Farinera la Florinda
La Farinera la Florinda és un edifici modernista de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa l'any 1911 i acabada un any més tard. La farinera es coneix amb el nom de La Florinda, que era el nom de Florinda Maristany i Oliver, esposa Josep Casajuana i Rodríguez, promotor d'aquesta empresa juntament amb Masana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Ignasi Oms i Ponsa | |||
| Construcció | XX (1913) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Historicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manresa (Bages) | |||
| Localització | C. del Bruc, 35 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 23 gener 1985 | |||
| Id. IPAC | 16644 | |||
Descripció modifica
Edifici industrial format per diversos cossos a dins d'un recinte tancat. Cossos units mitjançant ponts i passarel·les. Façanes unitàries, amb marcada verticalitat. A la planta baixa: sòcol de paredat comú amb verdugades de totxo. La resta de totxo amb estucat blanc, deixant-lo vist en brancals i arcs d'obertures. Impostes de ceràmica blanca i verda de totxo. Cornises de totxo vist decorat amb greques. L'edifici principal presenta capcers escalonats ornamentats amb totxo i ceràmica, i una torratxa mirador amb merlets a un costat. Coberta de teula àrab.[1]
El cos central té una alçada de quatre pisos i de les construccions laterals només en resta la de ponent. La de llevant es va substituir per un grup de sitges, i si bé el conjunt va perdre en simetria, va guanyar en majestuositat.
Història modifica
L'any 1912 s'inicia la construcció i l'any 1913 (18 de maig) s'inaugura el local.[1] Va deixar de funcionar els anys 70 i actualment l'edifici és la seu de la Policia Local de la ciutat tot i que conserva la seva estructura original.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farinera la Florinda |
- ↑ 1,0 1,1 «Farinera la Florinda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].