Faustí Valentín i Torrejón

polític espanyol

Faustí Valentín i Torrejón (Nules, ??? - França, 1944) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]

Infotaula de personaFaustí Valentín i Torrejón
Faustí Valentín i Torrejón.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Nules (Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata
França
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
24 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Càceres
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
6 desembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: València (província)
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
9 maig 1923 – 15 setembre 1923
← Jaime Chicharro Sánchez-Guió
Circumscripció electoral: Nules
Escut de València.svg Alcalde de València
1r gener 1918 – 11 gener 1919
← José Mira MeseguerMariano Cuber Sagols →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat
PartitPartit d'Unió Republicana Autonomista
Unió Republicana

Tot i militar al Partit d'Unió Republicana Autonomista, el 1906 participà en la fundació de València Nova i l'agost de 1918 va presentar una moció que demanava l'ensenyament del valencià en les escoles de la ciutat, raó per la qual fou durament atacat des del diari El Pueblo, dirigit pel cap del PURA, Fèlix Azzati i Descalci. Tot i això, fou alcalde de València entre gener de 1918 i desembre de 1919, i durant el seu mandat va crear una Junta de Subsistències encarregada de regular els preus i d'intentar evitar els moviments especulatius en el preu del pa. També fou diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Nules el 1923.[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per la província de València, però el 1934, disconforme amb la política d'Alejandro Lerroux, abandonà el partit, i juntament amb Juli Just Jimeno i Vicent Marco Miranda fundà Esquerra Valenciana. A les eleccions generals espanyoles de 1936, però, fou elegit diputat per la província de Càceres per Unió Republicana dins les files del Front Popular.

En esclatar la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i el 21 d'agost de 1936 va ser nomenat vocal d'avituallament de la Comissió Provincial de Reclutament de Conca presidida per Luis García Cubertoret, encarregada de formar l'exèrcit del bàndol republicà.[3]

En acabar la guerra marxà a l'exili i fou vocal de la Junta del Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), presidida per Lluís Nicolau d'Olwer, organisme que tenia per objecte administrar quants recursos i béns pugui i hagin de destinar-se a l'auxili dels qui emigren d'Espanya per defensar les Institucions democràtiques del nostre país, administrant part del famós tresor transportat a Mèxic en el iot "Vita".[4]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
José Mira Meseguer
Alcalde de València
 

19181919
Succeït per:
Mariano Cuber Sagols