Felipe Aláiz de Pablo

Felipe Aláiz de Pablo (Bellver de Cinca (Baix Cinca), 1887 - París, 1959) fou un periodista i anarquista aragonès, militant de la CNT i de la FAI.[1]

Infotaula de personaFelipe Aláiz de Pablo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Bellver de Cinca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, sindicalista, periodista, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLiceu Escolar de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Fill de pare militar, que havia participat en la Guerra de Cuba i mare culta, estudià als instituts d'Osca i Lleida, i posteriorment, per a pilot de la marina mercant. A punt d'acabar-los, abandona els estudis, i passà a treballar coma periodista, col·laborant a El Sol de Madrid, entre 1912 i 1914, i a la Revista de Aragón de Saragossa i ben aviat dirigiria el setmanari Aragón.[1] El 1920 fou membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona i el 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona. Participà en la Conferència de Saragossa de 1922. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán, la Revista Nueva. Col·laborà a Día Gráfico, La Noche i La Revista Blanca de Barcelona, i també a Lucha Social de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità Crisol, junt amb Llibert Callejas el 1923,[1] i fou director de Los Galeotes,[2] de "Tierra y Libertad" el 1930, i redactor i director de Solidaridad Obrera[3] (octubre 1931 - 1933), substituint Joan Peiró.

Fou detingut durant les vagues de principi de 1932, però des de la presó continuà dirigint Solidaridad Obrera. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a Solidaridad Obrera que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els apolítics juntament amb Federica Montseny, Josep Peirats Valls i Germinal Esgleas Jaume. És autor d'una biografia de Buenaventura Durruti.

Publicacions [1] modifica

  • Quinet (1924)
  • Un club de mujeres fatales (1932)
  • María se me fuga de la novela
  • Los aparecidos (1933)
  • Para que la propaganda sea eficaz (1937)
  • Vida y muerte de Ramon Acín (1938)
  • Arte se escribir sin arte (1946)
  • Hacia una federación de Autonomías Ibéricas (1945-)
  • Tipos Españoles (1965)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 48–49. ISBN 978-84-8415-243-9. 
  2. Soriano Jiménez, 2016, p. 155.
  3. Soriano Jiménez, 2016, p. 109.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica