Felip III de França

Felip III de França
	Miniatura de la consagració de Felip III. París, segle XIV-XV.
Biografia
Naixement	3 abril 1245 ; Poissy
Mort	5 octubre 1285 (40 anys); Perpinyà
Causa de mort	disenteria
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei de França
	25 agost 1270 – 5 octubre 1285 ; ← Lluís IX de França – Felip IV de França →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	sobirà, polític
Carrera militar
Conflicte	Vuitena Croada
Altres
Títol	Rei de França
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Maria de Brabant (1274, 1274 (Gregorià)–1285); Elisabet d'Aragó i d'Hongria (1262, 1262 (Gregorià)–1271)
Fills	Lluís de França; () Elisabet d'Aragó i d'Hongria; Felip IV de França; () Elisabet d'Aragó i d'Hongria; Carles I de Valois; () Elisabet d'Aragó i d'Hongria; Lluís d'Evreux; () Maria de Brabant; Blanca de França; () Maria de Brabant; Margarida de França; () Maria de Brabant
Pares	Lluís IX de França i Margarida de Provença
Germans	Blanca de França i de Provença; Margarida de França; Blanca de França; Agnès de França i de Provença; Isabel de França i de Provença; Joan de França; Lluís de França; Robert de França i de Provença; Joan Tristany de França; Pere I d'Alençon

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).^[1]

Orígens familiars

Fill quart del rei Lluís IX de França i Margarida de Provença. Per línia paterna era net de Lluís VIII de França i Blanca de Castella, i per línia materna del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia.

Ascens al tron

A la mort del seu pare el 1270 a Tunis amb motiu de la seva participació en les croades fou proclamat rei. El 15 d'agost de 1271 fou coronat rei a la Catedral de Reims.

Heretarà del seu oncle Alfons de Poitiers el comtat de Tolosa i de Poitou, així com una part de l'Alvèrnia, que seran incorporats al domini reial. Negocià diversos anys amb Eduard I d'Anglaterra sobre les demandes angleses d'Agenais, i es finalitzà amb la victòria anglesa amb el tractat d'Amiens de 1279.

Núpcies i descendents

Es casà el 28 de maig de 1262 a Clarmont d'Alvèrnia amb Elisabet d'Aragó, filla del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. D'aquest matrimoni van néixer cinc fills:

el príncep Lluís de França (1267-1276)
el príncep Felip IV de França (1268-1314), rei de França
el príncep Robert de França (1269-1271)
el príncep Carles I de Valois (1270-1325), comte de Valois i comte d'Anjou

El 27 d'agost de 1274 es casà, en segones núpcies, a Vincennes amb Maria de Brabant, filla d'Enric III de Brabant i Adelaida de Borgonya. D'aquest matrimoni naixèren tres fills:

la princesa Margarida de França (1275-1317), casada el 1299 amb Eduard I d'Anglaterra
el príncep Lluís d'Evreux (1276-1319), comte d'Evreux
la princesa Blanca de França (1278-1305), casada el 1299 amb Rodolf III d'Àustria.

Regne de Navarra

A la mort d'Enric I de Navarra el 1274 intervendrà al Regne de Navarra on aquest deixarà com a hereva la seva filla Joana I de Navarra, que restarà sota la tutela de la seva mare Blanca d'Artois, neta de Lluís IX de França. Aquesta intervenció permetrà concertar el matrimoni entre el fill segon de Felip III, i hereu de la corona, i Joana de Navarra.^[1]

Problemes amb la Corona d'Aragó

Va donar suport així mateix a la política siciliana del seu oncle Carles I d'Anjou, rei de Sicília, després de les Vespres Sicilianes de 1282. El Papa excomunicà el rei d'Aragó Pere el Gran, com a instigador de la massacre angevina, i va donar el seu regne a Carles I de Valois, fill de Felip III.

Després de l'afer sicilià, Felip III engegarà la Croada contra la Corona d'Aragó, atacant Catalunya el 1285, i posant setge a la ciutat de Girona el 7 de setembre d'aquell any. Felip III va morir a Perpinyà, a l'actual llogaret 'El Clos Banet' —que era llavors masia important— el 5 d'octubre de 1285, enmig d'una retirada desastrosa, causada per les epidèmies i per la falta d'avituallament.^[1] Fou 'descarnat' (cos partit en quatre amb 4 destinacions diferents) a Perpinyà a la 'Casa Julià' abans de marxar —en un trajecte d'uns mesos— nord enllà fins a ser enterrat (el ossos) el 3 de desembre del mateix any a la Basílica de Saint-Denis.

Va ser un governant pietós, com son pare. Fou també un polític i governant exemplar, amb molt de tacte i encert en els seus actes, decisions i accions. Lamentablement, es deixà influenciar per la personalitat i el caràcter de la seva segona esposa, Maria de Brabant.

Precedit per:
Lluís IX

Rei de França
1270-1285

Succeït per:
Felip IV

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870

₉₈₇

₉₉₆

₁₀₃₁

₁₀₆₀

₁₁₀₈

₁₁₃₇

₁₁₈₀

₁₂₂₃