Ferdinand Minding

matemàtic rus

Ernst Ferdinand Adolf Minding o, en rus, Ferdinand Gotlibovich Minding (1806-1885) fou un matemàtic rus-alemany.

Infotaula de personaErnst Ferdinand Adolf Minding
Фердинанд Готлибович Миндинг
Ferdinand Minding.jpg
Nom original(de) Ernst Ferdinand Adolf Minding
(ru) Фердинанд Готлибович Миндинг modifica
Biografia
Naixement23 de gener de 1806
Kalisz, Regne de Prússia; avui Polònia
Mort3 de maig de 1885(1885-05-03) (als 79 anys)
Dorpat, Imperi Rus; avui Tartu, Estònia
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle
Es coneix perTeorema de Minding
Activitat
Tesi doctoralDe valore intergralium duplicium quam proxime inveniendo (1829)
Camp de treballGeometria diferencial, càlcul diferencial, àlgebra i càlcul de variacions modifica
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Berlin
Universitat de Dorpat
AlumnesKarl Mikhailovich Peterson
Axel Harnack
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAugusta Regler
Premis

Vida i ObraModifica

Després dels seus estudis secundaris a Hirschberg (actual Jelenia Góra a Polònia), va estudiar filologia, filosofia i física a les universitats de Halle i Berlín.[1] De 1831 a 1843 va ser professor a la universitat de Berlín i el 1843 va ser nomenat per ocupar la nova càtedra de matemàtiques aplicades de la universitat de Dorpat (actual Tartu), càrrec que va ocupar durant quaranta anys.[2]

El 1839 va publicar un article al Journal de Crelle en el que demostrava el teorema que porta el seu nom i que diu que totes les superfícies de curvatura constant són localment isomètriques. Això no obstant, el lligam entre la pseudoesfera i el pla hiperbòlic no es faria fins molt més tard, quan Eugenio Beltrami,[3] el 1868, el va relacionar amb els treballs de Lobatxevski.[4]

Minding també va treballar en equacions diferencials, funcions algebraiques, funcions contínues i mecànica analítica.

El 1879 va ser escollit membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.[5]

ReferènciesModifica

  1. Youschkevitch, Dictionary of Scientific Biography.
  2. Lumiste, pàgina 10.
  3. Tazzioli, pàgines 30-31.
  4. Reventós & Rodríguez, pàgina 169.
  5. Lumiste, pàgina 11.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Minding