Fascicle (botànica)
Un fascicle foliar és un conjunt de flors (una inflorescència) o de fulles aciculars que forma un feix. S'anomena fascicle al raïm reduït o cima que creix en l'axil·la d'una bràctea. Són poques les plantes amb flor que fan fascicles.[1] Tant els fascicles florals com els foliars són rars, de manera que quan hi són l'epítet específic del nom de la planta tendeix a referir-se a ells. Espècies amb aquest tipus d'inflorescència són Aechmea biflora, Melicytus ramiflorus, diverses espècies del gènere Malva i tot el gènere Flueggea. Algunes espècies de la família Alseuosmiaceae presenten flors en fascicles.[2]
Descripció
modificaEn totes les espècies de pins hi ha fascicles i el nombre de fulles adultes (agulles) per fascicle és un tret característic important per a la identificació de les espècies de pins i gèneres. La majoria de les espècies tenen fascicles de 2 a 5 agulles, i només una sola espècie té d'1 a 6 fascicles.[3]
Pinus durangensis fa fascicles de 6 agulles, excepcionalment de fins a 7, i és l'única espècie de pi amb tantes agulles per fascicle. Pinus monophylla té fascicles d'una agulla, rarament de dues. Aquesta és l'única espècie de pi amb una sola agulla per fascicle, i aquesta característica tan estranya i fàcil d'observar es reflecteix tant en l'epítet específic del nom científic, monophylla, com en el nom comú anglès: single-leaf pinyon.[4]
-
Fascicles de cinc agulles, Pinus flexilis
-
Fascicles d'una sola agulla, Pinus monophylla
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1-475.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
Referències
modifica- ↑ Shashtri, Varun. Dictionary of Botany. Publisher: Isha Books 2005. ISBN 978-8182052253
- ↑ Sarup's Dictionary of Anatomy and Physiology. Publisher: Sarup & Sons, 2000. ISBN 978-8176250825
- ↑ Fralish, James Steven; Franklin, Scott B. Taxonomy and ecology of woody plants in North American forests (excluding Mexico and subtropical Florida). John Wiley and Sons, 2002, p. 553. ISBN 0-471-16158-6.
- ↑ Dyer, R. Allen, “The Genera of Southern African Flowering Plants”. ISBN 0-621-02854-1, 1975
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
Enllaços externs
modifica