Federació Internacional d'Escacs
La Federació Internacional d'Escacs[1][2] (en francès: Fédération Internationale des Échecs,), sovint anomenada amb l'acrònim FIDE,[3] és una organització internacional amb la seu a Suïssa, que treballa per connectar les diverses federacions nacionals d'escacs i promou activitats per a desenvolupar i difondre els escacs arreu del món. Fou fundada a París el 20 de juliol de 1924.[4]
  | |
| Lema | Gens una sumus "Som un poble" |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | FIDE, ФИДЕ, ФИДЕ, ФИДЕ, ФИДЕ, ФИДЕ, ФІДЕ, ფიდე, פיד״ה, 国际棋联, 國際棋聯, ՖԻԴԵ, فیده, ফিদে i ഫിഡെ |
| Tipus | organització esportiva internacional |
| Idioma oficial | anglès, francès, castellà i rus |
| Creació | 20 de juliol, 1924 |
| Activitat | |
| Esport | escacs |
| Àmbit | Terra i mundial |
| Membre de | Associació Global de les Federacions Esportives Internacionals Associació de Federacions Esportives Internacionals Reconegudes pel COI |
| Membres | 158 associacions nacionals |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Arkady Dvorkovich (2018–) |
| President | Kirsan Ilyumzhinov |
| Propietari de | |
| Format per | |
| Lloc web | www.fide.com |
    | |
És l'encarregada del reglament dels escacs i de l'organització dels campionats mundials i continentals, tant individuals com per equips, i de les Olimpíades d'escacs. Atorga diversos títols en l'àmbit escaquístic, principalment els de Gran Mestre Internacional, Mestre Internacional, Mestre de la FIDE, i els equivalents femenins, així com el d'Àrbitre internacional. El febrer de 2022 tenia 200 federacions membres.[5]
Història Modifica
Creació Modifica
La Federació Internacional d'Escacs s va fundar el 20 de juliol de 1924 a París[6], a iniciativa del francès Pierre Vincent. En aquell moment, servia com a enllaç de comunicació entre les diferents federacions nacionals.
La FIDE en els primers anys no va tenir gaire influència. Principalment perquè la Unió Soviètica, que barreja escacs i política, es nega a unir-s'hi. Això, no obstant, va canviar amb la mort del campió mundial vigent Alexandre Alekhine el 1946.
Organització del campionat del món de 1948 a 1990 Modifica
El 1948, la FIDE va organitzar un torneig per compensar la desaparició del campió del món Alexandre Alekhine. La Unió Soviètica es va unir llavors a la federació. Des d'aquest torneig de 1948 fins a 1992, la FIDE va ser l'únic organitzador dels campionats del món.
No seria sense enfrontaments: a falta d'acords, el campió del món, l'americà Bobby Fischer va perdre el seu títol sense jugar el 1975, el títol va ser per al gran mestre soviètic Anatoli Karpov.
El febrer de 1985, el president de la FIDE (des de 1978), Florencio Campomanes, va interrompre per la seva pròpia autoritat (a causa dels estatuts de la FIDE) la partida del campionat del món 1984-1985 enfrontant Anatoli Karpov a Garry Kasparov, declarant que la partida s'havia
.[7] Aquesta aturada va provocar polèmica perquè alguns observadors donaven per suposat que Campomanes volia protegir Karpov, que tenia dificultats per afrontar l'augment del marcador del seu rival Kasparov en la partida. De setembre a novembre de 1985, es va organitzar una nova partida, encara a Moscou, amb la victòria de Kasparov.[8][9]
Des de 1993 Modifica
El 1993, el campió del món Garry Kasparov i l'aspirant Nigel Short van deixar la FIDE i van crear la Professional Chess Association (PCA). En aquesta data hi ha dos campionats del món: el campionat del món de la FIDE (l'última edició del qual l'octubre de 2005 va veure la victòria de Veselin Topalov), i el campionat del món "clàssic" (PCA), el campió del món del qual és Vladimir Kramnik, que va destronar Garry Kasparov l'any 2000.
Posteriorment, l'Acord de Praga va ser dissenyat pel gran mestre nord-americà Yasser Seirawan, amb l'objectiu de reunificar els dos campionats mundials, però aquest acord va fracassar. No va ser fins al 2006 que finalment es va produir la partida de reunificació. Veu la victòria de Kramnik sobre Topalov.
Des del 66è congrés de la FIDE, celebrat a Noisy-le-Grand (França) el novembre de 1995, el president de la FIDE va ser Kirsan Iliumjínov (fins al 2018), aquest últim també governant Kalmukia, una petita república russa. Tot i que va ser impugnat, Ilioumjinov va ser no obstant això àmpliament reelegit el 2006 per 96 vots a 54 contra Bessel Kok, i reelegit de nou el 2010 per 95 vots a 55 contra Anatoli Karpov.[10]
El sistema electoral establert als anys 80, consistent a concedir un vot a cada federació nacional, independentment del nombre de membres que reclami, fa preponderant el vot de les «petites federacions».[10].
Reconeixement pel COI (1999) Modifica
La FIDE va declarar el seu desig que els escacs esdevinguin una disciplina olímpica. El 1999, va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Dos anys més tard, va aplicar la normativa antidopatge del COI als escacs.[11]
L'any 2003 es va crear una organització paral·lela de la FIDE, l'Associació de Professionals d'Escacs (ACP), fundada pel GM francès Joël Lautier, i que té com a objectiu defensar millor els interessos dels jugadors professionals, en particular davant el poder de la FIDE.
El 10 d'abril de 2017, Kirsan Iliumjínov va renunciar a la presidència de la FIDE i va ser substituït parcialment per Georgios Makropoulos.[12]
Presidents de la FIDE Modifica
- 1924–1949
Alexander Rueb - 1949–1970
Folke Rogard - 1970–1978 Max Euwe
- 1978–1982
Friðrik Ólafsson - 1982–1995
Florencio Campomanes - 1995–2018
Kirsan Iliumjínov - 2018–avui Arkadi Dvorkóvitx
Vegeu també Modifica
Referències Modifica
- ↑ «FIDE Charter, Art. 1 FIDE – Name, legal status and seat». FIDE. Arxivat de l'original el 2020-04-27. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ FIDE. The Official Laws of Chess, 1989, p. 7. ISBN 0-02-028540-X.
- ↑ Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. second. Oxford University Press, 1992, p. 133. ISBN 0-19-280049-3.
- ↑ World Chess Federation. FIDE (April 8, 2009). Consultat el 2013-07-28.
- ↑ «Member Federations». [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ Commémoration de l'événement al lloc web de la Federació Francesa d'Escacs.
- ↑ «Kasparov indigné», 16-02-1985.
- ↑ C. Abundo. «Campo's Legacy to World Chess» (en anglès). FIDE.com.
- ↑ Daniel Johnson. «White knight who brought down the Red king» (en anglès), 06-11-2007.
- ↑ 10,0 10,1 (anglès) Kirsan Ilyumzhinov reelected 2 de juny de 2006 a ChessBase
- ↑ «Why do Chess Players have to undergo drug testing after competitions?» (en anglès). study.com. [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ «La guerre est déclarée à la FIDE» (en francès), 03-04-2017. [Consulta: 6 març 2023].