Fedora és una òpera en tres actes d'Umberto Giordano segons un llibret en italià d'Arturo Colautti, basat en Fédora de Victorien Sardou. S'estrenà al Teatro Lirico de Milà el 17 de novembre de 1898 i fou un èxit immediat, en part a causa de la gran actuació d'Enrico Caruso.

Infotaula de composicióFedora
Forma musicalòpera modifica
CompositorUmberto Giordano
LlibretistaArturo Colautti
IdiomaItalià
Basat enFédora de Victorien Sardou
Data de publicaciósegle XIX modifica
Partstres
PersonatgesBaron Rouvel (en) Tradueix, Count Loris Ipanov (en) Tradueix, Countess Olga Sukarev (en) Tradueix, Peasant Boy (en) Tradueix, Princess Fedora Romazov (en) Tradueix, Cirillo (en) Tradueix, De Siriex (en) Tradueix, Borov (en) Tradueix, Boleslao Lazinski (en) Tradueix, Grech (en) Tradueix, Desirè (en) Tradueix, Dimitri (en) Tradueix i Lorek (en) Tradueix modifica
Estrena
Estrena17 de novembre de 1898
EscenariTeatro Lirico de Milà,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu22 d'abril de 1900 (estrena a Espanya)
  • Fedora Romazoff, princesa russa (soprano)
  • Loris Ipanov, comte (tenor)
  • Olga Sukarev, comtessa amiga de Fedora (soprano)
  • De Siriex, diplomàtic francès (baríton)
  • Dimitri (contralt)
  • Desiré, criat del comte (tenor)
  • Boleslao Lazinski - un pianista
  • Un piccolo savoiardo (contralt o jove soprano)

Juntament amb Andrea Chénier i Siberia, és un dels treballs més notables de Giordano. Fedora no forma part del repertori operístic estàndard, però es representa de vegades i hi ha uns quants enregistraments.

Està ambientada a Rússia, França i Suïssa a finals del segle XIX. Compren el fragment El rossinyol del compositor rus Alexandre Aliabiev.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 29 (ISBN 84-7291-226-4)