Obre el menú principal

Feodor Molin

matemàtic rus

Feodor Molin (en rus: Фёдор Эдуардович Молин) (Riga, 29 d'agost de 1861 (Julià) Tomsk, 25 de desembre de 1941), que quan escrivia en alemany signava com Theodor Molien, va ser un matemàtic rus (nom de naixement: Теодор Георг Андреас Эдуардович Молин), conegut pels seus treballs en nombres hipercomplexos.

Infotaula de personaFeodor Molin
Feodor Molin.jpg
Biografia
Naixement (ru) Фёдор Эдуардович Молин
29 agost 1861 (Julià)
Riga (Letònia)
Mort 25 desembre 1941 (80 anys)
Tomsk (Rússia)
Formació Universitat de Leipzig (1883–1885)
Imperial University of Dorpat Tradueix (1879–1883)
Activitat
Tesi doctoral Ueber Systeme höherer complexer Zahlen (1892)
Camp de treball Teoria de grups
Ocupació Matemàtic
Ocupador Universitat Estatal de Tomsk (1917–1941)
Universitat Politècnica de Tomsk (1900–1911)
Imperial University of Dorpat Tradueix (1885–1900)
Professors Felix Klein
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Constanze Elise Baranius-Molin
Pares Eduard Karl Molin i Gertrud Henriette Molin
Modifica les dades a Wikidata

Vida i ObraModifica

Molin era fill d'un professor de secundària d'origen suec. Després d'estudiar al institut en el que donava classes el seu pare, va ingressar a la universitat de Dorpat (actual Tartu, Estònia), en la qual es va graduar en astronomia el 1883. Els dos cursos següents (1883-1885) va ampliar estudis a la universitat de Leipzig sota el mestratge de Felix Klein.[1]

A partir de 1885, va ser professor ajudant a la universitat de Tartu, mentre estudiava els nombres hipercomplexos, camp en el que ja treballaven Sophus Lie i Frobenius.[2] Aquests estudis el va porta a descobrir els principals teoremes de l'estructura de les àlgebres associatives semisimples.[3] El 1892 va obtenir el doctorat, defensant una tesi sobre aquest tema,[4] que va ser immediatament publicada pels Mathematische Annalen.[5]

En els anys successius,mentre seguia com professor ajudant a Tartu, va anar erfilant els seus resultats amb mires a obtenir una plaça docent que no va aconseguir per la incomprensió del seu treball de les autoritats acadèmiques russes. El 1900, finalment, va acceptar una plaça de professor titular al recentment creat Томского технологического института (Institut Tecnològic de Tomsk) a Sibèria.[6] Va ser el primer professor universitari de matemàtiques de Sibèria. En els anys successius, va estar creant els programes de les assignatures, escrivint els temaris i les notes dels cursos i altres tasques administratives. El 1911 va ser obligat a retirar-se i durant uns quants anys va organitzar seminaris privats de matemàtiques als que assistien tots els matemàtics de Tomsk. El 1917, en inaugurar-se la facultat de matemàtiques de la universitat de Tomsk, va retornar a l'ensenyament. Fins a la seva mort el 1941, quasi tots els estudiants de matemàtiques de la universitat van passar per algun dels seus seminaris, normalment sobre funcions el·líptiques i geometria diferencial.[7]

El 1935, amb els seus col·legues de la universitat de Tomsk Fritz Noether i Stefan Bergman, van fundar la revista МАТЕМАТИКА И МЕХАНИКА (Matemàtica i Mecànica), que encara es continua publicant.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Feodor Molin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Bashmakova, J.G. «Molin, Fedor Eduardovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 setembre 2018]. (anglès)