Obre el menú principal

Federico García Sanchiz va néixer a València el 7 de març de 1886 i va morir a Madrid l'11 de juny de 1964.[1] Les seves cendres reposen a El Toboso, Toledo, i allí és on l'escultor Enric Monjo li va fer una estàtua.

Infotaula de personaFederico García Sanchiz
Federico García Sanchiz 1914.png
Federico García Sanchiz a Mundo Gráfico, 1914
Biografia
Naixement 7 de març de 1886
València
Mort 11 de juny de 1964(1964-06-11) (als 78 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor i periodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser un escriptor, periodista, conferenciant [2] i viatger.[3]

Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, de l'acadèmia de Belles Arts de València i doctor Honoris causa per la Universitat de Santo Tomás de Manila. Va llegir el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de la Llengua el 19 de gener de 1941.[4]

 
Senyal de la Rinconada de Federico García Sanchiz

Federico García Sanchiz va acudir a la ciutat de València el 26 de juliol de 1930, amb el dibuixant Joaquín Xaudaró, per tal d'inaugurar una exposició d'aquarel·les i aiguaforts a la seu de Lo Rat Penat, i donar també una conferència on parlava de la vida i l'obra de Joaquín Xaudaró.[5]

Durant la Guerra Civil va fer costat a la causa nacional participant a diversos actes benèfics i propagandístics. Com a conferenciant va dur a terme gires extenses per tot el món, majoritàriament per països hispans. El 1937 va donar el primer pregó de la Setmana Santa de Sevilla.[6] El 26 de març de 1956 va realitzar el pregó de Setmana Santa de Badalona[7]

Federico García Sanchiz, conegut com a charlista, va recórrer el món fent de la seva paraula la principal eina per a la cultura i el treball. El 15 de setembre de 1963 va accedir a la crida del diari Las Provincias i va tornar a escriure per a ells. Amb el gènere que va cultivar, entre la conferència i el monòleg aconseguia reunir una gran quantitat de públic.

Va estar casat amb Maria Isabel Ferragut Quintana durant 36 anys.[8] El seu fill, Luis Felipe García Sanchiz va ser mariner i morí a bord del Baleares durant la Guerra Civil. L'actual Avinguda del Port de València va portar durant el franquisme el nom del seu fill.[9]

Obres publicadesModifica

  • Por tierra fragosa
  • El humo del país
  • La fiesta del Cañaveral
  • Historia Romántica
  • Playa dormida
  • La comedieta de las venganzas
  • Nuevos descubrimientos de Canarias
  • La sulamita
  • Color
  • Sensaciones de Tánger y Tetuán
  • Pastorela
  • El barrio latino
  • El delito
  • Al son de la guitarra
  • El arte Anglada
  • Champagne y diario d'un bohemio
  • Tierras, tiempos y vida (1958)
  • América, Españolear (1963)

ReconeixementsModifica

Fins al setembre de 2017, Federico García Sanchiz tenia un carrer amb el seu nom a València,[10] quan l'Ajuntament el canvià, complint la Llei de la Memòria Històrica, per "carrer de la Cultura". Hi han una estàtua i un col·legi d'educació primària a Alzira (València): CEIP Federico García Sanchiz.[11]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica