Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals. L'alteració pot comportar fins i tot l'addició d'un nou so o la seva eliminació.[1]

Alguns fenòmens fonètics són l'afèresi, l'apòcope, l'assimilació, la dièresi, la dissimilació, l'elisió vocàlica, l'emmudiment, l'epèntesi, l'haplologia, l'harmonia vocàlica, la metàtesi, la sensibilització, la sinalefa, el síncope o el so antihiàtic.

Fenòmens consonànticsModifica

Modificació de la sonoritatModifica

  • Ensordiment: Fenomen consonàntic que es dóna quan un so, inicialment sonor, es torna sord.

Les consonants oclusives, a final de síl·laba o de mot, ensordiran si van seguides de consonant sorda o vocal. Les consonants fricatives i africades, en el mateix context, només ensordiran si van seguides de consonant sorda, i no pas de vocal. Exemples: a fred intens la grafia d tindrà el so [t], però a fred glacial la mateixa grafia tindrà el so [d]

  • Sonorització: Fenomen consonàntic que es dóna quan un so, inicialment sord, es torna sonor.

Les consonants oclusives, a final de síl·laba o de mot, sonoritzaran si van seguides de consonant sonora. Les consonants fricatives i africades, en el mateix context, sonoritzaran si precedeixen una consonant sonora o una vocal. Exemples: a dos nois la grafia s tindrà el so [z], però a dos cotxes la mateixa grafia tindrà el so [s]

Modificació del punt d'articulacióModifica

Modificació del mode d'articulacióModifica

ReferènciesModifica

  1. Beltran Calvo, Vicent. Els parlars valencians. Universitat de València, 2018. ISBN 8491342052.