Fantappieïta

mineral tectosilicat

La fantappieïta (fantappièite en anglès) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom per Acasto Liberto Fantappiè (Pontassieve, 1862 – Viterbo, 1933), distingit geòleg i naturalista que va dedicar part de la seva activitat científica a la mineralogia i la petrologia de les roques volcàniques de la regió comagmàtica romana on es va trobar el mineral.

Infotaula de mineralFantappieïta
Fórmula química[Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO4)33·4H2O
EpònimAcasto L. Fantappiè (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCaldera Stracciacappe, Roma, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.9.20
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 12,8742(6) Å; c = 87,215(3) Å;
Simetria3 - romboedral
Grup espacialr3
Colorincolor
Exfoliaciópobre/indistingible - {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat2,471 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,505(5) nε = 1,503(5)
Birefringènciaδ = 0,002
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2008-006
Any d'aprovació2008
SímbolFtp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La fantappieïta és un silicat de fórmula química [Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO4)33·4H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fantappieïta pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu mineralògic de la Universitat de Roma, amb el codi número: mmur 33027/1.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la caldera Stracciacappe, a la localitat de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la també localitat italiana de Fosso La Nova, a la província de Viterbo. Aquests dos indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Fantappièite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2020].