Feliu Formosa i Torres

escriptor, traductor, poeta i actor català

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.[2] Actualment viu a Igualada.[3]

Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Feliu Formosa i Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
1999 – 2001
← Jordi Sarsanedas i VivesMaria Antònia Oliver i Cabrer → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor, actor Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia i poesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Vila i Badia Modifica el valor a Wikidata
FillsEster Formosa i Plans Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1772620 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.[4] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[5] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[6] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[7]

Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.[cal citació] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.[cal citació] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.[cal citació] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.[cal citació] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[8] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada.[9] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1]

Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).[10] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.[8] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.[cal citació]

Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[4] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[11]

Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023[12] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.[13]

Premis i reconeixements[cal citació] modifica

Obra publicada modifica

Poesia modifica

  • 1973: Albes breus a les mans. Pròleg de Josep Maria Carandell. Barcelona: Proa
  • 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62
  • 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62
  • 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos / Ed. Columna, 1999
  • 1978: Llibre dels viatges. Pròleg d'Agustí Bartra. Barcelona: Proa
  • 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo
  • 1986: Semblança. Barcelona: El Mall
  • 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries
  • 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4
  • 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central
  • 1992: Per Puck. Pròleg de Jordi Coca. Barcelona: Columna
  • 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62
  • 2000: Immediacions. Pròleg de Joan Casas. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2001: Cap claredat no dorm. Pròleg d'Antoni Marí. Lleida: Pagès ISBN 9788479358303
  • 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Pròleg d'Enric Sòria. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2008: Núvols d’acer. Amb escultures i pintures d’Albert Novellon. Ed. d’autor. Terrassa.
  • 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2018: Papallona de l'ombra. Autoantologia, amb il·lustracions 'Albert Novellon. Lleida: Pagès Editors
  • 2019: Del foc al vers, amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach, fotografies de Jordi Parra i Eulàlia Sayrach. Pròleg de José Corredor-Matheos. Barcelona: Editorial Comte d’Aure
  • 2020: L'incert encontre. Epíleg de Jordi Solà Coll. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 9788481289886
  • 2023: Ah, sí? (Poemes del confinat). Epíleg de Joan Casas. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 978-84-8128-038-8
  • 2023: El temps sofert. Edició i epíleg a cura d’Esteve Miralles. Col·lecció "Quaderns de la Font del Cargol", n. 24.

Traduccions (selecció) modifica


Teatre modifica

  • 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62
  • 1970: Cel·la 44. Palma: Daedalus
  • 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès

Autobiografia modifica

Assaig modifica

  • 1970: Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62
  • 2022: El gest i la paraula. Assaigs 1969-2001. Barcelona: Viena Edicions.

Narrativa modifica

  • 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana

Altres modifica

Pròlegs (selecció) modifica

  • A A hores petites, de Joan Vinyoli. 1981
  • A Un de nosaltres (1936-1939), de Ramon Bardés i Abellà. Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències (1985)
  • A Can Feu, pèrdua d'un bosc vallesà, de J. Farràs i J. Rofes. Editorial Ègara (1987)
  • A El meu piano blau, d'Else Lasker-Schüler. Editorial Adesiara (2018)
  • A Direm nosaltres, de Roc Casagran. Ed. Amsterdam (2018)
  • A Cartes a Milena de Franz Kafka, traduït per Clara Formosa. Quid Pro Quo Edicions (2018)
  • A L'esclat que ara m'ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals. Girona: Curbet Edicions (2018)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Feliu Formosa i Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  3. «Podcast: Feliu Formosa confinat a Igualada». Núvol. [Consulta: 25 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 Prat Fernàndez, Cesc «Feliu Formosa. Un homenot polifacètic, vallesà de soca-rel». Vallesos, 16, Hivern-primavera 2018-2019, pàg. 50-52.
  5. 5,0 5,1 Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
  6. Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2015].
  7. Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0. 
  8. 8,0 8,1 Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
  9. «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  10. Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
  11. «Feliu Formosa diu que l'estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’». [Consulta: 4 juliol 2018].
  12. Prat Fernàndez, Cesc. «Nou homenatge a Feliu Formosa, que presenta dos llibres amb humor ben sabadellenc». iSabadell, 15-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  13. 13,0 13,1 «Els Premis Ciutat d'Igualada reconeixen la creació artística, la recerca i la solidaritat». Regio7, 19-11-2023.
  14. «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2018].
  15. associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa». VilaWeb.cat.
  16. «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 setembre 2014].
  17. Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 14 gener 2015].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres