Fedra (pel·lícula)

pel·lícula de 1956 dirigida per Manuel Mur Oti

Fedra és una pel·lícula espanyola de 1956 basada en el mite grec[1] de Fedra (filla de Minos i Pasífae), segons l'obra de Sèneca, dirigida per Manuel Mur Oti i protagonitzada per Emma Penella, Enrique Diosdado i Vicente Parra.[2]

Infotaula de pel·lículaFedra
Fedra (1956 film).jpg
Fitxa
DireccióManuel Mur Oti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
MúsicaGuillermo Cases
FotografiaManuel Berenguer
ProductoraSuevia Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049203 Filmaffinity: 447074 Rottentomatoes: m/fedra Allmovie: v548577 Modifica el valor a Wikidata

Mur Oti mostra l'eterna vigència del relat tràgic i el mite ambientant-lo en un context immortal alhora que conté trets contemporanis emmarcats en els anys cinquanta, en un poble de pescadors de Llevant; amb això aconsegueix un gran clímax emocional, on la protagonista Emma Penella malbarata sensualitat dins d'una societat obscurantista i tremendament tancada.[3]

ArgumentModifica

En un petit poble de pescadors viu Estrella, una jove indomable requerida d'amors per tots els homes del poble, als qui sempre rebutja. Al poble arriba un dia un ric armador, Juan, que s'enamora d'ella i honestament li demana matrimoni, però esperarà fins que ella li vulgui. Passats els dies arriba al poble un noi del qual Estrella s'enamora perdudament: Fernando (l'Hipòlit del mite grec), fill del ric armador. Naturalment Estrella no és corresposta i en assabentar-se que Fernando és fill de Juan, per a estar prop d'ell té la mala idea de casar-se amb el seu pare. La convivència es fa insuportable i una nit en la qual Juan ha sortit amb la seva flota pesquera i bufa un incessant i embogidor vent de llevant, Estrella li confessa a Fernando tota la veritat. Est fuig covardament i ella li persegueix. Les velles bruixes del poble ho veuen tot. Estrella aconsegueix Fernando i aquest la colpeja sàdicament amb una assot.

Quan Juan torna amb els seus vaixells veu les ferides d'Estrella i obliga el seu fill a embarcar-se i sortir enmig del temporal. Fernando cau a l'aigua i s'ofega. Les velles bruixes del poble culpen a Estrella d'aquesta mort i la persegueixen pels penya-segats, però ella aconsegueix escapar. L'endemà al matí veu el cadaver de Fernando surant en el mar, neda fins ell i l'arrossega amb ella a les profunditats de l'oceà.

RepartimentModifica

PremisModifica

Emma Penella va obtenir la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu per la seva interpretació.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Guía del cine español. Cátedra, 2007. ISBN 8437624198 [Consulta: 1r març 2017]. 
  2. Mira p.237
  3. Presentació de Fedra. Historia del nuestro cine. RTVE
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1956». CEC. [Consulta: 7 febrer 2017].