Ferdinando Carulli
Ferdinando Maria Meinrado Francesco Pascale Rosario Carulli (Nàpols, 9 de febrer de 1770 – París, 17 de febrer de 1841) va ser un guitarrista italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1770 Nàpols (Itàlia) |
Mort | 17 febrer 1841 (71 anys) París |
Activitat | |
Ocupació | compositor, guitarrista clàssic, intèrpret, musicòleg, guitarrista, professor |
Instrument | Guitarra, guitarra clàssica i violoncel |
Va néixer al si d'una família benestant. Com molts joves de l'època aprengué la teoria musical amb un sacerdot músic afeccionat, sent el seu primer instrument el violoncel. Però quan a l'edat de 20 anys descobrí la guitarra, abandonà el violoncel i es dedicà completament a aquest instrument.
En aquell temps no hi havia autèntics professors de guitarra a Nàpols, el que l'obligà a desenvolupar el seu estil i tècnica pròpia. Amb posterioritat ell mateix publicaria el seu mètode, que ha romàs fins a l'actualitat com a material didàctic de referència per a la guitarra.
Compongué un gran nombre de concerts, sonates, nocturns, etc., per a guitarra, guitarra i piano, flauta i violí. Entre les seves obres sobresurt la titulada Les trois jours (op.331), descripció musical de la Revolució de Juliol. A més, se li deuen el notable tractat teòric L'harmonie apliqueé à la guitare (1825), i un Méthode dè guitare, del qual se'n feren diverses edicions.
Els seus concerts a Nàpols li donaren la suficient popularitat per començar les gires per la resta d'Europa. Vers el 1801 es casà amb la francesa Marie-Josephine Boyer, amb la qual va tenir un fill, Gustavo (1801-1876),[1] amb qui compondria diverses obres per a guitarra i piano. Després es traslladà a Milà, on publicà algunes de les seves obres.
La seva enorme popularitat feu que el 1808 es traslladés a París, on romangué la resta dels seus dies component i exercint el professorat de guitarra, en la qual va tenir entre altres alumnes en Víctor Magnien.[2] Morí en aquesta ciutat el 17 de febrer de 1841.
Bibliografia modifica
- Tom no. 7 de l'Enciclopèdia Espasa.
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11, pàg. 1499. (ISBN 84-239-4511-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 32, pàg. 237 (ISBN 84-239-4532-4)