Felipe Benicio Navarro Aliguer
Felipe Benicio Navarro y Aliguer (el Grau de València, 24 de gener de 1774-Madrid, 26 de maig de 1847) va ser un advocat i polític valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1774  El Grau de València |
| Mort | 26 maig 1847 (73 anys) Madrid |
 Ministre de Justícia | |
| 5 d'agost de 1822 – 12 de maig de 1823 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Fills | Felip Benici Navarro i Reig |
Biografia modifica
Llicenciat en dret, fou catedràtic d'economia política a la Universitat de València. En 1813 fou elegit diputat a les Corts de Cadis per València.[1] tot i que la Cambra va anul·lar les eleccions. El 1814 fou nomenat jutge de primera instància a València.[2] D'ideologia liberal exaltada, en 1817 participà en el pronunciament de Lacy amb Manuel Bertrán de Lis y Ribes i el frare i antic guerriller Ascensio Nebot, que en fracassar el va obligar a exiliar-se a Gibraltar[3]Lima i París.
Després del pronunciament de Rafael del Riego tornà a Espanya. Fou elegit novament diputat a les Corts de 1820[4] i fou Ministre de Justícia sota la secretaria d'estat d'Evaristo Fernández de San Miguel (1822-1823). Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'hagué d'exiliar novament. A l'exili formà part de la Societat Maçònica Areópago, que el 1824 va intentar desembarcar a les costes andaluses per imposar un govern liberal.
Fou pare del periodista establert a Madrid Felipe Benicio Navarro y Reig.[5]
Referències modifica
- ↑ Índex històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Manuel Chust. Valencianos en revolución: 1808-1821. Universitat de València, 2015.
- ↑ Federico Martínez Roda. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). València: Fundación Universidad CEU San Pablo, 1998, p. 264.
- ↑ Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.393. ISBN 9788495484802.