Obre el menú principal

Felipa Niño Mas (Benavente, Zamora 1902 - Madrid 1992) fou doctora en Filosofia i Lletres, secció Historia, professora en l'Institut Escola de Madrid i funcionària del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, va arribar a ser vicedirectora del Museu Arqueològic Nacional.[1][2][3] Premi Extraordinari de Doctorat en 1930.

Infotaula de personaFelipa Niño Mas
Museo Arqueológico Nacional - FD00321 - Foto de grupo.jpg
Biografia
Naixement 1902
Benavente
Mort 1992 (89/90 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Alt càrrec
Participà en
1933Creuer universitari pel mediterrani de 1933
Modifica les dades a Wikidata

Ressenya biogràficaModifica

Felipa va ser una de les primeres dones a accedir sense restriccions legals als estudis superiors.[4] Cal tenir en compte que quan Felipa Niño Mas va obtenir la llicenciatura i va guanyar les oposicions, feia tan sols 12 anys que s'havia reconegut a Espanya el dret de les dones al fet que es refereixen dues reals ordres, el 9 de març i el 4 de setembre de 1910, publicades en la Gaceta de Madrid. La nova normativa va permetre a les dones l'accés a l'ensenyament oficial sense necessitat del requisit de l'autorització anterior que quedava derogat, així com el reconeixement del títol universitari per a exercir professionalment en institucions públiques dependents del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts.[3]

Professora i arxiveraModifica

Felipa Niño va ingressar per primera vegada a l'Instituto Escuela de Madrid com a professora aspirant en el curs 1923 a 1924. Un any abans havia obtingut la Llicenciatura en Filosofia i Lletres, Secció d'Història, a la Universitat Central, sent un dels dos premis extraordinaris de 1922. Sota la direcció de Claudio Sánchez Barnús va realitzar la seva Tesi doctoral sobre la repoblació de Castella la Vella, amb Premi Extraordinari de Doctorat el 1930, mèrit que solament Felipa i dues persones més van obtenir eixe any. L'any 1931 va ser també el de l'ingrés, per oposició, en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.[5] Felipa, que havia pres contacte amb el Centre d'Estudis Històrics durant el curs 1928-29 en què va assistir al Seminari d'Història de les Institucions Medievals, va treballar com a col·laboradora de la Secció d'Art Pictòric i Escultòric espanyol del CEH, durant els cursos de 1930 a 1934. Compaginant la seva professió d'arxivera amb la de professora, en 1931 es va presentar a les oposicions, torn lliure, per proveir les Càtedres de Geografia i Història, vacants als Instituts Cervantes, de Madrid; Joan Maragall, de Barcelona; Alcoi, Pontevedra, Baeza i Conca.[6] Però dels 109 aspirants, 22 van ser dones i cap va aconseguir guanyar les oposicions. Aquest mateix any, va ser pensionada per estudiar en els museus francesos, Roma i al Victoria and Albert Museum de Londres, per a especialitzar-se en teixits. Després de la guerra civil, va col·laborar amb l'Instituto Diego Velázquez, en la seva secció d'escultura medieval i moderna.[7] Com a Sotsdirectora del Servei del Tresor Artístic Patrimoni Nacional, en 1943 va ser comissionada per a la catalogació i inventari de les obres d'art del Palau Reial. Posteriorment, va catalogar els teixits coptes del Museu Arqueològic Nacional.

El BOE núm. 6, de 07/01/1969, va publicar l'Ordre de 27 de novembre de 1968 per la qual cessava en el càrrec de secretària del museu Arqueològic Nacional i se la nomenava vicedirectora de l'esmentat Museu.

Confiscació de monedes del Museu Arqueològic Nacional d'EspanyaModifica

La intervenció de Felipa Niño en la Confiscació de monedes del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya va consistir a col·laborar amb Felipe Mateu i Llopis a tractar d'evitar la sortida de nombroses peces del monetari del Museu Arqueològic Nacional, quan el Sotssecretari d'Instrucció Pública va acudir personalment a retirar-les, al començament de novembre de 1936[8]

Felipa va ser una de les funcionàries evacuades a València per ordre d'evacuació de funcionaris emesa l'11 d'octubre de 1937 per la Sotssecretaria d'Instrucció Pública i Belles arts[9]

El creuer universitari pel Mediterrani de 1933Modifica

Felipa Niño Mas va viatjar com a docent universitària en el creuer universitari pel Mediterrani de 1933 que van realitzar catedràtics, professors universitaris, alumnes de diverses facultats i organitzadors.

ReferènciesModifica

  1. El Tesoro del "Vita". La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil.. Edicions Universitat Barcelona, 2014. ISBN 84-475-3761-7. 
  2. Lista de profesores aspirantes del Instituto Escuela
  3. 3,0 3,1 Poveda Sanz, María «Mujeres y segunda enseñanza en Madrid (1931-1939): El personal docente femenino en los institutos de Bachillerato.». Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Teoría e Historia de la Educación, 2014 [Consulta: 25 desembre 2015].
  4. «Capítulo II. Mujeres españolas en un mundo en transformación: antigüedades y estrategias de género.». Historia de la Arqueología. Estudios, 2002 [Consulta: 1r gener 2016].
  5. «Ante la muerte de Felipa Niño y Mas 1902-1991». Boletín del Museo Arqueológico Nacional, 1º y 2º, 1992.
  6. Gaceta de Madrid, nº 358, de 24 de desembre de 1931, pp. 1905-1906
  7. La Historia del Arte en el Instituto Diego Velázquez del CSIC entre 1939 y 1975. Tiempos de investigación JAE-CSIC, cien años de ciencia en España, Madrid, CSIC,. Miguel Ángel Puig-Samper, 2007. ISBN 978-84-00-08523-0 [Consulta: 25 desembre 2015]. 
  8. «El amanecer de las bibliotecas como bien público:el caso de Vallecas». Falta indicar la publicació [Consulta: 27 desembre 2015].
  9. «Cayetano de Mergelina, Catedrático de Arqueología y Director del Museo Arqueológico Nacional.». BSAA arqueología, LXXVI,, 2010,, pp. 179-212. ISSN: 1888-976X.

Enllaços externsModifica

  • L'obra de Felipa Niño Mas, catalogades en IBIS [1]