Federació Internacional d'Astronàutica

La Federació Internacional d'Astronàutica o IAF (International Astronautical Federation) és una organització en l'àmbit mundial no governamental ni comercial coordinadora i defensora d'activitats aeronàutiques i espacials amb diferents tipus d'objectius. El principal propòsit és el d'establir diàleg entre científics del món per a cooperar amb l'avanç de l'exploració espacial. Va ser fundada el 4 de setembre de 1951 a Londres per l'enginyer aeronàutic Eugen Sänger. Té la seu a París. Compta amb més de 390 membres de 68 països arreu del món.

Infotaula d'organitzacióFederació Internacional d'Astronàutica
Logo-IAF-latin.png

LemaAstronautica ad Pacem Hominumque Progressum Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtIAF i FIA Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització no governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1951
FundadorEugen Sänger Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webiafastro.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: iafastro Twitter: iafastro Instagram: iafastro Flickr: iafastro Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

HistòriaModifica

La Federació internacional d'astronàutica (IAF) va ser formada en el primer congrés Internacional d'astronàutica a París, el setembre de 1951 i al congrés de 1952 adoptada i registrada sota la llei de Suïssa. Els organitzadors del primer congrés de 1951 van ser Heinz Gartman, Heinz-Hermann Koelle i Gunter Loeser creadors de l'Associació Alemanya De Coets que van contactar amb l'Associació Interplanetària Britànica i amb l'Associació Astronàutica Francesa.

Composició de presidents durant la històriaModifica

1951-1953 Eugen Sänger, Alemanya Occidental

1953-1956 Frederick Durant III, USA

1956-1957 Leslie Shepherd, Regne Unit

1957-1959 Andrew Haley, USA

1959-1961 Leonid Sedov, URSS

1961-1962 Joseph Pérès, França

1962-1964 Edmond Brun, França

1964-1966 William Pickering, USA

1966-1968 Luigi Gerardo Napolitano, Itàlia

1968-1970 Elie Carafoli, Romania

1970-1972 André Jaumotte, Bèlgica

1972-1974 Luigi Gerardo Napolitano, Itàlia

1974-1976 Léonard Jaffe, USA

1976-1978 Marcel Barrère, França

1978-1980 Roy Gibson, Regne Unit

1980-1982 Lubos Perek, Txecoslovàquia

1982-1984 Roger Chevalier, França

1984-1986 Jerry Grey, USA

1986-1988 Johannes Ortner, Àustria

1988-1990 George Van Reeth, Bèlgica

1990-1994 Álvaro Azcarraga, Espanya

1994-1998 Karl Doetsch, Canadà

1998-2000 Tomifumi Godai, Japó

2000-2004 Marcia Barbosa, Brasil

2004-2008 James Zimmerman, USA

2008-2012 Berndt Feuerbacher, Alemanya

2012-2016 Kiyoshi Higuchi, Japó

2016- Jean-Yves Le Gall, França

Eugene SängerModifica

Eugene Sänger, (22 de setembre del 1905- 11 de febrer del 1964, 58 anys) Enginyer aeroespacial Alemany, nascut Prísečnice, República Txeca. Va ser el fundador de la federació internacional d'astronàutica al 1961. A part va ser conegut per la seva participació en  millorar la tecnologia del Fuselatge autosostingut i estatoreactor. Va estudiar enginyeria civil però el llibre de "El coet a l'espai interplanetari" el va motivar a canviar d'enginyeria civil a astronàutica. AL 1935 i 1936, publicar més d'un article sobre vol propulsat a la revista Austríaca Flug (vol) els quals van cridar l'atenció de la RLM (Ministeri de l'aviació del Reich). En veure les idees de Sänger van potenciar en objectiu de crear un bombarder amb la seva ajuda. Al 1932 Eugene Sänger va passar a ser membre de la SS i de la NSDAP (Partit Nacional Socialista del Treballadors Alemanys)

Objectius i tasquesModifica

Informar àmpliament sobre temes de l'astronàuticaModifica

Un dels objectius d'aquesta associació es informar àmpliament sobre l'astronàutica i conscienciar a la gent de que es un tema important actualment.

Interessar i enfortir l'interèsModifica

L'enfortiment i l'interès d'aquest tema és un gran avanç per a l'Astronáutica i obre moltes portes. Es començarien moltes més exploracions i es traurien conclusions, hipòtesis i idees noves. A part que l'interès per a estudiar algun tema com enginyeria Astronàutica, astronomia, etc., pujarien notablement.

Aplicar astronàutica en centres d'estudiModifica

Un dels objectius d'aquesta federació és la d'impulsar a aplicar estudis sobre la cosmonàutica en centres d'estudis com per exemple incorporar assignatures trimestrals als cursos de l'ESO i Batxillerat. Aplicar classes a la universitat depenent de la carrera triada. Per tal d'arribar i motivar al nombre màxim de persones és necessari fomentar activitats extraescolars, conferències, jornades i exposicions relacionades amb la cosmonàutica.

Impuls de participació amb més centres relacionats amb la astronàuticaModifica

La participació de centres relacionats amb l'astronàutica és un objectiu important, ja que amb la unió de diferents centres es poden fer més exploracions i experiments. A part que  s'acabarien fent més conegudes i cridaria notablement l'interès de la gent.

Space AdvocacyModifica

La defensa de l'espai és el principal objectiu de la Federació Internacional d'Astronàutica. Tracta de donar suport i promoure totes les exploracions espacials. Hi ha persones i organitzacions amb el principal objectiu de la Spave Advocacy (Defensa de l'espai) i cada cop es recluten a més persones per a la seva dedicació. Aquesta idea de defendre la van començar a posar en pràctica les comunitats científiques russes, americanes, alemanyes i britàniques a partir de la dècada de 1930. Algunes de les organitzacions amb el principal objectiu de la defensa espacial:

Societat Interplanetària Britànica (British Interplanetary Society) 1933
Societat Nacional Espacial (National Space Society) 1987
Institut SETI (SETI institute) 1984
Societat Planetària (Planetary Society) 1940
Societat de Mart (Mars Society) 1998
Societat de la Lluna (Moon Society) 2000
Spaceup (Spaceup) 2010
Societat d'Exploració Lunar (Lunar Explorers Society) 2000
Fundació de Frontera Espacial (Space Frontier Foundation) 1988
Fundació Terra i Espai (Earth and Space Foundation) 1994
Centre Nacional de Desenvolupament Aeroespacial ( National Aerospace Development Centre) 2013

PaïsosModifica

A la Federació Internacional d'Astronàutica hi participen 390 membres de 68 països:

Europa Portugal, Espanya, França, Mònaco, Irlanda, Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, Bulgària, Romania, Hongria, Ucraïna, Lituània, Polònia, Alamània, Països Baixos, Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Estonia.
Àsia Rússia, Japó, Xina, Vietnam, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia, Índia, Corea del Nord, Corea del Sur, Pakistan, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Síria, Xipre, Turquia, Azerbaidjan, Israel, Singapur.
Oceania Austràlia, Nova Caledònia
Àfrica Sud-àfrica, Kènia, Nigèria, Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia
Amèrica Estats Units, Canadà, Groenlàndia, Mèxic, Equador, Colòmbia, Brasil, Uruguai, Illes Maldives.

Celebració d'esdevenimentsModifica

La federació internacional d'astronàutica (IAF) organitza esdeveniments cada any. Cada esdeveniment està relacionat amb un tema d'astronàutica i sempre s'organitzen a diferents països.

FontsModifica