Felipe Acedo Colunga

polític, advocat i militar espanyol nascut a Palma

Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 6 de setembre de 1896, - Madrid, 25 de setembre de 1965) fou un advocat i militar espanyol que fou governador civil de la província de Barcelona, entre altres.[1]

Infotaula de personaFelipe Acedo Colunga
Biografia
Naixement6 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 19 desembre 1960 – Matías Vega Guerra →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
24 abril 1951 – 6 juny 1964
← Eduardo Baeza y Alegría
Procurador a Corts
24 abril 1951 – 5 abril 1952
← Eduardo Baeza y Alegría
Governador civil de Barcelona
16 març 1951 – 22 octubre 1960
← Eduardo Baeza y AlegríaMatías Vega Guerra →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstituto Cardenal Cisneros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, militar, aviador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

Fill d'un militar originari del municipi d'Olvera (a la província de Cadis), va estudiar dret i després ingressà a l'Acadèmia General Militar.

El 1932 va participar en la Sanjurjada (intent de cop d'estat del general Sanjurjo); i posteriorment fou fiscal militar en els durs consells de guerra que seguiren a la Revolució d'Astúries de 1934. El 1936 va participar en la guerra civil espanyola al costat del bàndol franquista, i quan aquests conqueriren Astúries la tardor de 1937 en fou nomenat governador civil.[2] Durant i després de la guerra continuà com a fiscal militar, participant en el judici contra el líder del PSOE Julián Besteiro, pel qui va demanar la pena de mort. Fins a 1946 fou assessor jurídic del Ministeri de l'Aire i membre del Consell Suprem de Justícia Militar del 1946 al 1951, quan l'enviaren a Catalunya.

Aquell 1951 fou nomenat governador civil de Barcelona després de la vaga de tramvies de 1951. Intentà atreure les personalitats més influents de Barcelona cap al règim, fins i tot personalitats que havien militat a la Lliga com ara Pere Gual i Villalbí. Va arribar fins al punt d'animar l'empresariat català a fer les demandes que Barcelona necessitava per redinamitzar-se econòmicament altre cop, afirmant que l'estat se n'havia despreocupat i atacant el poder dels falangistes que des de la guerra havien dominat Catalunya.[2] També va destacar per reprimir d'una manera extrema les vagues del tèxtil i la metal·lúrgia del 1956 i el 1958, la segona vaga de tramvies de 1957 i el moviment estudiantil en general.[2] Es va distingir per la seva afició a enviar notes a la premsa, amb obligació de publicar-les, per tal de silenciar qualsevol crítica a la seva gestió (per exemple Sempronio i Lluís Marsillach i Burbano en foren víctimes per criticar alguns dels seus projectes urbanístics). Va dur a terme algunes iniciatives urbanístiques al Verdum (les conegudes com a Cases del Governador) i al passeig Marítim, i fins i tot va sancionar alguns especuladors.

Però fracassà en la seva intervenció en política municipal quan el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Fèlix Escalas i Chamení, fou derrotat el 1957 per Josep Maria de Porcioles, que era el candidat proposat per Laureà López Rodó. Amb Porcioles va mantenir sempre una continuada competència, ja que aquest pretenia ignorar-lo i relacionar-se directament amb els organismes centrals de l'estat.[2] Acedo Colunga es va enfrontar als sectors de l'Església catalana que es distanciaven del règim i als nous moviments catalanistes i catòlics. El seu prestigi quedà definitivament tocat després de l'afer Galinsoga el 1959, i després dels fets del Palau de la Música Catalana de 1960 fou destituït. Aleshores fou nomenat delegat del govern a la Telefónica i morí uns anys després.[2]

Es va casar amb Milagros Troya i Marti que va morir el 16 d'agost de 1943[3] amb qui va tenir un fill Felipe Acedo Troya. L'any 1947 es casa amb Josefa Vázquez-Zafra Tirado.

Obres modifica

  • El alma de la aviación española. Madrid, Espasa-Calpe, 1928.
  • José Calvo Sotelo : la verdad de una muerte, Barcelona : Editorial Ahr, ""La Epopeya y sus Héroes"" 1957.

Referències modifica

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 8; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  3. «Esquela de Milagros Troya Martí». A.B.C., 18-08-1943, pàg. 2.

Bibliografia modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Baeza y Alegría
Governador Civil de Barcelona
 

1951-1960
Succeït per:
Matías Vega Guerra