Viquipèdia

Febre

La febre[1] o febra[2] és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal. La temperatura normal del cos humà fluctua entre 35,5 °C i 37 °C. A l'espècie humana, es considera febre un augment de la temperatura corporal, mesurada a l'aixella, superior als 37 °C (37,5 °C mesurada al recte).[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaFebre
modifica
Tipussigne clínic i símptoma neurològic i fisiològic Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
antiinflamatori no esteroidal, ibuprofèn, paracetamol, àcid mefenàmic, salicilamida, diflunisal, fenacetina, naproxèn i àcid acetilsalicílic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MG26 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R50
CIM-9780.6
CIAPA03 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0114489 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB18924 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003090 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine217675 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005334 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0015967 i C0085594 Modifica el valor a Wikidata

A causa del sistema immunitari poc desenvolupat que tenen, els nens són més proclius a sofrir febres elevades.

Les febres per sobre dels 40,5 °C poden alterar proteïnes de vital importància, i provoquen estrès cel·lular, infart cardíac, altres infarts, atacs paroxístics i deliris.

Mecanisme de producció modifica

El termòstat del cos humà és l'hipotàlem. En presència de pirògens (produïts bé per alguns teixits, bé per agents patògens), transportats per la sang des dels llocs del cos amb problemes, s'activa i s'ordena al cos que generi més calor, de manera que augmenta el metabolisme, i que la conserva, amb la qual cosa el fluid sanguini perifèric es redueix i apareix l'escalfament.

Pirògens exògens modifica

Els pirògens exògens són substàncies externes al malalt que provoquen febre. Pot tractar-se de microorganismes o bé toxines alliberades per aquests. En són exemples les endotoxines alliberades per alguns bacteris gramnegatius, o l'àcid lipoteicoic o peptidoglicà de bacteris grampositius, així com altres agents químics (amfotericines, fenotiazides).

Origen microbià modifica

  • Bacteris gramnegatius
  • Lipopolisacàrids
  • Bacteris grampositius
  • Peptidoglicans
  • Exotoxines
  • Fongs
  • Virus
  • Micobacteris
  • Espiroquetes[4]

Origen no microbià modifica

  • Complexos immunes
  • Induïts per la limfocina
  • Esteroides pirògens
  • Polinucleòtids
  • Bleomicina
  • Coadjuvants sintètics
  • Cristalls d'urat

Pirògens endògens modifica

  • Els pirògens endògens són citocines que indueixen febre. Entre ells s'inclou la interleucina-1 (IL-1), IL-6, IL-8, macrophage-inflammatory protein-1 (MIP- 1) i interferó-g (IFN-g)
  • Polipèptids produïts per una gran varietat de cèl·lules de l'hoste com els monòcits o macròfags, cèl·lules neoplàsiques que expliquen l'existència de febre en malignitats.

Els pirògens endògens convergeixen a una regió cerebral que regula la febre, l'àrea preòptica (POA) de l'hipotàlem anterior. Mecanisme controversial, ja que els pirògens endògens han de travessar la barrera-hemato-encefàlica (BBB), la qual hi és impermeable. Almenys dos rutes s'evidencien: Transport actiu a través de la BBB per carrier específics per a citocines.

Transferència de missatge on la BBB té fenestracions, és a dir als òrgans circumventriculars sensorials particularment al organum vasculosum laminae terminalis (OVLT).

Però hi ha altres rutes alternatives: la circulació de citocines indueixen la generació de prostaglandina E2 (PGE-2) i potser prostaglandines F2a (PGF-2a) permeable a la BBB, el mediador putatiu més proximal a la febre, per les cèl·lules endotelials de la microvasculatura cerebral o perivascular com la microglia i macròfags meningeals. Directament transmissió al POA dels missatges dels pirògens via aferents perifèriques (majoritàriament vagals) activat per citocines.

Nivells de febre modifica

  • Si la temperatura axil·lar és més gran de 37 °C i menor de 38 s'anomena febrícula.
  • Si la temperatura axil·lar és major o igual a 38 i menor de 40 °C s'anomena febre.
  • Si és major o igual a 40 °C s'anomena hiperpirèxia. Temperatures superiors a 42 °C en l'ésser humà solen ser incompatibles amb la vida.

