Felip Jaume i Andreu

Felip Jaume i Andreu (Granollers, el Vallès Oriental, 1727 - Montserrat, el Bages, 1770)[1] fou un monjo benedictí i compositor català. Es coneix també, en alguns manuscrits pel nom de Felip Andreu o Felip Jaumandreu. Estudià a l'Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Benet Julià i Ros i Antoni Soler i Ramos, futur monjo jeroni del monestir d'El Escorial. D'ell es coneixen dues composicions litúrgiques: una Tèrcia per als dilluns, a sis veus i acompanyament, i una lamentatio segona del Dijous Sant, a tres veus amb instruments, còpies que es troben, la primera, a la Biblioteca de Catalunya, i la segona, a l'arxiu d'El Escorial.[2]

Infotaula de personaFelip Jaume i Andreu
Biografia
Naixement1727 modifica
Granollers (Vallès Oriental) modifica
Mort1770 modifica (42/43 anys)
Activitat
OcupacióCompositor modifica

ReferènciesModifica

  1. «Felip Jaume i Andreu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Volum X, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, pàg, 17, Edicions 62. ISBN 84-297-4700-1