Fanny i Alexander

Fanny i Alexander
Fanny och Alexander
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Börje Ahlstedt; Anna Bergman; Gunn Wållgren; Kristina Adolphson; Erland Josephson; Mats Bergman; Jarl Kulle; Lena Olin; Harriet Andersson; Allan Edwall; Ewa Fröling; Jan Malmsjö; Christina Schollin; Kerstin Tidelius; Marianne Aminoff; Mona Malm; Pernilla August; Pernilla Wahlgren; Stina Ekblad; Svea Holst; Siv Ericks; Inga Ålenius; Gösta Prüzelius; Hans Strååt; Carl Billquist; Axel Düberg; Olle Hilding; Peter Stormare; Gerd Andersson; Gunnar Björnstrand; Heinz Hopf; Ernst Günther; Marie-Hélène Breillat; Käbi Laretei; Georg Årlin; Per Mattsson; Majlis Granlund (en) ; Marianne Karlbeck; Pernilla Allwin; Lars-Owe Carlberg; Gus Dahlström; Sune Mangs; Marrit Ohlsson; Eva von Hanno; Mona Andersson; Marianne Nielsen; Hugo Hasslo; Sonya Hedenbratt
Director artístic	Anna Asp
Producció	Jörn Donner
Guió	Ingmar Bergman
Música	Daniel Bell
Fotografia	Sven Nykvist
Muntatge	Sylvia Ingemarsson (en)
Vestuari	Marik Vos-Lundh
Productora	Gaumont
Distribuïdor	Sandrew Metronome i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França, Alemanya i Suècia
Estrena	17 desembre 1982
Durada	188 min
Idioma original	suec
Versió en català	Sí
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	6.000.000 $
Recaptació	6.795.771 $ (mundial); 6.783.304 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Uppsala
Època d'ambientació	1907, 1908, 1909 i 1910
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1984); Oscar a la millor fotografia (1984); Oscar al millor guió original ; Oscar al millor vestuari (1984); Oscar a la millor direcció artística (1984); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1984); Guldbagge a la millor pel·lícula ; BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa ; BAFTA a la millor fotografia ; BAFTA al millor vestuari ; Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció ; Globus d'Or al millor director ;
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor vestuari ; Oscar a la millor direcció artística ; Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ; Guldbagge a la millor pel·lícula ; BAFTA a la millor fotografia ; David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera ; David de Donatello al millor director estranger ; Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera ; Guldbagge a la millor direcció ; Guldbagge al millor actor protagonista ; Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera ; Los Angeles Film Critics Association Award for Best Cinematography (en) ; Premi National Board of Review a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera ; New York Film Critics Circle Award for Best Foreign Language Film (en) ; New York Film Critics Circle Award a la millor direcció ;

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)^[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

ArgumentModifica

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle xx. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i en la revenja final del jove príncep.^[2]

RepartimentModifica

Ewa Fröling - Emelie Ekdahl
Bertil Guve - Alexandre Ekdahl
Pernilla Allwin - Fanny Ekdahl
Jan Malmsjö - Bisbe Edvard Vergérus
Gunn Wållgren - Helena Ekdahl, l'àvia
Allan Edwall - Oscar Ekdahl
Jarl Kulle - Gustav Adolf Ekdahl
Mona Malm - Alma Ekdahl
Erland Josephson - Isak Jacobi
Börje Ahlstedt - Carl Ekdahl
Christina Schollin - Lydia Ekdahl
Pernilla August - Maj
Kerstin Tidelius - Henrietta Vergérus
Harriet Andersson - Justina
Marianne Aminoff - Blenda Vergérus
Stina Ekbladh - Ismael Retzinsky
Mats Bergman - Aron Retzinsky

Premis i nominacionsModifica

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i al millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.