Obre el menú principal

Felip d'Aner i d'Esteve

polític espanyol

Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès. Fou membre de la junta de govern de la Vall d'Aran del 1808, creada per a oposar-se a l'annexió per Napoleó I, i alhora fou també membre des del 1809 de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya representant la Vall d'Aran.[1]

Infotaula de personaFelip d'Aner i d'Esteve
Biografia
Naixement 1781
Aubèrt
Mort 9 octubre 1812 (30/31 anys)
Portugal
  Diputat 


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d'Aran i la conca de Tremp. També fou nomenat (juntament amb el canonge Jaume Creus i Martí i l'advocat Ramon Hostalrich) redactor de les instruccions de la Junta Superior de Catalunya als diputats presents a les Corts de Cadis el 1810, on els encomanava que demanessin el restaurament de les institucions existents a Catalunya fins al 1714,[2] com a pagament de la lluita aferrissada dels catalans contra les tropes napoleòniques, així com la creació de juntes regionals connectades amb les corts generals. Fou diputat a les corts de Cadis el 1810, on va fer un total de 261 intervencions esdevenint així el diputat català més actiu de la cambra.[1] A nivell ideològic es va mantenir dubitatiu entre el liberalisme i el tradicionalisme,[1] però en tot cas considerava que la prioritat era guanyar la guerra. Defensà també l'ús dels cossos francs en comptes dels militars professionals. És cèlebre la seva frase:

« Nadie es capaz de hacer que los catalanes se olviden de que son catalanes »
— Felip d'Aner i d'Esteve, Corts de Càdiz 1811

En resposta prengué la paraula el diputat extremeny Diego Muñoz Torrero que respongué: estem parlant com si la Nació Espanyola no fos més que regnes i estats diferents. Si vingués un estranger que no ens conegués podria dir que tenim entre nosaltres sis o set nacions diferents. Vers el mes de juny del 1812 marxà a Portugal per a recuperar-se d'una malaltia, i a l'octubre del mateix any es va fer saber la seva mort a Cadis.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 44
  2. Cataluña contemporánea, Volum 1
    « Que aunque desde luego deben reconocerse las ventajas políticas que resultarian de uniformar la Legislación y los derechos de todas las Províncias de la Monarquía para que no quede esta después de la actual crisis hecha un cuerpo compuesto de partes heterogeneas, con todo cuando no pensase así la pluralidad o cuando insuperables obstáculos se opusiesen ala realización de esta medida saludable, en tal caso debe Cataluña no solo conservar sus privilegios y fueros actuales, sino también recobrar los que disfrutó en el tiempo en que ocupó el Trono Español la augusta casa de Austria; puesto que los incalculabes sacrificios que en defensa de la Nación está haciendo, le constituyen bien digna de recobrar sus prerrogativas, y tan extraordinarios esfuerzos de fidelidad y amor a su Soberano han de ser poderosos para borrar de la estimación y aprecio hasta la menor sombre de pasados y lexanos acontecimientos. »
  3. García León, José María. En torno a las Cortes de Cádiz: anécdotas, curiosidades, hechos y gentes de aquella magna asamblea (en castellà). Quorum Editores, 2007, p.359. ISBN 8488599927. 

Enllaços externsModifica