Obre el menú principal

Faustino Rodríguez-San Pedro

polític espanyol

Faustino Rodríguez-San Pedro y Díaz-Argüelles (Gijón, 30 de juny de 1833 - Gijón, 10 de gener de 1925) va ser un advocat i polític asturià. Va ser ministre d'Hisenda, ministre d'Estat i ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaFaustino Rodríguez-San Pedro y Díaz-Argüelles
Faustino Rodríguez.jpg
Nom original (es) Faustino Rodríguez-San Pedro
Biografia
Naixement 30 de juny de 1833
Gijón
Mort 10 de gener de 1925(1925-01-10) (als 91 anys)
Biarritz
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
25 de març de 1903 – 20 de juliol de 1903
President Francisco Silvela y de Le Villeuze
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
5 de desembre de 1903 – 6 de desembre de 1904
President Antoni Maura i Montaner
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
25 de gener de 1907 – 2 d'octubre de 1909
President Antoni Maura i Montaner
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat Congrés dels Diputats
23 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
Circumscripció Alcoi
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
1890 – 1891
Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític, jurista i advocat
Partit Partit Liberal Conservador
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va cursar els estudis de Dret en la Universitat d'Oviedo, per a exercir després com advocat en aquesta mateixa ciutat i traslladar-se més tard a Madrid, on el seu despatx va assolir un gran renom. Fou elegit diputat del Partit Conservador pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1884, mentre que a les eleccions entre 1886 i 1898 obtindria escó pels districtes cubans de Pinar del Río i Guanajay. EL 1899 va passar al Senat com a senador vitalici arribant a ser-ne vicepresident.

Va ser ministre d'Hisenda entre el 25 de març i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet Maura. Posteriorment, entre el 5 de desembre de 1903 i el 16 de desembre de 1904, va ser ministre d'Estat en un govern Fernández Villaverde, i finalment, entre el 25 de gener de 1907 i el 21 d'octubre de 1909, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts en el conegut com a "govern llarg" de Maura.

Va ser professor de la Universitat Central de Madrid, Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, President de la Unió Ibero-Americana durant la presidència de la qual va instaurar l'anomenat aleshores Dia de la Raça, actualment Dia de la Hispanitat. Va ser també President del Consell d'Administració dels Ferrocarrils del Nord. És besavi de l'exvicepresident del govern i de l'expresident del Fons Monetari Internacional Rodrigo Rato.

Enllaços externsModifica