Federico Carlos Sainz de Robles y Rodríguez

Federico Carlos Sainz de Robles y Rodríguez (Madrid, 1 de desembre de 1927 - íd., 5 de novembre de 2005), va ser un jurista, narrador i crític espanyol, fill de l'escriptor Federico Carlos Sainz de Robles.[1][2]

Infotaula de personaFederico Carlos Sainz de Robles y Rodríguez
Biografia
Naixement1r desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg President del Tribunal Suprem d'Espanya
24 octubre 1980 – 29 octubre 1985
← Ángel Escudero del CorralAntonio Hernández Gil →
Coat of Arms of the General Council of the Judicial Power of Spain.svg President del Consell General del Poder Judicial
24 octubre 1980 – 29 octubre 1985
← cap valor – Antonio Hernández Gil → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMagistrat, jurista i jutge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareFederico Carlos Sainz de Robles Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va estudiar al Col·legi del Pilar. Després de llicenciar-se i doctorar-se en dret per la Universitat de Madrid, va ingressar en la carrera judicial per oposició en 1952, sent destinat al Jutjat de Primera Instància d'Arenys de Mar. En 1956, va ingressar en el cos de secretaris de l'Administració de Justícia i en 1962 va ser nomenat magistrat de la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Territorial de Valladolid. En 1974 va sol·licitar l'excedència per treballar com a advocat a Valladolid i tres anys després es va reincorporar a la carrera judicial i va ser destinat a la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife.

Va ascendir a la categoria de magistrat del Tribunal Suprem en 1979 i el 24 d'octubre de 1980 va ser designat pels vocals del primer Consell General del Poder Judicial per ocupar la presidència del mateix i del propi Tribunal Suprem, cessant de tots dos càrrecs el 29 d'octubre de 1985 en concloure el període del seu mandat.

A partir de 1986 va exercir com a magistrat a la Sala Tercera del Suprem i el 6 de maig d'aquest mateix any va decidir abandonar de nou la carrera judicial per presentar-se com a candidat per Madrid a les eleccions generals del 22 de juny pel Partit Reformista Democràtic, que liderava Miquel Roca i Junyent, però no va resultar triat. Des de llavors va exercir com a advocat i en 1989 va ser nomenat president de la comissió creada per l'Associació de la Premsa de Madrid per redactar un codi de conducta per a la professió periodística.

Casat amb Celia Santa Cecilia i amb cinc fills, està enterrat en la Cementiri de San Justo.

ReferènciesModifica

  1. «Federico Carlos Sainz de Robles Rodríguez». Real Academia de la Historia [Consulta: 17 setembre 2018].
  2. «Murió Federico C. Sainz de Robles, testigo y cronista de la reciente historia de Madrid». El País, 28-11-1982 [Consulta: 17 setembre 2018].