Causes modifica

La febre està relacionada habitualment amb l'estimulació del sistema immunitari de l'organisme. En aquest sentit, pot ser útil perquè el sistema immunitari agafi avantatge sobre els agents infecciosos, fent el cos humà menys receptiu per a la replicació de virus i bacteris, sensibles a la temperatura.

A més de les infeccions, són causa de febre l'abús d'amfetamines i l'abstinència alcohòlica en l'addicte a la beguda.[5]

Simptomatologia modifica

Quan es desencadena un procés febril apareixen tota una sèrie de símptomes. Aquests són: cefalees, miàlgies, àlgies, tremolors, pèrdua de la gana, deshidratació, etc.[6]

Reaccions a l'ésser humà a les diferents temperatures corporals modifica

Calor modifica

  • 36 °C - Temperatura normal del cos, aquesta pot oscil·lar entre 36-37,5 °C
  • 37 °C - Es produeix una lleugera suor amb sensació desagradable i mareig lleu.
  • 39 °C - (Pirèxia) - Existeix abundant suor acompanyada de rubor, amb taquicàrdia i dispnea. Pot sorgir esgotament. Els epilèptics i els nens poden sofrir convulsions arribats aquest punt.
  • 40 °C - Marejos, vertigen, deshidratació, debilitat, nàusees, vòmits, cefalea i suor profunda.
  • 41 °C - (Urgència) - Tot l'anterior més accentuat, també pot existir confusió, al·lucinacions, deliris i somnolència.
  • 42 °C - A més de l'anterior, el subjecte pot tenir pal·lidesa o rubor. Pot arribar al coma, amb hiper o hipotensió i una gran taquicàrdia.
  • 43 °C - Normalment aquí succeeix la mort o deixa com a conseqüències diversos danys cerebrals, s'acompanya de contínues convulsions i xoc. Pot existir l'aturada cardiorespiratòria.
  • 44 °C o superior - La mort és gairebé segura, això no obstant, existeixen persones que han arribat a suportar 46 °C.

Fred modifica

  • 35 °C - S'anomena hipotèrmia quan és inferior a 35 °C - Hi ha una tremolor intensa, entumiment i coloració blavosa/grisosa de la pell.
  • 34 °C - Tremolor severa, pèrdua de capacitat de moviment als dits, cianosi i confusió. Pot haver-hi canvis en el comportament.
  • 33 °C - Confusió moderada, adormiment, arreflèxia, progressiva pèrdua de tremolor, bradicàrdia, dispnea. El subjecte no reacciona a certs estímuls.
  • 32 °C - (Urgència) Al·lucinacions, deliri, gran confusió, molt adormissat podent arribar fins i tot al coma. La tremolor desapareix, el subjecte també pot creure que la seva temperatura és normal. Hi ha arreflèxia, o els reflexos són molt dèbils.
  • 31 °C - Existeix coma, és molt estrany mantenir la consciència. Absència de reflexos, bradicàrdia severa. Hi ha possibilitat que sorgeixin greus problemes de cor.
  • 28 °C - Alteracions greus de cor, poden acompanyar-se d'apnea i fins i tot aparentar o estar mort.
  • 24-26 °C o inferior - Aquí la mort normalment passa per alteracions cardiorespiratòries, això no obstant, alguns pacients han sobreviscut a baixes temperatures aparentant estar morts a temperatures inferiors a 14 °C.

Alguns tipus de febre modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Febre
Vegeu Febre en el Viccionari, el diccionari lliure.
  1. ↑ «febre» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. ↑ «febra» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. ↑ «Febre». Infermeria virtual. [Consulta: 12 desembre 2014].
  4. ↑ «Fever Causes» (en anglès). MayoClinic. [Consulta: 12 desembre 2014].
  5. ↑ «Fever» (en anglès). MedlinePlus, 30-08-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].
  6. ↑ «La febre». Farmàcia arbonés. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 12 desembre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre&oldid=33167581»