Far d'Alexandria
El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Pharos o Faros) va ser un far construït pel Regne Ptolemaic de l'Antic Egipte, durant el regnat de Ptolemeu II Filadelf en l'època hel·lenística, aproximadament entre els anys 280 i 247 aC.[1] S'ha estimat que tenia almenys 100 metres d'alçada total.[2] Fou considerat una de les set meravelles del món antic,[3] i durant molts segles va ser una de les estructures humanes més altes del món fins als temps moderns.[4]
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Illa de Faro  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Far, edifici desaparegut i meravella del món antic | ||||
| Part de | Les set meravelles del món | ||||
| Arquitecte | Sòstrat | ||||
| Construcció | c. 279 aC | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1480 | ||||
| Cronologia | |||||
| 956 | terratrèmol | ||||
| 1303 (Gregorià) | 1303 Crete earthquake (en)  | ||||
| 1323 (Gregorià) | terratrèmol | ||||
| 1480 | demolició | ||||
| 299 aC – 279 aC | construcció | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura hel·lenística | ||||
| Mesura | 137 ( ) m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Alexandria (Egipte) | ||||
| Lloc | Illa de Faro | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Utilització | ? – 1303 (Gregorià) | ||||
Va estar en funcionament durant molts segles i va resistir tsunamis i terratrèmols, fins que va ser greument danyat per tres terratrèmols entre el 956 i el 1303 dC i es va convertir en una ruïna abandonada,[5] fins al punt que el viatger àrab Ibn Battuta va escriure que es lamentava del mal estat de l'edifici.[6]
Va ser la tercera meravella antiga supervivent més llarga, després del Mausoleu d'Halicarnàs i la Piràmide de Quèops a Giza, i va sobreviure en part fins al 1480, quan les últimes de les seves pedres restants es van usar per construir la Ciutadella del soldà egipci Qàït-bay al mateix lloc. S'han identificat restes del far original sota el mar.
Etimologia i adopció del nom
modificaEl far es trobava a l'illa de Pharos, i d'aquí el seu nom. La paraula es va generalitzar en grec modern per significar "far" (φάρος 'fáros'), i va ser manllevada per moltes llengües romàniques com ara el mateix català,[7] o el romanès (far), el francès (phare), l'italià i l'espanyol (faro) - i d'elles a l'esperanto (faro) i el portuguès (farol), arribant a ser adoptat fins i tot algunes llengües eslaves com el búlgar, serbi i rus (faro, фар, фара), o el turc.
Història
modificaPharos era una petita illa situada a la vora occidental del delta del Nil. L'any 332 aC, Alexandre el Gran va fundar la ciutat d'Alexandria en un istme davant de Pharos. Alexandria i Pharos van ser connectades més tard per un espigó,[8] que feia més de 1.200 metres, anomenat Heptastadion ("set estadis"; un estadi era una unitat grega de longitud que mesurava aproximadament 180 m).
El far era una torre il·luminada de nit que servia per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de lluny. L'edifici va ser concebut durant el regnat de Ptolemeu I Soter i es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. El va projectar molt probablement l'arquitecte Sòstrat de Cnidos, qui també en va dirigir les obres.
Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octogonal i, al remat, una capçalera cilíndrica. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que de dia n'assenyalaven la posició reflectint la llum del sol. De nit s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre estàtues de tritons bufant uns corns, un a cada cantó de l'edifici. En el període romà també hi havia una estàtua dalt de la torre.
El 1994, un equip arqueològic francès descobrí restes del far al fons del mar, vora el port oriental d'Alexandria.[3] El 2015 el Comitè Permanent de les Antiguitats Egípcies va aprovar un projecte de reconstruir el far, que van presentar al govern d'Egipte.[4] El 2016 el Ministeri d'Antiguitats egipci tenia plans de crear-hi un museu subaquàtic.
-
El Far d'Alexandria, dibuix de Sidney Barclay al segle xix. -
Reconstrucció del far a la Xina -
El Far d'Alexandria encunyat a dues monedes de l'època d'Antoni Pius i Còmode
.jpg)
Referències
modifica- ↑ Clayton, Peter A. «Chapter 7: The Pharos at Alexandria». A: The Seven Wonders of the Ancient World. London: Routledge, 2013, p. 11. ISBN 9781135629281.
- ↑ Clayton, Peter A. «Chapter 7: The Pharos at Alexandria». A: The Seven Wonders of the Ancient World. London: Routledge, 2013, p. 147. ISBN 9781135629281.
- ↑ 3,0 3,1 «Lighthouse of Alexandria» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Egipte vol reconstruir el Far d'Alexandria». Sàpiens, 06-05-2015. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Ruiz, Ana. The Spirit of Ancient Egypt (en anglès). Nova York: Algora, 2001, p. 191.
- ↑ Leralta, Javier. «Ibn Battuta, el mayor viajero de la Edad Media» (en castellà). National Geographic, 10-02-2020. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Far». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Smith, Sir William. Everyman's Smaller Classical Dictionary. J. M. Dent & Sons Ltd, 1952, p. 222.
