Feliciano Benito Anaya
Feliciano Benito Anaya (c. 1896-1940) va ser un anarcosindicalista espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1896  Tabladillo (província de Guadalajara) (es)  |
| Mort | 1940 Guadalajara (Espanya) |
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, fuster |
| Carrera militar | |
| Rang militar | comissari polític |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Biografia
modificaNascut cap a 1896 en la localitat segoviana de Tabladillo, temps després es va traslladar a Madrid, on va treballar com a fuster. A primerenca edat es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT), de signe anarquista. Conegut com el «Pare Benito»,[1] va formar part del grup «Los Libertos» de l'Ateneu de Divulgació Social.[2]
Després de l'esclat de la Guerra Civil es va unir a les milícies anarcosindicalistes. Va arribar a comandar una columna que va rebre el seu nom i que va operar al front de Guadalajara-Sigüenza.[3] A la tardor de 1936 va arribar a participar en la batalla de Sigüenza, si bé les seves forces van ser incapaces de defensar la ciutat de l'assalt de les forces revoltades. També va arribar a exercir com a comandant militar de Tarancón.[4] Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República.[5] Va arribar a exercir com a comissari polític del IV Cos d'Exèrcit,[6][1] en el front de Guadalajara. En els últims dies de la contesa va ser designat comissari de l'Exèrcit del Centre.[7]
Capturat pels franquistes, va ser afusellat el 26 d'octubre de 1940 al cementiri de Guadalajara.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gabriel, 2011, p. 479.
- ↑ Alcalá, 2007, p. 38.
- ↑ Llarch, 1976, p. 37, 50-51.
- ↑ Paz, 2007, p. 567.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 230, 254.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 179.
- ↑ Engel, 1999, p. 176.
Bibliografia
modifica- Alcalá, César. Las checas del terror: la desmemoria histórica al descubierto. Madrid: LibrosLibres, 2007. ISBN 978-84-96088-59-7.
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011.
- Llarch, Joan. Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, 1976.
- Paz, Abel. Durruti in the Spanish Revolution. AK Press, 2007. ISBN 978-1-904859-50-5.