresa va contreure un matrimoni morganàtic amb el príncep Adalbert de Prússia, i va ser ennoblida sota el títol de baronessa von Barnim. Theresa va quedar vídua el 1873 i va morir el 19 de novembre de 1878. Fanny Elssler va morir a Viena el 27 de novembre de 1884.[5]
Va ser interpretada per Lilian Harvey a la pel·lícula alemanya de 1937 Fanny Elssler. Lya Mara l'havia interpretat anteriorment a la pel·lícula muda de 1920 Fanny Elssler.
Referències modifica
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-22, p. 226. ISBN 978-0-7864-7992-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Fanny Elssler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 551. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 852 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Fanny Elsseler».
- ↑ 6,0 6,1 Moore, Lillian.. Images of the dance: historical treasures of the Dance Collection 1581-1861.. New York Public Library, 1965. OCLC 466091730.
- ↑ Alastair Macaulay. «Frederick Ashton’s Illuminations: Dance and literature as parallel universes». A: Nye. Sur quel pied danser?: Danse et littérature (en anglès). BRILL, 1 gener 2005, p. 248. ISBN 978-94-012-0114-8.
- ↑ Princeton University Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine. Henry Wikoff Collection 1836–1884
- ↑ «Elssler in America» (en anglès). Pointe, 13-09-2018. [Consulta: 30 maig 2019].
- ↑ Ludlow, Noah Miller. Dramatic life as I found it; a record of personal experience; with an account of the rise and progress of the drama in the West and South, with anecdotes and biographical sketches of the principal actors and actresses who have at times appeared upon the stage in the Mississippi Valley. B. Blom, 1880. OCLC 1067354.
- ↑ Firkus, Angela. America's Early Women Celebrities: the Famous and Scorned from Martha Washington to Silent Film Star Mary Fuller, 2021, p. 61-75. ISBN 978-1-4766-8023-1. OCLC 1175680384.
Bibliografia modifica
- Allison Delarue, Fanny Elssler in America: Comprising Seven Facsimilies of Rare Americana. Nova York: Dance Horizons, 1976.
- Ivor Guest, Fanny Elssler. Middletown, Conn.: Wesleyan University Press, 1970)
- Ann Hutchinson, Fanny Elssler's Cachucha, Dance Books (2008) ISBN 0-903102-59-5
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Elssler |