Obre el menú principal

Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès: Philippe de Savoie, en italià Filippo di Savoia-Acaia; 12781334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.

Infotaula de personaFelip I del Piemont
Philip I of Piedmont.jpg
Biografia
Naixement 1278
Castello della Contessa Adelaide (Susa) Tradueix
Mort 1334
Pineròl
  príncep consort d'Acaia
1301 – 1307
Felip I de Tàrent(pretendent)
Margarida d'Acaia(pretendent) →
Juntament amb Isabel I
Altres
Títol Príncep d'Acaia
Família House of Savoy-Acaia Tradueix
Cònjuge Isabel I d'Acaia
Fills James of Piedmont Tradueix
Édouard de Piémont Tradueix
Tommaso II di Savoia Tradueix
Q47091985 Tradueix
Pare Tomàs III del Piemont i
Guyonne de Châlon

Escut d'armes Felip I del Piemont
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Felip era fill de Tomàs III del Piemont i de Guyonne de Châlon. Des del 1282 va tenir el títol de senyor del Piemont, que va heretar del seu pare. El primer matrimoni de Felip es va celebrar a Roma el 12 de febrer del 1301 amb Isabel de Villehardouin, princesa d'Acaia, que ja era vídua.[1] Amb aquest matrimoni, va esdevenir príncep d'Acaia, un estat que feia poc s'havia format al nord del Peloponès, i com a tal es va veure implicat en campanyes militars per conquerir Lacedemònia. Va ser un governant autoritari i això el va contraposar amb els barons del seu estat. Va intentar calmar els barons però es va veure forçat a acceptar un parlament el 1304. La població grega, carregada d'impostos, es va revoltar contra els nous governants. El 1306, el rei Carles II d'Anjou, va cridar Felip i la seva esposa a la seva cort de Nàpols. A Felip el va acusar de deslleialtat i de no haver-li donat suport en la seva campanya contra l'Epir, i a Isabel de no haver demanat el consentiment reial per casar-se amb Felip. Carles els va confiscar el principat i en va traspassar el govern al seu fill, el príncep Felip I de Tàrent.

Felip va demanar clemència i l'11 de maig del 1307 el rei li va retornar el govern d'Acaia a canvi del comtat d'Alba. Isabel es va separar del seu marit i va anar a viure a Hainaut.

Matrimonis i descendènciaModifica

Del matrimoni amb Isabel no va tenir descendència. Ella va morir el 23 de gener del 1312 i el mateix any Felip es va casar amb Caterina de la Tour du Pin (died 1337), filla d'Humbert I de Viennois[2] i van tenir molts fills:

  • Jaume del Piemont.[3]
  • Elionor, que es va casar amb Manfred V marquès de Saluzzo.
  • Beatriu, que es va casar amb Humbert de Thoire.
  • Agnès, que es va casar amb Joan de la Chambre.
  • Joana, que es va casar amb Aymer de Valentinois.
  • Margarida, que es va casar amb Renaud de Forez, senyor de Malaval.
  • Amadeu, que va ser bisbe de Maurienne en el període 1349-1376.
  • Tomàs, que va ser bisbe de Torí en el període 1351-1360
  • Eduard, arquebisbe de Tarentaise en el període 1386-1395
  • Aimone, que es va casar amb Mencia de Ceva, mort el 1398.
  • Alícia, que es va casar amb Manfred del Carretto el 1324 i després amb Antelme de Miolans. Alícia va morir el 1368.
  • Isabel, que es va casar amb Joan, vescomte de Maurienne.

ReferènciesModifica

  1. Setton, 1967, p. 265-266.
  2. Cox, 1967, p. 376-377.
  3. Cox, 1967, p. 23.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip I del Piemont  
  • Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204–1311». A: A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189–1311. University of Wisconsin Press, 1969. ISBN 0-299-06670-3. 
  • Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume I: The Thirteenth and Fourteenth Centuries. The American Philosophical Society, 1976. ISBN 0-87169-114-0. 
  • Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204-1311». A: A History of the Crusades, Vol. II. Wisconsin University Press, 1969. 
  • Cox, Eugene L. The Green Count of Savoy. Princeton University Press, 1967.